Han passat 25 anys des que vau començar la guerra d'Abkhàzia i vau proclamar la independència.
Després de guanyar la guerra, Abkhàzia va proclamar la seva independència. El 26 de novembre de 1994 aprovem la Constitució de la República d'Abkhàzia, en la qual Abkhàzia es definia com un estat sobirà, laic, independent, de dret i democràtic. Això no era més que el començament d'una lluita pel dret a la sobirania.

Per què vau triar el camí de la independència unilateral?
Vam fer una crida unilateral a la independència perquè no teníem un altre camí. Havíem triat abans de la conquesta dels georgians i, a conseqüència de la nostra decisió, Geòrgia va respondre amb violència. Va enviar l'exèrcit al nostre territori i Geòrgia va iniciar la guerra.

Creien llavors que la independència aprovada per les dues parts podia ser possible?
Geòrgia sempre ha estat en contra de la nostra independència i, entenent això, decidim proclamar la independència unilateral, sempre amb l'esperança que la comunitat internacional reconegui la nostra independència.

No ha estat poca la sang vessada pel camí.Les
guerres sempre són negatives i en el nostre també va causar un gran dolor. No obstant això, en el cas de l'abkhaz ningú ens va demanar una opinió sobre el nostre estatus. És més, a conseqüència de la nostra decisió sofrim l'atac de l'exèrcit georgià i, davant això, vam haver de triar entre defensar el nostre territori i les nostres famílies.

Vau haver de fer front a un bloqueig de set anys. Han passat 16 anys sense cap reconeixement internacional. Com s'afronta una situació d'aquest tipus?
Enfront de tot el bloqueig de la comunitat internacional, teníem dues opcions: Tornar a formar part de Geòrgia o viure baix càstig i sense desenvolupament econòmic. En 1999 es va organitzar un referèndum per a aclarir aquest assumpte i en la votació el 98% dels abkhazos va votar a favor d'un estat independent. Podríem dir que el bloqueig econòmic internacional va trencar el desig de tenir un estat independent.

En 2008 va arribar el reconeixement de Rússia i altres països com Veneçuela o Nicaragua. Què havia canviat? Es
tracta d'un esdeveniment històric de gran importància, no sols per al nostre país, sinó també perquè va suposar un gran canvi en el sistema de relacions internacionals. En el nostre cas, passem de no ser reconeguts a ser reconeguts, és a dir, a formar part del dret internacional. A pesar que ens falta el reconeixement dels països de l'ONU, podem dir que ara el reconeixement de la comunitat internacional serà qüestió de temps. Tard o d'hora arribarà el reconeixement dels països internacionals.

Avui dia, vostès continuen en la ‘guerra tècnica’. Per què no es pot resoldre el conflicte políticament? Quan
Rússia i altres cinc estats van reconèixer la nostra independència, el conflicte va entrar en un dels seus paràmetres. Ja no hi ha guerres, ni morts. No obstant això, Geòrgia continua reivindicant Abkhàzia com a part de l'altre territori i aquí està el problema. Les autoritats georgianes no entenen que no puguin governar el nostre territori sense la voluntat del poble i per això estaran sempre disposades a usar la força. Per part nostra, sempre estarem disposats a signar un desarmament i a establir relacions diplomàtiques amb Geòrgia com a Estat sobirà i independent.

Geòrgia ha dit en més d'una ocasió que mai acceptarà la independència d'Abkhàzia.
Continuen negant la nova realitat política d'Abkhàzia. Però per a nosaltres, la confessió de Geòrgia no ha estat ni molt menys terrible. En temps durs sobrevivim sense el seu reconeixement i ara, a més, gràcies al nostre Estat som més forts que abans. Sobre el nostre futur tenim una cosa clara: som i continuarem sent un estat sobirà i independent.

Pel que fa a Catalunya, com veuen la situació?
Seguim amb molta atenció i interès i pensem que la Unió Europea hauria de tenir en compte l'opinió del poble català. Després d'Escòcia i el Brexit, ara els arriba el cas de Catalunya. Estic convençut que la lluita del poble català transmetrà molta força a altres pobles d'Europa que històricament volen ser sobirans. D'altra banda, el més important és emprendre sense violència i, en la mesura que sigui possible, possibilitar el diàleg.

S'han donat per bons els resultats del referèndum de Catalunya?
Sí, per descomptat.

Espanya ha titllat d'il·legal "" la votació i, en general, el procés d'independència de Catalunya. En aquests casos, caldria prioritzar la llei o la voluntat popular? El dret
internacional suposa el respecte de la voluntat popular, sempre des del respecte als principis de territorialitat de l'Estat sobirà. Així, cadascun fa la seva pròpia lectura sobre això. Però per a nosaltres la voluntat del poble és sagrada.

El Govern espanyol ha optat per la via de la Policia i de la Justícia espanyola a Catalunya. Creu que la solució política és possible? En la mesura en què
Espanya hagi utilitzat la violència contra el poble català, serà difícil tornar al punt de partida del conflicte i, en conseqüència, iniciar des de zero un procés de negociació. Jo no desitjo a ningú la guerra i per això crec que el conflicte necessita una solució política. Fa falta un intermediari per a poder arribar a un acord de compromisos.

D'acord amb la legislació internacional, Catalunya no té dret a declarar la independència de manera unilateral. Però Kosovo sí.
És una norma aplicable també en el cas de la llavor. La política internacional es basa en un doble estàndard que, desgraciadament, respon als interessos geopolítics i no a les normes de dret internacional.

Què pot aportar la reivindicació de la independència a Catalunya?La
reivindicació de la independència no és més que el començament d'una nova lluita. Quan es proclama la independència tens la necessitat de reconeixement internacional; per exemple, per a signar acords o per a construir relacions diplomàtiques. No és una cosa fàcil, però tot poble que sigui sobirà i opti per decidir el seu futur sempre haurà de sacrificar alguna cosa.

I a Europa, quins problemes li pot portar la reivindicació de Catalunya?
Crec que, com és un fenomen nou a Europa, portarà dificultats a Catalunya. Davant això, Europa ha de trobar llits per a adaptar-se i assumir una nova realitat basada en els Drets Humans. Al mateix temps, espero que l'assumpte de Catalunya ens ajudi molt als abkhazos.

Acceptaria Abkhàzia la independència de Catalunya?
Si les autoritats catalanes ho exigissin, nosaltres estaríem disposats a defensar la independència de Catalunya.