El 27 d'abril de 2023 el Govern Basc va ordenar l'exposició pública del Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables (PTS dels EUA) mitjançant Ordre publicada en el Butlletí Oficial el 10 de maig de 2023. El termini per a presentar al·legacions va finalitzar el 21 de juliol de 2023, data en la qual la sol·licitud de pròrroga va ser denegada pel Conseller de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient. Així les coses, el període d'informació pública va passar amb les eleccions municipals, la qual cosa va afectar notablement el procés de participació ciutadana i institucional, en quedar els ajuntaments sense funcions durant les eleccions i escurçar el termini.

La justificació de la idoneïtat del PTS d'Energies Renovables havia de realitzar-se tenint en compte sis principis fonamentals: la quantificació real de les necessitats d'energia elèctrica en la CAPV, la diversificació dels processos d'obtenció d'energia elèctrica, la selecció de models centralitzats o descentralitzats de generació d'energies renovables, l'elecció dels emplaçaments més adequats des del punt de vista de l'Ordenació del Territori i el respecte a la transparència i participació ciutadana en l'elaboració del pla i a la sobirania de les entitats locals.

És sabut que la CAPV depèn totalment de les fonts d'energia que es generen fora del seu territori, per la qual cosa és necessari establir una política de reducció del consum i d'incentivació d'activitats que requereixin un menor consum energètic. És a dir, caldria promocionar en el mercat productes que suposin un menor consum energètic, des de l'adquisició de materials fins a la totalitat de la cadena de valor del procés de producció i distribució posterior.

No obstant això, no s'ha discutit sobre les necessitats d'energia elèctrica: bàsicament, seguint la lògica capitalista d'acumulació de beneficis econòmics, el PTS planteja nombroses possibles localitzacions per a la implantació de projectes a gran escala. Aquests projectes, secundats per fons internacionals de capital, han estat a més coincidents amb projectes que estan impulsant simultàniament la connexió de la xarxa elèctrica amb grans corredors de transport d'energia a nivell internacional. En conseqüència, l'estratègia del pla no està orientada en cap cas a la provisió local, sinó a l'exportació i comercialització de l'energia generada en la CAPV a altres punts de consum europeus. Aquest model porta a convertir els territoris de generació en veritables colònies d'energia 3.0.

El PTS hauria de ser una eina per a la planificació de diferents tipus d'instal·lacions de generació d'energia renovable, però la proposta actual prioritza les centrals eòliques o fotovoltaiques en detriment de l'autoconsum i la generació descentralitzada i distribuïda. Per això, no és capaç d'aconseguir el major consens possible entre els agents socials, ni d'adaptar-se als criteris d'ordenació territorial. D'aquesta manera xoca amb algunes determinacions de les Directrius d'Ordenació del Territori (DOT) i dels Plans Territorials Parcials de les 15 àrees funcionals de la Comunitat Autònoma del País Basc.

De fet, la proposta actual del PTS s'ha redactat sobre la base d'un criteri que considera a tot el territori com a recurs d'explotació. L'objectiu del Pla és establir per a les empreses promotores de centrals eòliques i fotovoltaiques un gran nombre d'emplaçaments que puguin oferir una alternativa energètica el més rendible possible, només econòmicament. D'aquesta manera, s'han obviat les premisses establertes en les Directrius d'Ordenació del Territori per a evitar la construcció indiscriminada de centrals eòliques en les muntanyes. Així mateix, el Pla omet les regulacions establertes en els Plans Territorials Sectorials Agroforestals, Litoral, Marges de Ríos i Rierols i Zones Humides en relació amb l'ús de sòl no urbanitzable. En aquest sentit, destaquen les incompatibilitats amb els Plans Territorials Parcials de les Àrees Funcionals vigents, així com les vulneracions de les normes que determinen l'ús del sòl en els planejaments municipals.

Aquestes contradiccions comporten la nul·litat total o parcial de l'actual proposta del Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables, d'acord amb el que estableix la Llei d'Ordenació del Territori i el criteri de jerarquia normativa.

L'objecte d'aquest PTS, que va començar a tramitar-se l'any 2021 sense el menor consens social, i l'aprovació immediata del qual, és una mostra clara de la dependència del Pla dels interessos privats. Això modifica l'esperit de les normes que han caracteritzat l'ordenació del territori des del seu origen, menyspreant el que hauria de ser un plantejament dirigit a l'interès comú, respectant el medi natural i rural.

La massiva instal·lació de centrals fotovoltaiques i eòliques repercuteix en el medi ambient, modificant de manera definitiva i irreversible no sols els impactes paisatgístics, sinó també les activitats i estructura social afectades per aquestes infraestructures. Per això, és necessari replantejar aquest pla i realitzar una anàlisi exhaustiva de la idoneïtat del model proposat, sobretot per a donar resposta a l'interès social. Quant als riscos derivats d'aquest pla, els departaments tècnics de les Diputacions Forals han emès informes desfavorables que no s'han tingut en compte. Així mateix, s'han obviat els ajuntaments que han denunciat, en l'àmbit de les seves competències, les il·legalitats urbanístiques que comporta aquest pla. Els ajuntaments afectats no han rebut cap resposta.

És especialment greu que les entitats locals i els ajuntaments no hagin participat en la redacció del PTS d'Energies Renovables, màximament quan aquestes centrals energètiques proposades en sòl rural són incompatibles amb les normes urbanístiques i territorials dels municipis i, en molts casos, afecten zones protegides. També és preocupant que pràcticament totes les localitzacions de les centrals fotovoltaiques es prevegin en terrenys agrícoles d'alt valor agrológico d'interès estratègic.

A això cal afegir que s'està produint un clar conflicte d'interès, ja que el titular del departament competent en l'elaboració del PTS d'Energies Renovables és el mateix que avalua el seu impacte ambiental. Referent a això, està pendent la publicació de la preceptiva resolució de l'òrgan ambiental sobre l'impacte ambiental del pla, però tots dos estan sota la direcció del Sr. Orcajo, del mateix Departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient del Govern Basc, òrgan ambiental i industrial que actua en matèria energètica, la qual cosa constitueix una situació irregular i excepcional.

Avui dia, set mesos després que diversos Ajuntaments, Juntes Administratives, associacions i ciutadans van presentar 4.000 al·legacions al PTS d'Energies Renovables, encara no hem rebut resposta del Departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient del Govern Basc competent en la tramitació d'aquest Pla.

Mentrestant, i estant pendent d'aprovació el PTS dels EUA, els projectes de centrals fotovoltaiques i eòliques continuen estenent-se per tot el territori de la CAPV, encara que aquesta expansió no té cap valor jurídic. En conseqüència, existeix una marcada arbitrarietat, que degrada l'Estat de dret i que atempta contra els ciutadans, posant en perill el medi rural i natural.

On estan els límits?

Us convidem a la manifestació del 13 d'abril en Azpeitia. Veuen amb nosaltres!

Igor Bernaola i Jon Arias, membres de la Xarxa Euskal Herria Bizirik