Així hem arribat al panorama dels cultius actuals. Que utilitzin exclusivament fertilitzants químics. Els gegantescos estables que acumulen centenars de vaques que mengen poca terra i només menjar de fora. Els horticultors que s'adhereixen una a una als tomàquets que creixen i inflen sense contacte amb la terra, i que tenen un segell de suposada qualitat superior. Ingressos que requereixen mà d'obra d'una població pobra i miserable estrangera, incapaç de viure en una servitud que l'obliga a treballar en condicions d'esclavitud. Heus aquí als nostres pagesos. Alguns. Agricultors industrials. Els que, a gratcient o no, formin part de la Màfia agrària.

Trobarem un altre punt de vista entre els treballadors de terra. Més dolç, per descomptat. Els que tenen el degut respecte a la terra. Les filles i filles de les seves filles s'esforcen per obstruir la veritable qualitat de l'aire que respiren, de l'aigua que beuen, de les verdures, dels fruits, de la carn, etc. que mengen. Tots nosaltres, inclòs el de la filla del major mafiós, que treballen i treballen en la construcció d'una terra que ens permeti desenvolupar la capacitat de ser i teixir el poble.

Entre la màfia d'aliments industrials i el refinat i honrat treballador de la terra existeixen infinitat de categories de llauradors: caveros, agricultors, pastors, acampadors, llauradors, llauradors, terratinents, llauradors, llauradors, llauradors, ramaders, alortes i agricultors esmentats, treballadors de terra, agricultors, etc.

El treball de tots és promoure una agricultura sostenible que doni futur a la terra, però qui està en ella sap el que està fent. L'agricultor ho sap, el transformador ho sap, el venedor ho sap, el tècnic ho sap, el sindicat ho sap, el polític ho sap. Tots sabem: L'agricultura al País Basc està en un forat de fallida que a penes té volta; fa temps que li vam fer arruïnar el riu i està totalment esgotada. En el desastre ens convertim en constructors o continuem fent-nos constructors.

Com és un conreador, és a dir, un crític, també ho saben aquells que generen diners de la destrucció. En 1927 la Universitat de Tennesse (USA) va exposar clarament el camí per a trobar un fracàs en l'agricultura. El decàleg consisteix a conrear una sola collita, no tenir bestiar, el galliner i l'hort no són més que noses, recollir del sòl i no donar-los res, enrogir la terra i deixar que l'aigua s'erosioni la terra més dolça, res de ximpleries! confia en la sort, treballa el bosc com si fos una mina de carbó, curta tots els arbres, embeni llenya i utilitza terres rentades per a conrear el blat de moro; per la qual cosa és bo mantenir les vies agrícoles que utilitzaven les teves àvies i avis; sigui de la teva mà, sigui de llaços, no et sumis a cap col·laboració amb els teus; hipoteca tota la teva explotació, tots els euros que costa, si treballes l'agricultura directa, per a aconseguir els teus diners.

Sí, fa cent anys que alguns preveien la situació actual. Avui també molts no volen veure-ho. I alguns tracten d'ocultar-se, perquè això és per a ells el benefici de l'agricultura.