Donya Sebastián, de 63 anys, viu en un poble de Chichicastenango (Guatemala), on resideix des de fa anys. No aprèn a llegir ni a escriure, però fa molts treballs: metge, psicòleg, advocat... La seva principal missió i vocació és la defensa de les dones. Ha tingut una vida dura, segons ell, que ha hagut de sofrir moltíssim per a comprendre la situació actual de les dones que viuen la violència i poder així donar una ajuda adequada.
Als dotze anys la seva mare el va obligar a casar-se amb un noi. Aquest noi també es va sentir obligat, i el seu còlera li va conduir a colpejar i humiliar a Sebastiana. Li va prohibir veure a la seva mare durant deu anys. Sebastián va donar a llum dotze vegades, però van morir sis nens petits. L'endemà de donar a llum, el seu marit l'apallissava amb qualsevol pretext. Donya Sebastián creu que els bebès bevien el dolor i la indignació de la seva mare en alletar la lactància materna i es morien per això. Llavors el seu marit la colpejava encara més, creient que no servia per a res, ni tan sols per a assegurar la supervivència dels seus fills.
Formar part de grups de dones li va canviar la vida. Allí va aprendre que les dones tenen drets, que mereixen respecte. L'activisme li va animar a enfrontar-se al seu marit i ajudar a les altres dones. Actualment és el líder de la seva comunitat. Teixeix i fa labors artesanals per a sobreviure, però gràcies a l'ajuda de les seves filles, aconsegueix un temps per a estar amb les dones. Escolta històries de dones, els dona suport emocional i assessorament. Quan la dona ha estat colpejada, Donya Sebastián utilitza una planta d'olor a rude o a la força per a calmar la por i la ira.
A vegades fa labors de mediació amb els seus marits. Si l'home no entén que els maltractaments són inacceptables, el següent pas és acudir als tribunals i acusar l'agressor. Les dones no tenen diners per a pagar a un advocat, llavors és Donya Sebastiana la que demana la defensa gratuïta en la Cort de Drets Humans.
En Chichicastenango molts estimen a Donya Sebastiana, però el seu treball també desperta odis. Ell fa temps que va perdre la por i denúncia totes les injustícies i també la corrupció dels polítics. Per això, els poderosos veïns del poble amenacen amb linxar a Sebastiana.
És fàcil escoltar les històries de Donya Sebastián o altres líders de Guatemala i sentir-se misericordiós. Però ells no es presenten com a víctimes, sinó com a supervivents que han sobreviscut. Aquest és el concepte que prefereixen les feministes americanes. No obstant això, entre nosaltres no s'utilitza ni aquest ni el concepte de lideratge.
Entre nosaltres es nota la victimització de les dones que sofreixen violència masclista i la denúncia judicial sembla l'única solució. En l'àmbit institucional s'han fet molts passos endavant, però en l'àmbit comunitari molt pocs. Les víctimes (és el nom que utilitzem) són simples usuàries de serveis socials, equips de teràpia o serveis jurídics. Diverses organitzacions guatemalenques imparteixen formació a dones amb un paper destacat en les comunitats, perquè es converteixin en referents en els seus barris i siguin capaços d'identificar i canalitzar situacions de maltractament o discriminació. Aquest treball també és terapèutic per a ells: se senten forts i valuoses.
Com he dit, és fàcil: Pensar “Pobres!”. Però en lloc de sentir misericòrdia, els bascos tenim alguna cosa a aprendre de les seves experiències i així, de pas, revertir una mica la relació de poder que ha generat el colonialisme.
Donibane Garazi inguruko herri ttipi batean sortua da Bea, eta 1970eko hamarkadan ondoko eskola publiko batean ikusi zituen bortizkeria, sexu eraso eta bortxaketak salatu dizkigu. Irakasleak eragiten zizkiela tratu horiek ama eskolako eta lehen mailako haurrei, mutikoak bortizki... [+]
Prentsaurrekoa eskaini dute ostegun honetan Marc Aillet Baionako apezpikuak, elizbarrutiko hezkuntza katolikoko zuzendari Vincent Destaisek eta Betharramgo biktimen entzuteko egiturako partaideetarikoa den Laurent Bacho apaizak. Hitza hartzera zihoazela, momentua moztu die... [+]
Antifaxismoari buruz idatzi nahiko nuke, hori baita aurten mugimendu feministaren gaia. Alabaina, eskratxea egin diote Martxoaren 8ko bezperan euskal kazetari antifaxista eta profeminista bati.
Gizonak bere lehenengo liburua aurkeztu du Madrilen bi kazetari ospetsuk... [+]