Barazar es troba dins del Parc Natural de Gorbeia, en les faldilles de les roques d'Atxuri. Per a arribar a ella, s'ha de prendre la N-240 que uneix Vitòria-Gasteiz amb Bilbao. De camí a Vitòria-Gasteiz, ascendirem el port de Barazar i des d'allí ens desviarem a la dreta per un ampli camí de ciment. Continuant durant tres quilòmetres, arribem a l'aiguamoll de Saldropo sobre una antiga torbera que es va explotar fins a gairebé desaparèixer.

Orientació en Barazar

Partirem de l'esplanada que es troba en Saldropon, expressada en un triangle en el mapa. En el camí cap al primer punt, observarem les nombroses espècies d'arbres que podem trobar en Barazar: el pi laricio de Còrsega replantat, l'avet Douglas, el roure americà, el llinatge japonès i el xiprer Lawson dominen. En la

pineda oberta tenim la primera parada –expressada en un cercle–, l'absència de mala herba i vegetació baixa ens fa pensar que estem sobre una catifa verda. El segon punt deixarà el camí de formigó i ens conduirà al punt més alt d'aquest bosc que permet l'entrada d'alguns llamps de sol.

Des d'aquí, la tercera parada serà diferent: prendrem una sendera descendent i de seguida, sortint a un espai obert ple de falgueres, ens trobarem davant de les roques més representatives del Parc Natural d'Urkiola. A partir d'aquí, i fins que tornem a endinsar-nos entre els arbres, ens acompanyaran les vaques, els cavalls i les ovelles. Quan acabem la baixada, passarem un petit aiguamoll com sigui possible i ens situarem en el tercer punt.

Seguint el camí que allí ens va apareixent en direcció sud, arribem a una de les zones més espectaculars que trobarem en Barazar, com les precioses fagedes que es descriuen en els contes. Fulles de diferents colors que cobreixen la terra; la lluminositat que supera les branques semidesiertas d'aquesta època de l'any; els rierols que condueixen l'aigua freda i transparent i creen petits meandres… Tots ells, sens dubte, ens conviden a prémer el botó de la càmera de fotos.

Ja hem recorregut la meitat del recorregut. Els següents metres els farem a través de verds prats replets de bestiar –en arbres solitaris hem posat els controls de sisè i setè pas–. Mentre caminem per aquest paratge, observarem d'enfront de Gorbeia i Aldamin. A més, sense fer grans esforços, podrem veure la creu de Gorbeia que s'uneix al cel. En cas de dies buidats, naturalment.

Seguint per la sendera que es troba a l'altura del punt setè, passarem per les barraques dels ramaders que ens mostren que Gorbeialdea és un territori de llarga tradició en pasturatge, on l'economia dels caserius de la zona encara es basa en la ramaderia, i entrarem en un bosc més fèrtil que el que hàgim deixat enrere. Desgraciadament, no sols trobarem vegetació baixa, ja que, encara que estem en el cor d'un parc natural, alguns boscos autòctons s'utilitzen per a la indústria fustera i les branques d'arbres que no aporten beneficis són dispersades per les llenyes sense grans preocupacions, causant un greu perjudici al valuós ecosistema.

Carboneras

Endinsant-nos en el citat bosc, trobarem unes terrasses artificials en el vessant de la muntanya, que antigament es creaven en els boscos de Bizkaia per a treballar el carbó. El setè punt de pas ens convida a conèixer un d'ells.

Ens ha arribat l'hora d'arribar a l'última excursió. Cap al sud-oest, de nou costa avall, en direcció a l'embassament d'Atxuri a Zeanuri, travessant una fosca pineda, ens trobarem amb un altre rierol. Es pot pensar que és un lloc de poc interès, però enmig d'una suposada tristesa hi ha un racó màgic: amb el desig de saltar a un dels pous i petits despreniments que produeix el riu, sobresurt una imponent calgui enfrontar les forces dels anys i les activitats de l'ésser humà; encara que sembli un paratge senzill, ens produeix un gran plaer.

Als pocs minuts d'abandonar aquest enigmàtic i solitari lloc, arribarem al Centre d'Interpretació de Saldropo, que sol ser més multitudinari. Aquest és, sovint, el punt de partida dels muntanyencs que volen arribar al cim del Gorbea. Una vegada allí, podrem observar l'aiguamoll central de la planícia de Saldropo. Allí hi ha un ecosistema molt especial, de gran valor ecològic.

Torbera de Saldropo

Fa uns anys s'explotava en Saldropo una torbera de tres hectàrees de superfície i 2.500-4.000 anys. La capa de torba que es trobava allí era de gran gruix (suposadament de tres metres), per la qual cosa una empresa dedicada a la preparació de terrenys per a jardineria va iniciar l'explotació industrial de la zona. Però com sol succeir en aquests casos, l'excés d'explotació va esgotar gairebé per complet les reserves de torba. Posteriorment s'han elaborat plans de revitalització de l'espai amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de plantes i animals. En

aquest Centre d'Interpretació, després d'haver tingut l'oportunitat d'entendre la importància d'aquests ecosistemes rompibles, no tenim més que donar la volta al cotxe, seguint la pista de ciment que ens ha portat des del port de Barazar fins a Saldropo en uns 700 metres.Encara que l'excursió

no sigui excessivament dura, sempre s'agraeix l'oportunitat de descansar; per a això, l'esplanada de Saldropo és perfecta. Envoltat per una tanca de travesses ferroviàries, podrem utilitzar taules i rostidors situats en el bosc de xiprers abans de tornar a casa.