Malgrat la signatura del Tractat Minsk-II, hi ha alguna possibilitat en el fons que la diplomàcia, en el conflicte d'Ucraïna, superi la pólvora? Potser l'única esperança és la por. La por al fet que les flames de la guerra entre els Estats Units i Rússia es propaguin dins d'Europa. Alguns dels principals líders europeus semblen haver començat a tenir en compte les opinions de gents que saben molt de guerres secretes i òbvies.

El 16 de febrer, quan la treva pactada a Minsk el 12 estava suspesa per la batalla de Debaltseve, John Sawers, cap suprem del servei britànic MI6 (espionatge per a l'estranger), va dir: “Occident ha d'aprendre a viure amb Vladimir Putin. La provocació russa no farà més que aprofundir en la crisi de seguretat que ara té Europa”.

En King’s College va dir als seus alumnes: "La crisi d'Ucraïna no és la mateixa que la d'Ucraïna, sinó que s'ha convertit en una crisi molt major, més greu, entre Rússia i els països occidentals, de valors i ordre europeus. (...) Qualsevol canvi que puguem preveure en l'autoritat russa serà pitjor. En els pròxims anys, la gestió de les relacions amb Rússia serà el principal problema per a definir la seguretat d'Europa”.

El líder del MI6 no és l'únic que ha alertat del perill geopolític que ha causat el devastador Donald Trump. Per citar només altres dos, Noam Chomsky i Henry Kissinger, que viuen en els dos extrems del mapa d'eleccions polítiques, s'han posat d'acord en poques ocasions, però així s'han vist en parlar de la guerra d'Ucraïna.

Kevin Zees, activista del moviment Occupy i advocat de llarga trajectòria, ha recollit les opinions de Chomsky i Kissinger en la web de Mint Press News: “Chomsky And Kissinger Agree: Avoid Historic Tragedy In Ukraine” (Chomsky i Kissinger d'acord: cal evitar la tragèdia històrica a Ucraïna).

Kissinger ha estat un factótum en la política exterior dels Estats Units, va gestionar els últims anys de la Guerra Freda amb la Unió Soviètica, la guerra de Vietnam, els nens també saben que en moltes parts del món va promoure cops d'estat militars per a enterrar als triats no amants dels americans.

UU. a Ucraïna, ha afirmat Kissinger amb un "mà més oberta" a Rússia: “No podem passar per alt el risc. La resurrecció de la Guerra Freda seria una tragèdia històrica. Si es pot evitar el conflicte, des de la moralitat i la seguretat, cal intentar evitar-lo”.

Noam Chomsky sempre ha estat en les antípodes de Kissinger, un crític despietat de l'imperialisme dels Estats Units, ha dit que Kissinger és un criminal de guerra. Però també ha estat sempre molt crític amb les autoritats russes, ja que es tracta d'un anarquista exigent. S'ha mostrat preocupat per això d'Ucraïna: “L'autocràcia russa [la dictadura de Vladimir Putin] no és en absolut innocent, però com abans ens havíem estat molt prop de la catàstrofe, estem jugant de nou amb la catàstrofe. (...) Ara, una vegada esclatada la crisi a Ucraïna i a les fronteres amb Rússia el que anomenen ‘sistema de defensa per míssils’, la situació és d'alt risc”.

Si vis pacem, per a bellum?

Són molts els que han alertat dels perills d'una guerra freda i d'una guerra càlida, encara més greu? Quanta força tenen? El que sabem és que el conflicte d'Ucraïna s'ha vist embolicat en una guerra de fins a 5.500 morts i en una intervenció cada vegada més intensa de les grans potències, que han estat alimentades pels grans interessos.

Són molts els que clamen que la democràcia a Ucraïna es protegeixi de la dictadura que Vladimir Putin ha imposat a Rússia, i estan encoratjats pels forts lobbies que necessiten conflictes. A canvi, a Rússia no volen aparèixer febles davant els seus enemics. A través de la cerca en la premsa internacional, es poden trobar dades preocupants tant a favor d'OTAN com a favor de Putin. Per exemple, com s'ha distribuït l'amenaça d'usar armes nuclears tàctiques en els mitjans oficials de Moscou, en cas que es desviï encara més el d'Ucraïna. Poques bromes amb elles.

Segons una recent anàlisi del Setmanari alemany Der Spiegel, Angela Merkel també es mostrava recentment gall en les polítiques contra els soviètics. Diversos periodistes de Spiegel van escriure en col·laboració “The War Next Door: Ca Merkel’s Diplomacy Save Europe? Merkel pot salvar a Europa) han mostrat amb un detall clarificador com Merkel s'ha acostat ara a l'anomenada real politica que ara reclama per a Ucraïna.

Mentre Merkel, nascuda en Eki Alemanya i famosa de desconfiar dels russos, es trobava en l'oposició, en 2003, va publicar un duro escrit en The Washington Post titulat “Schroeder Doesn’t Speak for All Germans” (Schroeder no parla en nom de tots els alemanys) en el qual criticava amb duresa el rebuig de l'amenaça militar contra els russos: “Qui rebutja l'acció militar com a última opció està afeblint el nivell de pressió que s'ha d'exercir contra els dictadors i amb això no allunya la guerra, sinó que l'acosta”. És a dir, que fa falta una amenaça creïble.

Ara, els periodistes de Spiegel asseguren que molts creuen que Merkel es mostra feble en el seu comportament, i que Merkel no està preparada. Els senadors dels Estats Units critiquen especialment la cerca d'una solució amb Putin, al qual retreuen que està actuant com quan uns altres van lliurar a Hitler a Txecoslovàquia en 1938 amb el tractat de Munic. Amb blanor, la guerra no s'allunya, sinó que s'acosta més.

Merkel, en canvi, va demanar paciència a Barack Obama en les negociacions de Minsk-II abans d'enviar les armes al Govern de Kíev. “Hem d'esforçar-nos una vegada i una altra, per a això som polítics”, va dir.

“Merkel tem –diuen els de Spiegel que han begut de fonts oficials de Berlín– que les potències nuclears dels EUA i Rússia encenguessin una guerra representativa a Ucraïna”. Això es diu proxy war: els dos grans es barallen entre si, però manen els seus criats, uns excitant al govern de Kíev i altres als quals volen construir la Novorossia en Donbass.

Quan aquestes línies arribin als ulls del lector, estarà encara en vigor Minks-II, quan la batalla de Debaltseb posi en dubte el primer punt del pacte? En la temporada d'escacs que es juga en Donbass, totes les parts semblen estar poc després de maniobrar i obligades a seguir endavant amb les provocacions. Tots els europeus sofrirem conseqüències.