Davant de la meva casa tinc un bell parc. Bella, almenys en els paràmetres d'aquest forat urbà de ciment. Es tracta d'arbres, bancs i xinxes que combinen l'inici i la fi de la vida, nens i ancians d'edats extremes. Si no es realitzen labors de vigilància, els adults no assisteixen ja que disposen d'altres espais. Però cada vegada hi ha més joves i adults posats en els bancs. Això sí, tenen un altre origen i equilibren l'edat del parc.
En el centre sense gronxadors, les pilotes són els amos. Senyor, perquè els perseguits per la pilota són nens i no tan nens. Propietaris, de la plaça, tement pelotazos. A més, la pilota fa desaparèixer a les nenes del centre i condemnar-les a les ribes. Senyor i amo.
S'ha preguntat als nens a l'hora de dissenyar els parcs en alguns pobles, però no als ancians, o als cuidadors, perquè en el nostre imaginari el parc és només el dels nens, ni el més vell, ni el dels adults. Adults a bars. Els vells, aquí s'arreglen.
Però gaudir de l'ombra i el vent hauria de ser una oportunitat per a tots i reivindicar parcs més humans per a tots.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Com molts altres amics, en els últims anys Catalunya segueix amb molta atenció. El que allí va ocórrer des que ens van avançar amb el referèndum de 2017 ens afecta. Per això també he estat desitjant conèixer els resultats electorals.
Pensant en una opció més... [+]