Alvaro Siza, arquitecte portuguès guardonat amb el premi Pritzker, acaba de dir que l'arquitectura és agonia. L'argument que justifica l'afirmació és l'escassa valoració de la societat de l'arquitectura, reflex dels baixos honoraris i dels febles mèrits. Per exemple, si en la publicitat de captació del turisme cal visitar obres d'arquitectura històrica, aquestes estaran situades en centres urbans. En la perifèria no hi ha reconeixement d'obres que presenten un llenguatge arquitectònic contemporani, excepte les obres dels arquitectes Le Corbusier i Mies van der Rohe que han arribat al coneixement cultural mainstream. L'arquitectura contemporània no té bona fama i sol estar classificada en la categoria de lleig. La dificultat per a estimar els espais i edificis que es produeixen en l'actualitat avisa d'un problema. Els arquitectes diuen que “la societat no té cultura arquitectònica”, i la societat diu que “l'arquitecte busca la lucidesa per a exagerar la seva imatge”. Diria que hi ha alguna cosa dels dos.
Un altre element contemporani per a Agonia és l'encariment dels materials de construcció. Pocs esglaons han estat atrets per l'escandalosa pujada de preus de fustes, portes o rentadores. Si preguntem per les claus per a entendre la situació, ningú té instruccions, malgrat haver passat ja un any de crisi. A la pujada del preu s'afegeix la inestabilitat del preu, i en el moment de l'execució de les obres d'un edifici, el preu del que cal fer és molt greu, com començar una obra sense conèixer el seu cost final o què fer si es duplica el preu de l'estructura en el camí de construcció. La nova situació requereix una major previsió, i per a recollir el material prèviament, és necessari que abans de començar res s'estigui treballant en profunditat.
Potser el que diu Siza és que s'estan esgotant les maneres de fer fins ara, també a nivell de comprensió i material, i en la revolució del sistema pot néixer una redefinició de l'arquitectura, la creació d'altres llocs d'amor als edificis.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]
Pasa den astean, itzalaldian, gure burua zaurgarri ikusita, pertsona asko hasi ginen ikertzen, gertatutakoa ulertzeko asmoz: zelan funtzionatzen du elektrizitatea garraiatzen duen azpiegiturak? Zergatik geratu da zaharkitua? Elektrizitatearen fenomeno fisikoak liluratzen nau,... [+]