Entre totes les revoltes de la nostra adolescència (i quan dic que em refereixo al meu entorn, no a la nostra generació, que em resulta massa extensa), va haver-hi una, especialment no revolucionària i, sobretot, no original: aquells nens que fins llavors vivien principalment en basc es van convertir en adolescents i post-adolescents castellanoparlants i en autèntics castellanoparlants. Heus aquí el petit ÓRDAGO dels nostres pares i professors, els adults que venien d'una època en la qual l'aprenentatge del basc era rebel. No ens vam adonar, espavilats, que tot era massa còmode per a una veritable revolta.
Fins aquí l'autocrítica (ja sabeu quina és la llei general en la mar dels taurons: una breu autocrítica, un llarg veïnatge). Vull deixar clar que la nostra quadrilla que va triar com a rebel·lia el mainstream lingüístic, es va mudar cap al castellà, fins i tot cap a l'anglès, en un context social determinat. Breument que no: no teníem raons per a parlar en basca (vèiem). O, dit en sentit invers, no teníem (veure) raó per a no fer-ho tot en castellà. Vèiem les sèries en castellà, la majoria de la música en anglès, i a la gent en general també la coneixíem i la sentíem en castellà al carrer, en els bars, on fora. El camí que triem, de manera natural, era el nostre. Perquè és el que té el diglòssia: que t'allunya d'un llenguatge minoritari tan natural com el moc, el mosquit i el càncer, i que t'arrossega cap a l'idioma dominant.
"Empassem per complet un mite encara molt estès: que el basc era una llengua moñoño que només servia per als nens. Ho volíem, però no ho necessitàvem i no ens agradava"
Digerim per complet un mite encara molt estès: que el basc era una llengua moñoño que només servia per als nens. L'estimàvem, però no la necessitàvem i no ens agradava. Això és el que diu un amic que avui dia, quan parlem d'aquest tema de manera lúgubre, és un assumpte molt senzill: no hem aconseguit necessitar el basc per a viure a Euskal Herria, i, a més, no ens agrada el basc; ens han fet creure que no té cap mena de sintètic ni molt d'anglès, de francès, d'expressió del castellà, i fins i tot que no tindrà mai. Un altre amic respon llavors que si ens oblidem de la força expressiva i el·lipsi i altres recursos de la tradició que vam tenir fins al matí d'ahir en l'oral i en l'escrit, i no els portem al nostre temps i ens adaptem, com no ens frustrarem amb el dolor? No ens demanem que tractem de madurar un discurs i una escriptura autònoma i funcional, sinó que ens torturem a nosaltres mateixos comparant-nos amb els del costat i pensant que no és possible, que no és possible, que poc es pot configurar digne per números. La temptació, el mite i el complex dels avorrits que ens han ficat els que menyspreen el basc, ara que nosaltres mateixos l'hem alimentat amb molta freqüència.
Jo vaig tenir la sort de créixer en dues llengües parentals, però en una de les dues em vaig convertir, al cap de molt pocs anys, en un instant, en una incapaç, en un no parlant. Molt més tard m'he adonat de la pèrdua que ha suposat i del molt que m'ha espatllat i em continua fent camí per a tornar al basc. Perquè tornar al basc, igual que entrar en el basc, és una decisió que cal referendar tots els dies, amb cap i contra el vent, aquí i avui, lamentablement. Irene Arrarats Lizeaga ho va explicar en una entrevista a Miren Artetxe Sarasola en aquest mateix mitjà: “Tenir l'oportunitat d'aprendre basca i no aprendre-ho és una opció política, a favor de la cultura erdaldun, però si no has tingut l'oportunitat d'aprendre, no has optat per la política: el que a tu no t'ha donat el camí ha fet per tu”.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Un fons de suport a l'Estat israelià ha comprat la majoria dels macrofestivals de l'Estat espanyol, entre ells Apple. Per a. Un festival amb sínia en les proximitats de la platja i amb hardcoretas tatuades, amb un intercanvi de 1.400 milions d'euros per a la construcció... [+]
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]