Presència familiar en els assoliments esportius propis
Llegint la biografia de Kilian Jornet feia dos o tres anys, en una prova que en un instant va portar el seu cos fins al límit i el límit, i que estava a punt de rendir-se, va exposar els seus pensaments íntims: “Haig d'acabar per la meva família” –estaven esperant en l'arribada–. La meva primera reflexió: “Però, què t'ha demanat la teva família? De qui és aquesta necessitat? Què és el que cal demostrar exactament?”. Quina impressió em van causar aquelles paraules! Ha de veure amb la necessitat de confondre a la família en els assoliments esportius propis. Obriré el meló.
En primer lloc, no negaré que en els èxits que obtenim en les nostres vides influeix la família del nostre entorn, d'una manera o una altra, mostrant el seu suport i suport. No obstant això, en quina mesura cal atribuir aquests assoliments a la família? És més, per què sentim la necessitat d'expressar públicament aquesta vivència? I per què aquest aflorament està més normalitzat i assumit que en qualsevol altre àmbit esportiu?
En els últims actes d'acolliment, homenatge o reconeixement a diferents esportistes, hem vist a molts envoltats de famílies. Si comparem el cas dels esportistes professionals amb qualsevol altre lloc de treball, no ens semblaria normal que en el moment de la jubilació tota la família acudeixi a la celebració. O sí? I seria l'orgull de la nostra família el mateix? O no? És possible que només en el cas dels esportistes la família faci un esforç real que mereix un reconeixement públic?
I quan l'esportista tria la manera d'explicar a la família? Per exemple, guanyar un campionat, agafar als nens en braços i posar-los entre les mirades i els crits de milers de persones. Per aquest motiu diversos esportistes han estat multats. O la necessitat o el costum de fer els últims metres d'una carrera amb el fill o la filla en braços? Quin és el significat d'aquesta imatge? El nen és un trofeu? S'està projectant l'orgull personal en els nens? Desitjo compartir un moment d'alegria amb la família? Expressar públicament que el pare o la mare estan compromesos? Les dificultats de ser esportista i pare o mare són una manera de celebrar els assoliments combinats amb l'esforç? Tots junts? Cap?
El desig de preservar la imatge dels nens, la seva intimitat i la seva privacitat en la societat actual s'enfronta en les xarxes socials a una permanent exposició pública de la pròpia vida. Llavors, què és el que ens porta a l'esport a explicar comportaments que no es manifesten en altres àmbits? Per què aplicar un criteri diferent? Estem barrejant conceptes de model i heroi? Quina és la raó per la qual apareix o es mostra la família en els seus assoliments esportius?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]
Bi toki diferentetan egokitu zait garbiketa egitea aldi berean. Ez garbiketa arrunt bat, baizik eta egunerokoan inguratzen gaituzten paisaiak beste era batean arakatzera behartzen gaituen hori, kanpoko objektu fisikoekin batera norberaren baitako egiturak ere mugiarazten... [+]