Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Etorkinak eta joakinak

Badirudi gure gizarte-joeren zenbait neurketetan (eusko barometro, soziometro eta abarretan) datu kezkagarri samarrak agertzen hasi direla, besteak beste, etorkinei buruzko jarreretan. Kopuruak ugaldu ahala, krisia areagotu ahala... edozein aitzakia on da gure sentimendu abegitsuak ozpintzen hasteko.

Hona hemen istorio argigarri bat: VII. mendean kaldearrek Pertsiatik bota zituzten Zoroastroren jarraitzaileak, parsiak, eta hauek Indiara joan ziren babes bila. Iheslari haien buruak Indiako erregeari eskatu zion ostatu. Erregeak, erantzun gisa, bere ordezkariak bidali zizkion, baso bat esne ertz-ertzeraino betea zutela, oso kontuz isur ez zedin. Ez zekiten elkarren hizkuntzarik, baina parsi buruzagiak berehala ulertu zuen keinu haren esanahia. Indian jende asko bizi zen orduan ere, eta ez zegoen, nonbait, biztanle gehiagorentzat lekurik, edalontzian ere esne gehiago sartzen ez zen bezalaxe. Alegia, goxo eta leunki, Indiako erregeak adierazi zien ez zegoela beraientzat lekurik lurralde hartan. Orduan, parsi buruak, Indiako ordezkarien aurrean, azukre apur bat hartu eta kontu handiz esnetara bota omen zuen, kanpora ezer isuri gabe. Alegia, aditzera ematen zuen hinduen artean nahastuko zirela azukrea esnetan bezala. Keinu hura eraginkorra izan zen: parsiak Surat-en lehorreratzeko baimena jaso zuten eta, ordudanik, Indian bizi dira azukrea esnetan bezain gozo eta eztiki.

Istorio polita iruditzen zait, hartzaileon eta etorkinen jarrera ideala adierazten duelako. Guk ere hartuko bagenitu etorkinak halako leuntasunez, ziur asko beraiek errazago integratuko lirateke gure artean, azukrea esnetan bezala. Baina, hasteko, alanbre-hesi, horma elektroniko, polizia eta era guztietako oztopo burokratikoekin hartzen baditugu, eta gero ere urruntasun eta mesfidantzaz begiratzen badiegu... nekez sentituko dira ongi etorriak gure artean.

Lehenik, bakoitzari dagokio etorkinenganako bere sentimendu eta aurreiritziak aztertzea. Gure ego mentalak, guztiok sare bakar baten osagaitzat hartu ordez, dualismoz jokatzen du normalean: ni-bestea, gutarrak vs kanpotarrak, gure ongizateaz baliatzera etorriak... eta gure identitatearentzat mehatxu direnak. Baina ez al du gizakiak eskubiderik arrazoi ekonomiko, politiko edo sozialengatik (sexua, erlijioa eta abar medio) bere jaioterritik irten eta, ahal duen lekuan, bizimodu duinagoa bilatzeko? Hobe, noski, bakoitzak bere inguruan aski baliabide izango balu, kanpora joan beharrik gabe! Baina garapen orekatua edo bizimodu tolerante eta baketsua herrialde guztietan lortzen ez den bitartean, beti izango da iheslaririk. Pentsatzen al dugu euskaldunok ezin garela joan munduan edonora, geure ogibidearen edo bizi-arnasaren bila, tokian tokikoei zerbait kentzen ari garelako?

Gizarte gisa, etorkinak ezagutzea dugu lehen eginbeharra: horrek gure kultura zabaltzea eskatzen du, eta lan pedagogiko handia egitea geure ikuspegiak zuzendu edo ñabartzeko. Hedabideek bi aldiz pentsatu beharko lukete zer albiste eman edo ez eman eta nola eman. Politikari batzuen jarrera pozoitsua da benetan, salagarria; eta besteak ere, zenbat aldiz ikusten ditugu herrialde bateko etorkinen elkarteekin bilduta, edo beraien ekitaldietan parte hartzen? Herritar guztioi bidalitako mezuak lirateke horiek.
Euskaldunok ez genuke inoiz ahaztu behar luzaroan geu izan ginela ‘joakinak’ beste herrialde batzuetan (arrazoi ekonomikoengatik, edo gerra garaian eta ondoren arrazoi politikoengatik). Beraz, baditugu zorrak etorkinekiko, eta mendebaldar zuri aberastu gisa, ez zor moralak bakarrik.

Últimes
Crònica del judici d'Aroztegi (cinquè dia)
Sense proves, una dura petició de càstig sobre els processaments
El fiscal i l'acusació particular han reiterat les peticions de penes dels set processaments, amb 46 mesos de presó i 56.000 euros en concepte d'indemnitzacions a les empreses. Els advocats dels processaments han demanat l'absolució de la sentència del TSJPV. La decisió ha... [+]

El Govern espanyol autoritza la major central fotovoltaica d'Àlaba
S'instal·laran 231.000 panells al llarg de cent hectàrees del sud-oest d'Àlaba: Armiñón. EUSKAL serà el segon parc solar més gran de la localitat.

2025-05-23 | Gedar
El Govern espanyol tornarà a intentar prohibir les rebudes a presos polítics
A més, el pp ha proposat al Senat augmentar el xantatge dels presos polítics bascos a l'hora d'expressar el seu penediment.

2025-05-23 | ARGIA
L'empresa fitxada per Arantxa Tapia dissenyarà una inversió de mil milions d'euros del Govern Basc
El 22 de maig el Parlament Basc ha aprovat el projecte de llei d'endeutament de mil milions d'euros “per a incidir en la ciència, la tecnologia, l'empresa i el sector industrial”. Segons informa Naiz, el Govern Basc ha encarregat a l'empresa KPMG Assessors SL el desenvolupament... [+]

2025-05-23 | Irutxuloko Hitza
Stop Desnonaments de Donostia-Sant Sebastià denuncia el "frau" dels contractes d'arrendament temporal
Un inquilí de la Part Vella de Donostia-Sant Sebastià ha aconseguit convertir el contracte de lloguer d'11 mesos en un contracte legal per a cinc anys.

Netanyahu diu que ‘Palestina alliberada’ és el ‘Heil Hitler’ actual
Netanyahu ha fet aquestes declaracions després que dos empleats de l'ambaixada israeliana a Washington haguessin aparegut morts per trets d'arma de foc. El Govern israelià ha vinculat directament els atacs de Washington amb les declaracions de diversos caps de Govern europeus en... [+]

Els parlamentaris d'Ipar Euskal Herria demanen al ministre francès d'Educació que augmenti els recursos de SEASKA
La missiva ha estat enviada el 21 de maig al ministre francès d'Educació, Elisabeth Borne, pels sis parlamentaris d'Ipar Euskal Herria. En la carta, lamenten que amb el nombre d'alumnes que hi ha, les places previstes per a les ikastoles són "molt poques".

2025-05-23 | Elhuyar
Unes poques companyies del nord global són les principals responsables dels conflictes relacionats amb l'extracció de recursos naturals
Només un centenar de companyies multinacionals estan darrere del 20% de tots els conflictes relacionats amb l'extracció de recursos naturals, segons un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona. L'estudi revela que les companyies de països del nord global són... [+]

"Si aprenem a menjar amb moltes normes, pot ser que no notem les necessitats del cos"
La psicopedagoga Mireia Centeno Gutiérrez ha donat algunes claus sobre l'alimentació infantil, com l'obligatorietat de menjar i les conseqüències de prohibir els aliments.

Els acusats afirmen que ho van fer tot de manera pacífica per decisió col·lectiva

 

 

 

Dijous passat van declarar els imputats i de les seves declaracions es pot resumir el següent: Els veïns que es reunien en la plaça o acampada de Lekaroz decidien col·lectivament què fer, generalment, dirigint-se a l'àmbit de les obres i col·locant-se de manera... [+]


Eguneraketa berriak daude