Sanció
Escric això durant les vacances de primavera. El nostre agraïment a les autoritats per la seva autorització per a sortir durant uns dies de la casa, del poble en el qual vivim o de la província en la qual vivim. Ens consta que a partir d'ara els períodes vacacionals seran d'aquesta manera.
La primera vegada que vaig sentir que el món s'estava convertint en un camp de concentració, vaig considerar que la comparació era excessiva. Ara no. Vivim en la mateixa lògica de control en la qual es van construir els enormes prats del segle XX. Per descomptat, els dissenyadors de camp no sols han anat més enllà de les seves dimensions (i, per això, inconscientment), sinó també de les tecnologies que utilitzen, fent un nou pas a l'horror.
De cara als vaixells que corren les costes italianes, que porten immigrants sota la sospita d'estar infectats, m'han vingut els portabebés que circulaven pels rius europeus en l'Edat mitjana ... Escric això en els dies en què estem fent el pas de boig a boig.
“S'ha demostrat que tenim poca defensa. La malaltia i la maldat tenen molt camí per recórrer”.
Durant uns dies s'han obert les portes del camp... s'estan preparant per a noves mesures restrictives i regles arbitràries per als brots de virus que venen. Encara alguns amics creuen que aquest mal somni s'acabarà alguna vegada. Jo crec que no és la meva creença; ens han castigat fins a la vida perquè hi hagi onatge, per fases, espantat i trista.
La màquina ha adoptat la missió d'esmicolar tot el que té vida, assumir el que li serveix i cremar i cremar el que no li serveix. Podríem parlar d'aquesta màquina; podríem parlar de vida, de mort... Igual que els martells, només ens parlen de la quantitat de positius i de la irresponsabilitat dels ciutadans.
Els responsables de l'experiment poden estar satisfets. La major part de la gent està confiant en ells els seus cossos i els seus desitjos, en lloc de fer-ho de manera intencionada. Forts, s'entén, perquè esperen que del joc surtin forces renovades. I els febles...
La primera vegada que vaig sentir que els caps de laboratori, siguin aquests, les elits, recorden la massacre de milers de milions d'éssers humans, no li vaig veure color. Imaginar una crueltat que costi. Si no estáramos veient amb els nostres ulls...
Amb poder d'acció, poder relacional i intel·ligència arribem molt lentament a la primavera de l'any passat. Des de llavors ha quedat palès que tenim poques defenses. La malaltia i la maldat tenen tant de camí lliure.
Seguim agitats escoltant veus de metges, polítics, periodistes, més vacunes, més controls. Continuem veient el cor en el golf, les mans dels professors que fan que els seus alumnes es gaudeixin d'ell. Creu que s'està fent en benefici dels seus? També podria pensar-se que al tren dels supervivents no volen perdre el seu seient o volen comprar el bitllet per a això. Sembla que han arribat molt fins fins a aquests bancs, per la qual cosa poden ser els seus immediats o volguts indignios de les víctimes.
No sé si a tots aquests professionals se'ls hauria de cridar l'atenció, perquè hi ha víctimes. I amb tot, emmascarant a un nen, silenciant una opinió, cada vegada que veig a un amic en el camí de la vacuna, no puc evitar-lo, els ulls em van a ells.
Hi ha qui opina, en definitiva, que el pla de futur que s'està dibuixant sobre la salut és millorar els bons exemplars (escuma), deixar que els dolents exemplars (escombraries) morin o fer-los morir.
El pobra sospita que entre els dolls de fum i merda, perquè pugui viure, és millor moure's per aquesta màquina. Continua interactuant en petites màquines com el telèfon intel·ligent que li fan augmentar les seves possibilitats, però que li fan disminuir la seva capacitat. No obstant això, són les mateixes màquines les que, amb presses i de manera evident, li fan difondre entusiasme (força d'ànim, record, reflexió) i estretes relacions, i les que li impossibiliten per a l'acció.
Als pobres, perquè es vol dir, més que res, que ens deixin en pau a la majoria dels pobres que volem, entre les coses: entre amics, entre volguts, en la societat, i fer les coses amb art, només ens quedaria: l'art.
Esperant alguna cosa que ara com ara no té nom...
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]
Bi toki diferentetan egokitu zait garbiketa egitea aldi berean. Ez garbiketa arrunt bat, baizik eta egunerokoan inguratzen gaituzten paisaiak beste era batean arakatzera behartzen gaituen hori, kanpoko objektu fisikoekin batera norberaren baitako egiturak ere mugiarazten... [+]