Penzias i Wilson no sabien que, a escassos 50 km de distància, en la Universitat de Princeton, un equip de científics dirigit per Robert Dick buscava aquell soroll. En la dècada dels 40, l'astrofísic d'origen rus George Gamow va posar sobre la taula la següent teoria: si mires a fons en l'espai, és possible trobar restes de la radiació còsmica que va deixar la Gran Explosió.En

la seva opinió, la radiació arribaria a la Terra en forma de microones, després d'haver travessat tot el cosmos. El grup de Dick el perseguia fins que Wilson i Penzias van efectuar una trucada telefònica a Princeton. Li van dir a Dick que volien solucionar el seu “problema”.
Aquest es va afanyar a dir als seus companys: “Els nois se'ns han

avançat”. Penzias i Wilson, involuntàriament, van trobar la frontera de l'univers, o almenys la frontera de la part visible de l'univers, a una distància aproximada de 144.837 trilions quilomètrics. Els primers fotons estaven “veient”, la llum més antiga de l'univers, encara que van ser captats en forma de microones tal com havia predit Gamowk.

Ni Wilson ni Penzias van entendre res de la seva troballa fins que un article del New York Times el va revelar. Però anys després, la parella va rebre el Premi Nobel en 1978.

Avui dia se sap que tots hem experimentat en més d'una ocasió el trastorn provocat per la radiació còsmica. Si s'encén la televisió i es posa un canal sense senyal, s'omple de sons estàtics que ballen en la pantalla (chindurres, dit d'una altra manera). Doncs bé, l'1% d'aquests sons estàtics procedeixen dels residus de la Gran Explosió. Per tant, la pròxima vegada que pensis que no hi ha res que valgui la pena veure en la programació de televisió, has de saber que tens l'oportunitat de “veure” l'origen de l'univers.