L'argument va ser construït pel jutge Garzón, que va establir que el diari Gara era el “seguiment ideològic” d'Egin. S'utilitzen diversos criteris per a decidir si hi ha “continuïtat empresarial”, però tres són els principals: tenir el mateix capital i tenir els mateixos treballadors i béns. En el cas de Gara no hi havia res d'això: era una altra empresa, un altre capital, altres béns –els d'Egin depenien dels tribunals–, uns treballadors eren iguals i altres no… Però igual, era suficient amb dedicar-los a un espai de lectura igualitari.

Gara pagava 4,7 milions d'euros. Al no poder fer front al pagament, Baigorri S.A. es va quedar en fallida i se li va ordenar “suspensió de pagaments”. A partir d'aquí, tots els comptes de l'empresa hauran de ser custodiades pels inspectors que el jutge determini. Encara es troba en aquesta situació, per la qual cosa per a realitzar la menor despesa hauran de fer-ho amb el consentiment de l'Interventor.
Gara ha infringit totes les vies jurídiques per a demostrar que no ha comès cap delicte de “seguiment empresarial”, però tot ha estat en va. En 2003, Baigorri, S. a. va interposar un recurs davant el Jutjat Central del Contenciós de l'Audiència Nacional, sol·licitant la suspensió del procediment administratiu de seguiment empresarial. Al novembre de 2005 l'Audiència Nacional va donar la raó a Baigorri, S. a., però la Seguretat Social va interposar un nou recurs i a l'octubre de 2006 la Sala del Contenciós de l'Audiència Nacional va donar la raó a la institució espanyola. Baigorri, S. a., va fer l'últim esforç acudint al Tribunal Constitucional, que en 2008 tampoc va acceptar el recurs.

15 de juliol de 1998
Aquest dia, quan aquest periodista va arribar a l'oficina d'Argia de Lasarte-Oria fa 21 anys, la ràdio li va confirmar la notícia: Al capdavant de Baltasar Garzón, centenars de policies registraven la seu d'Egin en Hernani. L'operació Persiana estava en marxa. El pitjor es va confirmar de seguida: el jutge va ordenar el "tancament indefinit" d'Egin i Egin Irratia en considerar que es tractava d'una part de les estructures d'ETA. Era el primer periòdic que, per raons polítiques o ideològiques, tancava la “jove democràcia” espanyola, amb una total conculcació del dret a la informació.

S'acostava a Hernani i el panorama era dur, els treballadors d'egin i molts ciutadans davant la barrera policial, sense poder creure en el malson. També van ser detinguts onze directius del diari, acusats d'integració " en organització terrorista", que van ser detinguts a Madrid. Posteriorment van ser processats en el conegut macrocas 18/98, amb dures penes de presó. L'endemà els treballadors d'Egin van publicar el periòdic Euskadi Informació, que es va prolongar fins a la creació de Gara. I, entre altres coses, una gran manifestació en Donostia-Sant Sebastià ha condemnat el tancament de la capital guipuscoana.

No era creïble, però estava passant, un petit indicador d'això era aquesta frase del reportatge que vaig escriure al juliol de 1998 amb motiu del tancament: “La pregunta ve de per si mateix: i després què? Il·legalitzar la HB, per exemple? Inimaginable, però qui podia imaginar que el Malalt de Pamplona anava a tancar unes hores més enllà de mi?”. No es tractava d'un embruixador, no podíem endevinar l'avenir, però hi havia algunes sospites.

La persecució havia estat un cop
mortal contra Egin des de feia temps, però abans el periòdic havia estat objecte de múltiples atemptats estatals: En 1979, la llavors directora d'ETA, Mirentxu Purroy, va ser detinguda per publicar un comunicat d'ETA. Entre 1982 i 1992, el director José Felix Azurmendi va passar catorze vegades a disposició judicial per diversos articles publicats en el periòdic, i entre 1980 i 1982 les autoritats van segrestar diversos números.

No obstant això, un dels anys més durs van ser els seus últims bospases i aquesta vegada els atacs venien de més a prop. Al desembre de 1993, l'Ertzaintza va registrar la seu d'Egin per impuls del conseller d'Interior del Govern Basc, Juan Mari Atutxa, i a l'agost de 1994 va detenir a Pepe Rei, cap del departament de recerca. El lehendakari del Govern Basc, José Antonio Ardanza, també es va mostrar partidari de tancar el periòdic, al·legant que fer-ho seria “una higiene democràtica”. En 1996, el mateix Atutxa li va dedicar la següent flor a la periodista: “Cada matí, una petita bomba d'amosal d'uns 50 grams esclata”. Finestra de
Lizarra-Garazi

En aquesta primera dècada dels 90 es van conèixer moments molt durs en la societat basca, en un context de confrontació entre els impulsors del Pacte d'Ajuria Enea i els sectors socials de l'esquerra abertzale, entre ells la cinta blava que va sortir per a rebutjar els segrestos d'ETA. Així mateix, ETA va fer pública en aquella època la coneguda política de “difusió del sofriment”. El conflicte basc estava roent. La persecució de l'Estat es feia cada vegada més estreta i, sense formular-la així, ja eren els inicis de la concepció de “tot és ETA”. El primer gran avís va ser en 1997, quan van empresonar a la direcció d'HB per utilitzar un comunicat d'ETA durant la campanya electoral.

En 1998 es va produir el segon gran cop, el tancament d'egin. El president del Govern espanyol, José María Aznar, el 23 de juliol des de Turquia va aclarir immediatament d'on venia l'impuls polític: “Algú pensava que no ens atreviríem?”. Un any després, pocs dies després que ETA declarés l'alto-el-foc, Moncloa va anunciar en un comunicat que "va obrir contactes amb ENAM".El
tancament d'Egin ja tenia tots aquests preliminars, però al mateix temps estava a punt d'obrir una gran finestra d'esperança: Al setembre de 1998, nombroses forces polítiques, sindicals i socials basques van signar el Pacte de Lizarra-Garazi. La base eren HB i PNB, però, excepte les forces del PSE i el pp, gairebé tots els altres van signar l'acord. Com és sabut, aquest camí de pau va fracassar i el conflicte va tornar a sorgir amb força. Va ser una època dura, confusa i plena d'esperances. El catedràtic de la UPV/EHU Iñaki Lasagabaster ha afirmat en una entrevista en la publicació Les Claus de l'Actualitat que ARGIA publicarà a la fi de juliol, que l'Estat va començar a dissenyar les tendències autoritàries actuals i que situa al líder del pp en el centre d'aquest disseny.

Once directius d'egin van ser condemnats amb prou feines de presó: per exemple, el director Javier Salutregi, de 12 anys, i la subdirectora Teresa Tota, de 10 anys. En 2009, el Tribunal Suprem d'Espanya va declarar que el tancament d'egin no va ser equitatiu i va reduir a la meitat les penes de presó. La decisió del Suprem, no obstant això, no ha afectat el deute de Gara. Durant tots aquests anys, el seu ressò “…que no ens atreviríem a atrevir-nos?” ha entrat fins a l'últim tribunal.

Tres milions d'euros a terminis en
2008 el Tribunal Constitucional no va acceptar el recurs de Gara i la Seguretat Social espanyola va donar continuïtat a la via de cancel·lació del deute, però la liquidació no es va materialitzar fins a 2017. El jutge va dir llavors: “O pagar o tancar”. Gara va recórrer la sentència, però no va prosperar i l'ordre es va executar a la tardor de 2018. Gairebé 200 llocs de treball es trobaven en risc, segons les mateixes fonts. Finalment, es va arribar a un acord amb la Seguretat Social i caldrà pagar a terminis el deute de tres milions d'euros: la primera liquidació es va fer amb l'acord, a la fi de juliol es pagarà la segona, la tercera a l'octubre i els tres restants en els sis mesos següents.

D'on treure-ho? Igual que en la seva creació van aconseguir fer accionistes a 10.000 persones de Gara, ara el periòdic està impulsant una campanya per a fer subscripcions a 10.000 persones i ja s'ha anunciat que han aconseguit 7.000 subscripcions. “L'objectiu és que, almenys en dos anys i mig, aquests subscriptors paguin 12,5 euros al mes”, ens compta Asier Iñigo, responsable de comunicació i màrqueting de Gara, afegint que “no sols volem diners, sinó que volem connectar amb el projecte, enfortir la comunitat”. A més d'un petit exèrcit individual, en tota Euskal Herria compten amb 180 equips que aconsegueixen subscripcions.

A més, nombrosos artistes d'Euskal Herria han ofert les seves creacions per a donar suport a la campanya i el 9 de juny es va celebrar un gran concert en la plaça Illunbe de Donostia, amb més de 30 grups i milers d'espectadors en onze hores. Entre altres iniciatives, més de 800 periodistes han signat un manifest en contra d'aquest espoli que està sofrint Gara, i també el tenen clar: “Egin va ser il·legalitzat en 1998, tal com va reconèixer posteriorment el Tribunal Suprem. Considerem que és un disbarat atribuir a Gara el deute que ara tenia amb la Seguretat Social i castigar injustament aquest mitjà de comunicació i als seus treballadors”. Ho van tancar, ETA va desaparèixer, però l'ombra de “ETA és tot” continua viva.