Amb motiu de la invasió russa d'Ucraïna, contínuament se'ns està dient que els invasors adquiriran experiència i que per a una pròxima ocasió pensaran dues vegades abans de prendre aquest tipus de mesures repressores. Rússia és castigada pels EUA amb dures mesures d'embargament, perquè els occidentals estem convençuts que l'economia russa no podrà superar aquesta situació.Per a
reconèixer la veritat, les polítiques d'embargament han influït en la seva aplicació a països com Àfrica o Àsia, com Sud-àfrica, Zimbàbue, l'Iraq o l'Iran, però els més pobres d'aquests països han sofert les conseqüències de la degradació dels seus recursos vitals. Cal recordar que els embargaments de les Nacions Unides a l'Iraq van provocar la mort de 500 mil nens, que són els més vulnerables. No obstant això, quan la recentment morta Madeleine Albright, secretària d'afers exteriors de Bill Clinton, se li va preguntar com valorava les mesures doloroses d'embargament imposades a l'Iraq, va respondre que els iraquians havien sofert una dura situació, però que el que allí havien fet va valer la pena.
"El dia de la guerra s'envien uns 600 milions de dòlars a Ucraïna i amb l'altra mà donem 800 milions de dòlars a Rússia per gas, petroli i
altres
importacions"
Quan es vol castigar els països pobres, el Consell de Seguretat de l'ONU no té problemes per a aprovar mesures d'embargament. No obstant això, quan un dels membres d'aquest Consell o el seu afí és el que exerceix el dret de veto en el Consell i les mesures es desenvolupen fora de la legislació de l'ONU. Llavors, els Estats poden aplicar aquestes mesures individualment, com ha ocorregut ara. Per tant, als EUA, a cegues, els ha seguit la Unió Europea, malgrat el seu efecte en bumera, a causa de la seva enorme dependència dels productes bàsics que portem de Rússia (petroli, gas, blat,...). Els principals perdedors d'aquesta guerra són els ucraïnesos, ja que els cadàvers estan sent col·locats per ells mateixos, però els europeus també hem de sofrir greus conseqüències perquè ja han arribat a nosaltres quatre milions de persones, sense comptar als seus esposos i fills. Perquè tots ells, de moment, necessiten habitatges, escoles, serveis sanitaris, etc., i es faran càrrec d'aquestes despeses públiques.
En Amartea, el dia de la guerra s'envien uns 600 milions de dòlars a Ucraïna i amb l'altra mà donem 800 milions de dòlars a Rússia per gas, petroli i altres importacions. Per tant, els europeus estem fent un bon negoci!D'altra banda
, és evident que l'OTAN també ha estat promovent i acariciant aquesta guerra des de fa anys, seguint sempre les peripècies dels Estats Units, perquè l'OTAN pretén, en definitiva, rearmar als estats occidentals, i Trump va instar els membres de la UE a ser més generosos en les despeses militars per a acostar-se al 2% del PIB.
La idea de Trump apareix ara quan estem immersos en la guerra d'Ucraïna. Tot membre de la UE està disposat a fer un salt en despeses militars fins a aconseguir el 2% del PIB. Alemanya destinarà 100 mil milions d'euros a rearmament!
Això ens indica que la indústria militar, tant als EUA com a la UE, té previst un gran negoci. A l'altre costat, la Xina tampoc el perdrà; el petroli, el gas, etc., que Rússia no vendrà a la UE, li vindran molt bé per a compensar sectors amb dèficits importants. I els perdedors serem ciutadans humils, perquè ens quedarà menys diners públics per a invertir en serveis públics, perquè sembla que està “prohibit” pujar impostos, i no sembla que vagin a embargar els paradisos fiscals que mantenen els seus beneficis fugint d'impostos.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Un fons de suport a l'Estat israelià ha comprat la majoria dels macrofestivals de l'Estat espanyol, entre ells Apple. Per a. Un festival amb sínia en les proximitats de la platja i amb hardcoretas tatuades, amb un intercanvi de 1.400 milions d'euros per a la construcció... [+]
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]