Des d'aquí he nedat en el gran mar de la comunitat; a vegades la sensació d'ofec ha estat molt intensa, gràcies a les calmes que van seguir... Avui m'agradaria acabar amb la col·lecció, però estic segur que, de nou, em portarà el corrent.

Abans d'arribar aquí, no sé exactament on i quan, se'm va ocórrer, potser, que aquesta sèrie d'escrits va ser la travessia a la qual no em vaig atrevir a escriure en la primera. Un simple acostament per a aterrar en el cor de la comunitat.

En aquella definició holística jo veia el funcionament del bosc: en l'ecosistema que conformen diverses espècies, l'aportació de cadascuna influeix directament en els membres i en la comunitat en el seu conjunt. Així, n'hi ha prou que es produeixi un canvi o desaparegui de la comunitat en un determinat tipus de liquen per a posar en marxa l'encadenament i alterar l'ecosistema.

Porto anys en moviments socials i he vist i viscut tot tipus d'ecosistemes. En les experiències que s'han anat adaptant hi ha de tot, agre i dolç, i les dues han donat a aquesta comunitat una finestra al futur.

En un moment donat de fer una mica, és tan gratificant com tranquil·litzant pensar que, malgrat tenir una visió diferent, l'altra parla també de les necessitats de millora d'aquesta comunitat. Des d'un altre punt de partida, amb altres matisos, però sempre creient que això és el millor.

A curta distància, mantenir l'esperit comunitari, encara que en moltes ocasions no sigui fàcil, diria que és possible, és confiar en el diferent. Però no ocorre el mateix quan s'obre l'àmbit de la comunitat, confiar en el que mai s'ha enfrontat. Entre altres coses, perquè moltes vegades hi ha fils i costureres invisibles per a tu en aquesta xarxa de comunitats i no coneixes el disseny complet.

I sense la foto d'aquest últim disseny de la comunitat, quin sentit té el teu treball de costurera? Pot ser que, sense voler, estiguis donant puntades en un lloc equivocat i, quan t'adones, la comunitat no ha tret el cap, perquè també l'has cosit bé.

Desgraciadament, la situació no sols es dona en aquesta comunitat tan extensa. El pitjor és que prenem tan natural com respirar la gestió difusa de la informació i les seves conseqüències, entre altres coses, perquè és l'única referència i model que hem rebut.

Al meu entendre, en els moviments socials, a més d'aquesta funció específica que ens correspon –basca, drets, feminisme, ecologisme...–, hauríem de posar molta atenció en les nostres dinàmiques internes. I és que, en el descuit, estem repetint aquests models verticals que volem criticar i eliminar de la societat.

La nostra obligació és sembrar les llavors d'una societat més igualitària. Necessitem seminaris de profunda transformació en comunitats petites i àmplies, per a generar alternatives i continuar treballant en la crisi múltiple que vivim i vivim. Amb tot el treball personal que suposa construir relacions des d'altres eixos.

Crec que el bosc ha de sorgir de les pràctiques quotidianes si no volem ser criptomonedes o eucaliptus de plantació. Amb tot el que suposa ser un bosc: sense deixar a ningú a l'esquena, fer el nostre treball pel bé de la comunitat, sabent que el benestar del bosc depèn d'un mateix, i sense oblidar que quan estiguem cansats, podrem descansar en la comunitat.
Aprofitant l'arribada de la primavera, amb l'esperança que no ens tallin ran de cua, continuem construint junts un bosc variat i habitable.