El documental Sicko, de Michael Moore, em va sacsejar. Em va inquietar des del principi, quan aquell noi, amb una agulla i un fil a la mà, va haver de fer de cirurgià per a cosir el tall que tenia a la cama. Posteriorment, en un accident de trànsit, l'home es va tallar el dit polze i el dit de l'anell. Els llargs, 60.000 dòlars; els altres, 12.000. Calia triar quin dels dos havia de ser. I el meu cor va refallar.
Llavors, la veu en off va determinar que aquest documental no es referia als 50 milions de persones que no tenien segur de salut, sinó als 250 milions que pagaven si tenien una assegurança als Estats Units i que, no obstant això, no rebien atenció.
Era 2007. Aquí l'atac es feia més palès. Ve des de lluny, des que la Llei General de Sanitat de 1986 ho va permetre. A continuació, l'informe Abril de 1991, la llei de 1997 (amb el PNB), etc. Any 2007, a Madrid, la febre privatitzadora d'Agirre s'aguditza i empitjora la salut pública, sota el mantra de la immensa col·laboració públic-privada.
"La sanitat privada s'ha mostrat ara amb força, amb la intenció de donar l'últim cop d'estocada. I hem après moltes coses a través dels anuncis multiplicats"
A continuació, la crisi de 2008 i l'excusa de les retallades a Brussel·les i Madrid. Abans d'adonar-se, 2020. I pandèmia. I fent front a la sanitat pública anèmica i als professionals esgotats. Ens vam adonar de la importància que té la sanitat pública. La gent va aplaudir des de les finestres. Mentre s'entretingui en aquest folklore, no hi ha responsabilitat. I ens van dir que havíem d'anomenar-los herois, perquè no exigir res és la idiosincràsia dels herois.
La sanitat privada ha irromput ara amb força, amb la intenció de donar l'últim cop d'estocada. I hem après moltes coses a través dels anuncis multiplicats:
1. Podrem utilitzar els millors hospitals. No sabia que existís un rànquing d'aquest tipus. Ni tan sols els hospitals privats estan en els primers llocs d'aquest rànquing. Conec altres rànquings, com el que la Federació per a la Defensa de la Salut Pública va publicar en 2019 amb les comunitats més privatitzadores. La CAB ocupa el lloc 5, després de Madrid, Catalunya i Illes, mentre que Navarresa ocupa el lloc 10. Sembla que el PNB és un “millor” gestor, fins i tot després de tots els governs d'UPN.
2n Que ens atendran per telèfon. Per a la telemedicina flegmó o conjuntivitis potser sí. Però fins aquí. Això també ens ho ha demostrat la pandèmia. Però això és el fonamental: les assegurances de salut no volen malalts, sinó gent jove i sana que pot ser atesa a través de Skype. A més...
3. Si la teva vida és sana, et rebaixaran. Això de tenir l'ham d'aconseguir més clients aviat es converteix en càstig. Si no fas X al dia, si estàs gros, fumes, tens antecedents de càncer i sobretot si ets vell, primes més cares i menys cobertures.
Sí, aquesta sèrie estava a cinc o sis minuts del final. Després de totes les proves cares que House prometia en la sèrie a la recerca de malalties rares, què passava? Quan els pacients, malgrat tenir un segur, no podien pagar les seves factures extres, quin futur tenia? Què passava quan havien de reconèixer el fracàs econòmic per no anar a la presó?
I no diguis que aquí no passaria el mateix. L'organització de consumidors OCU ha alertat que un 24% de les pòlisses han deixat a la vista la gent que paga. Un de cada quatre policies. I això l'any passat, en la fase de captació de clients. Perquè la sanitat privada no pretén formar gent, sinó fer diners. Darrere estan la banca, els fons d'inversió i les multinacionals, i els mateixos accionistes. Si a aquests els és igual tirar a la gent de la casa, no deixar-los morir de fam.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Un fons de suport a l'Estat israelià ha comprat la majoria dels macrofestivals de l'Estat espanyol, entre ells Apple. Per a. Un festival amb sínia en les proximitats de la platja i amb hardcoretas tatuades, amb un intercanvi de 1.400 milions d'euros per a la construcció... [+]
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]