Sí, ha arribat. En les festes dels nostres pobles, igual que als pobles d'Espanya, és hora de matar als toros a centenars. Aquí està l'obligació que en aquest començament del segle XXI paguin els toros l'impost de sang de la Festa Nacional. I nosaltres seguim als espanyols trepitjant-los els talons. Però ja sé que la Festa Nacional espanyola també és nostra des de fa temps, que està arrelada, i que el desig d'extirpar-la als nostres pobles és un treball inútil. I el PNB, el PSOE i el PP, que han format un veritable Front Tauromaquico, mantenen les corregudes de toros de l'una o l'altra manera.Les
Juntes Generals de Guipúscoa, en aquest mateix mes de juny, amb el vot de PNB, PSOE i pp, van rebutjar la moció a favor de l'abolició taurina. Molt bé! Més encara. Els tres s'alcen en contra de tots els intents de prohibir les corregudes de toros abans que la mateixa idea es refredi. Nosaltres reivindiquem que “la tortura no és cultura” perquè volem espantar de les nostres places de toros aquesta brutalitat, aquesta crueltat, aquesta tortura. Però els tauròfils d'Espanya i de nosaltres, units, preocupats, comencen a cridar: “Com, unes festes sense corregudes? Perquè només ens faltava això!”. I en record d'Ilunbe, en Donostia, han qualificat de “falta de realisme” la intenció de deixar de ser una plaça de toros i convertir-la en un espai esportiu públic. I es va acabar.
Nosaltres demanem que ens acostin al camí de la Cataluina i que s'allunyi de l'abominable “ritu sacrificial”, però el trio espanyol del Front Tauromaqui posa totes les baraderas i tots els obstacles per a mantenir orgullós al moribund. En tota Catalunya ja només queda la plaça de la Monumental de Barcelona oferint passejos (18 corregudes de toros en 2008). I a Catalunya l'ona de les protestes s'accelera: Un total de 180.000 signatures reunides en poques setmanes per a anul·lar les corregudes de toros.
I aquí no. Aquí, en 2008, es van realitzar 44 corregudes de toros i 357 toros van ser torturats fins a la mort. Sudoració, pudor de kero, pasdoble i olé fort. Per descomptat! Entre nosaltres, Francisco López, recentment, en resposta a les exigències de l'abolició, va dir: “L'interès de govern és utilitzar aquell espectacle que pugui comptar amb la seva presència” (7 de maig de 2010).
1931 (O tempora o habitis!) En el seu reglament intern, Sabin Etxea, del PNB, va prometre que tots els socis que participessin en les corregudes de toros seran expulsats de la Societat. Iñaki Azkuna, aficionat als hiper-toros, què diu d'això? I Miguel Sanz què? Visca la correguda de toros! Per si de cas, l'assassinat dels toros ha estat declarat "patrimoni cultural" de Navarra. Sanz i López, de mà en mà, “du pareil au même”. Durant aquests dies,
la mort de Saramago i el record de Pessoa han fet recordar el nivell cultural de Portugal. És a dir, entre altres coses, la Televisió de Lisboa no permet que s'ofereixin imatges taurines a plena llum.No se'ns oblidarà el magnífic acte
que van oferir el passat 8 d'agost en el Bulevard de Sant Sebastià, coincidint amb l'inici de l'Aste Nagusia, una vintena de joves. Despullant-se a si mateixos i pintant la seva pell amb pintura vermella, van denunciar la mort dels toros amb pancartes “No a la correguda” i “Bullfight abolition!”.També
molt interessant l'historiador navarrès José Luis Orella Unzué (Gara, 18 de març de 2010; 11. pag.) Ens va informar: Que van ser excomunicades per l'Església Catòlica (cap. Els que defensin la Festa Nacional en el segle XVI i quants intervinguin en les corregudes de toros. Avui dia, per descomptat, a la gent basca li importen molt poc aquests excomunicats. Però la pròpia Església s'oposa a les corregudes de toros. Encara que molts no ho veuen.
Per a acabar, el magnífic article de Jesús Mosterin, filòsof bilbaí i defensor dels drets dels animals (vegeu Gara, de 30 de maig de 2010; 26.orr. “Si un no és cec ha d'estar en contra de la tortura sempre”. I el que sofreixen els toros en les corregudes de toros és una tortura pública. El filòsof català Jaume Balmes va dir encertadament: “L'art és art, i les corregudes de toros no són art: són barbàrie”.