Avui es compleixen cent anys des que el neuròleg Alois Alzheimer donés a conèixer la malaltia que es coneix amb el seu nom. Segons les estimacions actuals, entre el 5 i el 7% de la població major de 65 anys està afectada (al voltant de 650.000 persones en l'Estat espanyol), i entre els majors de 85 anys, quatre de cada deu. “L'Alzheimer és un dels preus que hem de pagar per l'augment de l'esperança de vida”, afirma el psiquiatre Juan José López Ibor, director de l'Hospital Sant Carles de Madrid.Entre el

85 i el 90% de les persones afectades per l'Alzheimer conviuen amb parents pròxims, que són els que porten endavant la càrrega física, psicològica i també econòmica que suposa la cura dels malalts. En els últims anys s'han creat grups de suport per a ajudar als familiars i fer més fàcil el treball de cures. Per als familiars dels afectats, no obstant això, la clau està en la conscienciació. És molt important que el metge li digui la veritat al malalt i al seu entorn. “Es tracta d'una malaltia cerebral que el tractament no cura, però que comporta un ambient de tranquil·litat. El familiar continua sent la mateixa persona, per descomptat, però a poc a poc anirà canviant la seva personalitat, en el remordiment del malalt”, afirma l'expert Jacques Selmés, secretari de la Fundació Alzheimer.Fa

deu anys aquesta xacra era gairebé desconeguda per a la societat, i per a quan es feien les consultes la ment del malalt estava molt deteriorada. Els especialistes calculen que passen una desena de mesos entre l'aparició dels primers símptomes i la visita al metge, i una altra desena entre la citada consulta i el moment en el qual s'estableix el diagnòstic. Si aconseguim reduir aquests llargs mesos que passen gairebé desapercebuts, consolidar el diagnòstic com més aviat millor i posar en marxa el tractament, les coses s'anirien d'una altra manera per a tots, tant per al pacient com per als cuidadors.