En l'època de les grans infraestructures, són les carreteres secundàries l'únic espai natural que ens queda?
Sí. Les grans infraestructures ens conduiran al camí de l'infern. Són vergonyosos tots els projectes tremends que volen fer en nom del progrés. En les carreteres secundàries encara es pot veure gent que fa autoestop, això és magnífic.

“Yonkees de la ignorància, joves jubilats...”. Des que el grup Anger publiqués Biluztu, a penes he sentit discos crítics. Enhorabona!
La crítica és necessària. Sembla que als joves els costa desenganxar-se de les xarxes socials i submergir-se en l'ambient del carrer. L'autocrítica també és necessària, perquè nosaltres també tenim dins del sistema capitalista.

La música ja no pot canviar res i menys provocar-ho. Hi ha alguna possibilitat amb les paraules?
Les paraules tenen una gran importància. Nosaltres no podríem fer música instrumental. La nostra millor arma és la ironia. La societat és tan estúpida, tan irritada amb la ironia, que aquí està el poder de les paraules.

Pot canviar alguna cosa el punk i Oi!Si
un creï de cor en els seus projectes, les coses poden canviar. El major problema del Punk o Oi és que hi ha massa fotocòpies en lloc de treure's la pròpia identitat. El punk s'ha convertit en una gran mentida. No sabem el que és el punk, però si el que no és: els caps de setmana beure grans kalimotxos, insultar a les velles i destruir els gaztetxes. La gent que actua així ha perdut el seu significat, la seva essència.

És la salvació un folk com Fiachras i Bizardunak?
Ens agrada però no ho veiem com una salvació. La salvació del rock and roll seria començar de nou des de zero, perquè hi ha massa mites i ximpleries. Per exemple, en el BBK Live els banquers subvencionen el rock and roll.