Menhir d'Arlobi un altre gegant del Gorbea
- El megàlit d'Arlobi, de 4.500 quilos i gairebé cinc metres de longitud, s'ha convertit en un megàlit. Va ser descobert en 2004 i és un dels més grans d'Euskal Herria. En l'actualitat, restaurat, cuida del Parc Natural del Gorbea des del serral d'Arlobi.
Iturralde i Suit investigués el primer menhir en 1894, s'han trobat desenes més al País Basc, però la majoria es concentren en els territoris de l'est. Per això, és sorprenent trobar tants menhir en el Gorbea. L'últim va ser trobat en 2004, en la zona de Sarria, a la província d'Àlaba. El pedrusco, que es trobava en tres trams danyat, ha estat restaurat i tornat a recollir-ho en el coll d'Arlobi, a pocs metres del lloc on va ser trobat.
Es pot arribar a ella fent un bon passeig. Des de l'aparcament del Parketxe de Sarria s'inicia una pista que es dirigeix contra el rierol Baias. El camí pla discorre, en general, sota els boscos, i els esquellots del bestiar posen una música agradable. Després de passar diversos ponts i cases la pista arriba al pont d'Arlobi, on s'uneix el riu Padrobaso amb Baies. Recorda't d'aquest nom. Una mica més endavant, un altre camí que puja la muntanya condueix directament al pujol d'Arlobi. Darrere d'ell està el gegant solitari.
Monòlit d'ombra llarga
No era fàcil de trobar. L'any 2002, una vegada esbrossada la zona, es van descobrir les restes de la pedra. Però ningú es va adonar. Dos anys més tard, un grup d'amics va descobrir el monument i el Museu d'Arqueologia d'Àlaba el va declarar patrimoni arqueològic. Es van emportar tots els trossos a la casa de camp, on els van lligar amb quatre barres de ferro. A continuació, el ciment i la pedra arenisca van ser llançats als forats del pujol, desfigurada pel temps.
Una vegada completat el monument, va ser retornat al seu lloc entre un total de 54 persones. Pel fet que part de la pedra es trobava en la seva posició inicial, semiclavada en el sòl, els arqueòlegs han pogut conèixer la ubicació i la direcció exacta del menhir. Així, avui dia ho podem veure com fa milers d'anys, però la ferida obligatòria d'aquesta operació, la de ciment, encara no li ha cobert les líquenes.A més de la
restauració, s'han realitzat excavacions en el coll d'Arlobi. S'han trobat eines de pedra i restes d'un estrany edifici de pedra. Aquest edifici continua sent un enigma, les noves campanyes d'excavació donaran compte dels usos que es van donar en el passat. El que sí que sabem és que no tenim res a veure amb les menhirs. Pel serral d'Arlobi discorre una antiga ruta dels traginers, des de la qual es pot veure, en un costat, la vall de Baias i en l'altre el sel d'Austingarmin, protegit les muntanyes d'Oderiaga (1245 m). És clar que el menhir no va anar casualment posat: era una eina per a fer ritus? Senyal de límit?
Barandiaran segueix
Anar a Austingarmin val la pena. Allí es troba un altre dels menhir més coneguts de Gorbeia, que Joxe Mel Barandiaran va investigar bastant. Per a això n'hi ha prou amb envoltar el mont Usategieta (1188 m). Les barraques de pastors es refugien entre les roques en aquest racó i fins allí no arriben les xiulades dels caçadors que a la tardor deambulen pels boscos.
“Al maig de 1922 vaig explorar els paratges del Gorbea (...) Al final de l'expedició, mentre passàvem pel serral d'Austegarmin (sic), vam veure una gran llosa en la riba del camí”. La gran pedra que ha vist Barandiaran és el menhir d'Austingarmin. Els pagesos li van dir a l'antropòleg que la llosa jeia sobre altres pedres i que, vint anys després, havien tret diners d'això: “Ningú sap qui van agafar els diners, ni a on el van portar”. Per això, Barandiaran va pensar que allò era la coberta d'un dolmen i no el menhir, com es veu avui dia.
Hi ha dues maneres de tornar: anar pel mateix lloc pel qual ha vingut o després d'arribar al nacedero d'Ubegi, partir per Padrobaso. En cas de triar l'última cal anar amb compte: El camí de Padrobaso es perd i amb ell es perd el viatger. El que vulgui l'aventura estimarà a Padrobaso. Aquí els colors són colors i les coves són forats. En tornar a veure el pont d'Arlobi, el muntanyenc només farà una cosa: respirar.
Indo ibaiaren harana, duela 5.000 urte inguru. Mohenjo-Daro hiriak 35.000 biztanle inguru zituen eta, berriki PNAS aldizkarian argitaratutakoaren arabera, Giniren koefiziente oso baxua zuen, 0,22koa –koefiziente horrek gizarteen desberdintasun ekonomikoa neurtzen du,... [+]
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]
Aranzadi Zientzia Elkarteko Etnografia Sailaren zuzendari berria da Maite Errarte Zurutuza (Beasain, 1995), urrian Fermin Leizaolaren lekukoa hartu ondoren. Kultura materiala aztertzen jarraitzeko beharra azpimarratu du, gizartearen memoria eta bizimodu aldaketak erregistratzeko... [+]
Atapuercako aztarnategian hominido zahar baten aurpegi-hezur zatiak aurkitu dituzte. Homo affinis erectus bezala sailkatu dute giza-espezieen artean, eta gure arbasoek Afrikatik kanpora egindako lehen migrazioei buruzko teoriak irauli ditzake, adituen arabera.
Martxoaren 30erako Iruña-Veleia martxan, SOS Iruña-Veleia eta Euskeraren jatorria elkarteek manifestaziora deitu dute, Aski da! Argitu, ez suntsitu lelopean. Azken bi urteetan "hondeatzaileak sistematikoki eremu arkeologiko oso aberatsak suntsitzeko modu... [+]
Etiòpia, 24 de novembre de 1974. L'esquelet de Lucy va ser trobat en Hadar, una de les petjades més antigues dels avantpassats humans. L'homínid australià d'Australopithecus afarensis té entre 3,2 i 3,5 milions d'anys.
Llavors ho van considerar l'avantpassat de les espècies,... [+]
Mentre treballaven en un jaciment de l'època romana de Normandia, diversos estudiants d'arqueologia han fet recentment un curiós descobriment: a l'interior d'una olla de fang van trobar un petit flascó de cristall, dels quals les dones usaven per a portar el perfum en el segle... [+]
Un equip d'investigadors liderat per l'arqueòleg japonès Masato Sakai, de la Universitat de Yamagata, ha descobert nombrosos geoglifos en el desert de Nazca (el Perú). En total s'han trobat 303 geoglifos, gairebé el doble de geoglifos que es coneixia fins al moment. Per a... [+]
Treviño, segle VI. Un grup d'eremitas va començar a viure en les coves de Les Gobas i van excavar noves coves en el congost del riu Laño, ocupat des de la prehistòria. En el segle següent, la comunitat va començar a utilitzar una de les coves com a necròpolis. En el segle... [+]
El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]
En el desert de Coahuila (Mèxic), en el paratge denominat dunes de Bilbao, s'han trobat restes d'un esquelet humà. Després de ser estudiats pels arqueòlegs, conclouen que tenen entre 95 i 1250 anys i que estan relacionats amb la cultura de Candelaria.
La troballa ha estat una... [+]
La ciutat romana de Santakriz és un impressionant jaciment arqueològic situat en Eslava, prop de Sangüesa. Pel que sembla, allí va estar un poble fortificat de l'Edat de Ferro, i després es van instal·lar els romans en el mateix lloc. Juan Castrillo, propi sacerdot d'Eslava,... [+]
Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]