Com s'ha dit, en l'Oceà Índic d'Àlaba les bertso eskolas tenen un paper important en el procés de revitalització del basc. Manex Agirre ha volgut mirar amb més intensitat i saber més, s'ha preguntat: “En el dia a dia, en què influeixen realment les bertso eskolas? Quina és la seva influència visible en la relació dels joves amb el basc?”. A la recerca de respostes ha realitzat un estudi sobre els joves de les escoles de bertsolaris d'Àlaba i el seu suport al basc, dins del projecte Sakontze Hiznet 2013-14.

Manex Agirre ja coneix des de dins el moviment dels bertsos. Al seu judici, es tracta d'un col·lectiu dinàmic i perseverant que ha tingut un lloc especial en la revitalització del basc, i ha sabut posar el gra en la tendència a l'alça de l'ús del basc a Àlaba. Seguint a l'autora del treball, “i aquest impacte es veu més clar en el cas dels joves”, és a dir, en el tram d'edat en el qual ha estat analitzat, de 14-20 anys.

No aficionats al bertsolarismo a l'escola de bertsos

Segons Agirre, en l'època en la qual va dur a terme l'estudi, és a dir, al final del curs 2013-2014, eren disset escoles de bertsos a Àlaba. Només un d'ells estaria en l'àmbit sociolingüístic –Aramaio- en el qual el basc té molta força, per la qual cosa la resta dels setzens estarien en el centre. En aquestes disset escoles de bertsos hi ha 37 grups i set d'ells eren els que tenien membres d'edats intermèdies que investigaven a Agirre. El que Manex Agirre dirà: “Set equips, uns 40-50 persones en total. Alabesos, joves i vascoparlantes. Un bon grup de nois i noies. Però, tots tenen la mateixa relació amb el basc? En el moment en el qual s'inscriuen en la Bertso Eskola, tots han optat pel diccionari? Tenen tots definits la relació que els agradaria tenir en el futur amb el basc? Tenen consciència del desequilibri entre les dues llengües que els envolten? Senten responsabilitat en el procés de revitalització del basc?”. Alhora que formulen preguntes, l'autor d'aquest estudi respon: Els joves de les escoles de bertsolaris de la zona mitjana alabesa són “actius, amb afició a la creativitat. Aquells que tenen una certa adhesió al basc, però no han pensat molt en això. Perquè els que s'han apuntat a la bertso eskola se'ls ha atret, perquè s'ho passen bé… i no perquè siguin aficionats als bertsos”.

La Bertso Eskola, coneguda des del cel, és un lloc per a cantar i cantar versos –almenys en major o menor mesura–, però seguint a Manex Agirre, en l'erdaldun tindria un significat propi: “Si estem en Oion, la bertso eskola és també la llar del basc. Compleix una funció addicional, que encara que és addicional és també essencial”. En aquesta ocasió, Agirre se suma a l'opinió de Juan Mari Juaristi: “No es tracta de treure als bertsolaris de la bertso eskola, això seria reduir massa els objectius (…). El basc, a més de ser versàtil, ha de ser reforçat com a llengua de relació a les escoles en les quals tenim un entorn castellanoparlant. No es pot oblidar la funció d'euskaldunización que compleix per a nosaltres el bertsolarismo”. Dit amb tota claredat. El bertsolarismo té una funció d'euskaldunización en el centre d'Àlaba. I Oihane Perea tocarà el martell en la mateixa opinió: “L'únic atractiu no és el bertso, al buit. En Erdalgune no és l'únic que uneix el bertso: amics, altres característiques... Els nostres nens diuen: en cap lloc he conegut a gent com la que hi ha en la bertso eskola, ni en el meu entorn, ni a la meva escola...”.

Incidències de l'adherència

Agirre ens ha fotografiat al jove que va entrar a l'escola de bertsolaris i, segons ell, el seu idioma habitual és el castellà. No obstant això, a l'escola de bertsos de Tolosa, el bertsolari parlarà en basc. “I, a més, farà aquest canvi d'una manera bastant inconscient”. El cas té un altre plec, que li va interessar a Agirre, que parla dels joves. “És jove. És possible que en aquest moment s'estigui treballant en la consolidació de l'opció lingüística (…). Té una inclinació a aquesta llengua que no utilitza massa en el seu interior, sent que és seva, però li costa posar-la a ballar…”. I aquí està l'apartat dedicat a la recerca d'Agirre, que és la inclinació que tenen els joves de les escoles de bertsolarismo d'Àlaba al basc.

De totes maneres, per a començar, els que van a la bertso eskola parlen més en basca. Així ho ha recollit Agirre en les bertso eskolas de LEGUTIO i Zalduondo. Pel que sembla, els joves que acudeixen a la bertso eskola en castellà solen entrar a l'aula. En el seu interior, es recorre habitualment al basc, sobretot en el cas que no es coneguin per endavant. “Aquesta nova relació serà en basca. És difícil garantir que sigui així al cent per cent, però si la relació ha estat un bertso per a fer el mateix, porta el basc pegat, robat”. L'escola de bertsos ajuda als alumnes no sols a parlar en basc, sinó també a millorar el propi basc. El bertsolari ens dirà que en el centre d'Àlaba les bertso eskolas tenen la importància de reviure el basc, una influència directa, però no absoluta: “El jove que va a escola de bertsos no es converteix automàticament en un basc actiu al final del curs. La Bertso Eskola no garanteix que els seus membres parlin en basc sempre que puguin”. No obstant això, “Gaztea, en general, canvia la relació que teníeu abans amb la llengua, i sobretot amb el basc. Això es deu a dues raons: els bertsos, les eines de treball de l'escola de bertsolaris, perquè ofereixen possibilitats atractives per a això; i la pròpia escola de bertsos, com a espai, és un espai especial per a treballar la relació amb el basc. Un jove que té una relació remota i pobra amb el basc, un vincle forçat, difícilment podrà fer el salt a l'ús. El bertso ajuda a canviar aquesta relació”.

I precisament d'aquesta relació dels alumnes que van a la bertso eskola, Agirre dirà més: “També podríem considerar-ho com un tret distintiu d'Àlaba, la capacitat que ha demostrat el bertsolarismo per a teixir relacions en basca entre joves. El bertso, si és alguna cosa, és un camí d'expressió que s'entén col·lectivament a Àlaba. El bertso significa companys, amics, relacions estretes. Un grup de gent especial que no té més remei que relacionar-se en basc”. I, tanmateix, això no és sempre una veritat perpètua, ni serà. “L'adhesió pot tenir alts i baixos: en la vida ocorren moltes coses, canvien les relacions, ens canvien”, però Manex Agirre no dubte, en les últimes paraules del seu estudi ens diu: “És difícil trobar, en l'oferta d'oci de la zona, una oferta concreta que, des del punt de vista de la normalització del basc, ofereixi més possibilitats d'èxit que uneixi bertso eskola. No es creu un orgullós. La pràctica ho demostra”.