Les coses han canviat des que hem tret les màscares i ens podem ficar en totes sense escanejar. En realitat. No tornarem a la vida de l'abans-d'ahir, perquè no tornarem a l'hora.
Alta. S'han modificat els visats. Olors. I les olors.
D'això hi ha un testimoni: En Facebook i Netflix ho estem lliurant, almenys ho sembla. Perquè en les últimes setmanes s'ha explicat que totes dues empreses estan treballant, entre altres coses, en el fetge.
"Diu que Netflix sofreix un declivi. I els meus ulls no ploraran molt per això, perquè no sé el que és"
Diuen que el tema va a baix, en aquests mateixos pilars de l'ARGIA, uns altres han explicat molt millor que jo. D'una banda, se'ls ha reduït el nombre de subscripcions, no sols perquè Netflix, per exemple, ha optat per suspendre les subscripcions russes, ja que han perdut a altres membres, probablement degut a la fi de les èpoques de confinament. D'altra banda, han sofert importants pèrdues borsàries, ja que el capital s'escapa, és a dir, que els accionistes prefereixen recuperar els seus diners per a invertir en altres assumptes, si és necessari per a produir en un nou producte que ens proposaran, per a oferir-lo a les nostres parts accessibles del nostre cervell. Les vies del capital són així, què li farem? En primer lloc, els qui no tenim una sola acció menor.
Abans que es curés la caiguda de les xarxes socials, personalment des de l'any 2020 he anat guanyant terreny. Bé, qui anava a dir això de mi? Tenia moltes raons. Una per l'olla informativa que rebíem llavors, l'altra perquè s'havien convertit en llocs de calapita, i l'altra, perquè Santi León havia deixat Twitter i, per tant, ens privava de la tensió poètica.
Ara és temps de Netflix, sembla que sofreix un declivi. I els meus ulls no ploraran molt per això, perquè no sé el que és. En els últims tres o quatre anys el servei de televisió a la carta tenia un gran èxit, i aquesta conclusió no la trec de la lectura de dades de cap estudi, perquè per a arribar a aquesta conclusió només haig d'escoltar la naturalesa de les converses de cafè tenor, tant en barra com en oficines cegues. Per un preu miserable, Netflix ofereix un servei de televisió gegant millor que els concurrents. Més que Disney. Que Canal. Més que Warner. Diuen que és terrible i revolucionari, una excel·lent alternativa als programes mèdics que s'ofereixen en les cadenes de televisió tradicionals. El catàleg és gegant, així ho diuen els seus companys de treball, de passar nits i nits, en remolins, centenars de sèries diferents, totes fascinants i originals, i diuen que tots són tan semblants, impossibles d'imaginar, que amb la llum blava es pot passar tota la vida, veure alguna cosa, la qual cosa sigui, avui, demà, així m'ho condan. Que aquesta és la llibertat, la vida i gastar la fada en el que es vulgui, al que es vulgui.
Doncs que els faci bé, perquè és incomprensible per als quals no passarem més de tres o quatre mesos en televisió, per elecció o per violència.
Al cap i a la fi, hi ha esperança, sembla que la gent s'ha enganxat a una mica millor. I és que no són escasses: comprar un llibre, tocar el cuir, mirar com es propaga la coleta calenta per sobre del grup de xurros, podar el gessamí, provar les aigües de l'antic port de Biarritz a l'abril… Deixar la televisió i encendre diversos vicis.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Un fons de suport a l'Estat israelià ha comprat la majoria dels macrofestivals de l'Estat espanyol, entre ells Apple. Per a. Un festival amb sínia en les proximitats de la platja i amb hardcoretas tatuades, amb un intercanvi de 1.400 milions d'euros per a la construcció... [+]
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]