Alex Larretxi
Tinc la impressió que ha estat una vaga com la que s'ha dut a terme al maig de 2009. Excepte en algunes comarques, no hi ha hagut vaga general, i molt menys a nivell d'Hego Euskal Herria. Però això, com llavors, també se sabia ara. L'objectiu concret era oposar-se a la reforma laboral impulsada pel Govern espanyol i continuar amb l'interès públic i la defensa dels sectors més vulnerables davant la crisis.la
protesta ha estat de nou, al costat de l'anterior vaga, la major mobilització social que s'ha registrat a Euskal Herria durant anys. Reuniu a tots els treballadors i treballadores que han sortit a la vaga, reuniu la ciutadania de totes les manifestacions que s'han realitzat als pobles i capitals i compareu amb totes les mobilitzacions dels últims anys. Les convocatòries de vaga difícilment solucionen res del moment, no és el seu objectiu. Però el que no les té en compte està malament. Pot estar d'acord o no, però qui menysprea la vaga menysprea el que va ser un esperó i un assoliment important de la societat del benestar en el segle pasado.la
SOCIETAT CATALANA tornarà a expressar la seva ferma protesta per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del pròxim dissabte. Però, a més de rebutjar, aquesta vegada serà un mirall de la competència que s'està duent a terme en la societat catalana: autonomia o independència? El nou pentinat del Constitucional aposta pels qui veuen cada vegada més lluny a Espanya.
Fa dues dècades, l'independentisme estava molt fragmentat i políticament era bastant marginal en la societat catalana. En l'actualitat, no obstant això, a través de consultes simbòliques s'ha aconseguit acostar a 600.000 persones a votar a favor de la independència. Les consultes dels pròxims mesos pretenen superar la participació d'un milió de persones en el projecte.El
TC ha posat en molt mal estat als partidaris de l'autonomia de Catalunya. La sentència deixa a l'autonomisme i, sobretot, al PSC sense capacitat de negociació en la Cambra Alta. De cara a les eleccions autonòmiques, CIU és la que més pot sortir d'aquesta situació i la que més està organitzada per a això. A pesar que l'independentisme té més eco social que mai, està fragmentat: A més de Reagrupament, partit que es va formar de l'escissió d'ERC, l'ex president del FC Barcelona Joan Laporta acaba de fundar també Democràcia Catalana.
ERC, Reagrupament i Demcracia Catalana són les tres opcions principals de l'espai independentista, quan més força té l'independentisme que mai. En qualsevol cas, és molt possible que les dues forces de Laporta i Joan Carretero finalment formin una coalició. Molts independentistes, no obstant això, estan demanant més enteniment a Laporta i a ERC, perquè entre altres coses, això garantiria que la consulta s'emporti per la força al nou Parlament basc. Per exemple, el director de Vilaweb, Vicent Partal, ha escrit una carta oberta a Puigcercos i Laporta perquè l'independentisme faci front de manera conjunta al “model de país PSC i CIU”.
Primer caldrà veure els resultats de les eleccions, però després, amb la consulta, tornarem a viure el que va passar amb la consulta del lehendakari Ibarretxe. L'àmbit de les consultes i referèndums és un dels quals el Constitucional ha tocat en l'Estatut, deixant clar que aquest àmbit és competència de Madrid.El cas
Udalbiltza començarà la setmana vinent, el 15 de juliol, i a conseqüència d'això, 22 persones seran assegudes en l'Audiència Nacional, totes imputades per la seva labor en activitats municipals. Les activitats ordinàries que es realitzen als ajuntaments, però que l'Audiència Nacional considera “les que ETA ha ordenat”. També en aquest cas es posarà de manifest que tota l'acusació s'ha aixecat sense proves, donant una vegada més el màxim nivell de proves als informes policials. Falta de justícia i un cop més del martell judicial “ETA és tot”.