Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

A favor de l'ensenyament públic i laic

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Com tots els anys ha arribat a les nostres escoles la temporada de pre-matrícula. I com tots els anys som aquí per a expressar la nostra opinió.

Sens dubte, la nostra recomanació és l'escola pública. Creiem que l'escola pública ha de ser única, democràtica, gratuïta, universal i laica, perquè només així aconseguirem que la pròxima generació s'eduqui en igualtat. Les aules de les nostres escoles han de ser llocs de saviesa on es garanteix la llibertat de consciència sense imposar cap dogma i es desenvolupa la convivència entre diferents.

Però tots els paradisos tenen la seva serp i hem de reconèixer que la nostra escola pública no és la que hem descrit amb exactitud i no és per culpa de mestres/mestres, professors/as, alumnes/as i pares/mares que amb entusiasme intenten dur a terme aquestes idees. No, la culpa és del règim dictatorial de Franco. La de Franco i la del Concordat que va signar amb l'Església Catòlica en 1953, que almenys 70 anys després ens obliga a oferir religió. La religió és catòlica, a conseqüència de l'acord amb els Vaticans, que ha de presentar-se en paper de matrícula, però des de 1992 s'ha anat donant pas a uns altres, tan democràtics i feministes com ell.

Reconeixem i defensem el dret de tot el món a tenir la seva ideologia i/o fe, però existeixen altres llocs de proselitisme i adoctrinament (esglésies, mesquites, temples). A més, cal tenir en compte que els nens són persones i no una part o propietat dels seus pares, que no poden imposar les seves creences.

Estem en aquesta lluita des de 1975 i l'única cosa que hem aconseguit fins ara és que la religió catòlica no sigui obligatòria per a tots els alumnes

Cal tenir en compte que no s'ofereixen totes les religions, sinó unes poques, i això converteix aquesta situació en un privilegi. Utilitzem la paraula privilegio i no el dret, com hem dit moltes vegades, perquè si realment fos un dret tots els nens tindrien classes ideològiques triades pels seus pares, i no és així ni molt menys. Que aquesta frase no s'entengui malament, el nostre objectiu és treure els que hi ha, no ficar-los més. Volem una educació científica i crítica per als nostres joves que els ensenyi a pensar per si mateixos i a desenvolupar les seves idees, perquè cadascun tingui el seu propi judici i sigui capaç de defensar-se amb arguments. Per contra, les religions que s'ofereixen es basen en: “Jo tinc raó i tots els altres estan equivocats”, “no pensis pel teu compte, els nostres savis ho faran per tu”, “obeeixi”. No, l'educació, almenys pública, no és un lloc per a ells.

D'altra banda, el declivi que ha sofert la matriculació religiosa en els últims anys fa que moltes vegades es converteixin en “creients” els singulars del grup i no a l'inrevés.

Altres dos detalls: el primer, que en la religió catòlica un alumne (en els altres són necessaris deu) forma un grup que afecta l'avanç de tots els progressistes, ja que aquests no poden profitar aquesta hora per a tractar temes comuns, per discriminació. La segona, els professors de religió necessiten l'aprovació del bisbe per al seu treball, però el que els paga és el govern. A pesar que cada vegada hi ha menys alumnes, més se senten per les classes de religió. L'última dada és de 2021, amb 115 milions d'euros. 115 milions que hem pagat entre tots.

Com deia, considerem que un dels objectius de l'educació pública és ensenyar la convivència, la solidaritat i el respecte entre els nens i nenes, i això és difícil si comencem a separar-nos de l'Educació Infantil per la idea/fe dels seus pares. A les nostres escoles no és admissible que ningú sigui exclòs per ètnia, nivell de problema social, sexe, diversitat sexual o creences.

Molts dels quals heu llegit aquest article segurament heu pensat que nostra retolica els resulta molt coneguda, i no és d'estranyar, estem en aquesta lluita des de 1975 i l'única cosa que hem aconseguit fins ara és que la religió catòlica no sigui obligatòria per a tots els alumnes. A canvi i en nom de la democràcia, com s'ha dit abans, cal oferir altres des de 1992. Hi ha un partit polític que des de 1975 ens mana eliminar el concordat en totes les campanyes electorals i que tindrem un Estat real (i una educació pública) laic. De moment no ha complert la paraula i tenim poques esperances del que farà, però nosaltres continuem lluitant i per això us demanem en nom d'igualtat, democràcia i feminisme: no matriculeu al vostre fill en religió.

Per una escola pública basca i laica!

Arantza Lekuona, membre del col·lectiu Laikasuna

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Euskal herriarentzat nolako Estatu bat nahi dugu?

Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]


2024-07-24 | Egoi Aldalur
SOS Policia Municipal

La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]


2024-07-24 | Adrian Zelaia
Sanitaris contra el basc, sanitaris contra pacients

Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.

La nova plataforma de referència és “Unides... [+]


2024-07-23 | Josu Jimenez Maia
El cas 'La Plutònica'

A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.

Els germans José Rosendo i Valentín... [+]


La quadrilla a examen

La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]


2024-07-22 | Rober Gutiérrez
'Anything is possible'

L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]


Problemes de soroll a Guernica

El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.

A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]


2024-07-19 | Maru
La blancor no està de vacances

No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.

Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.

És sabut que totes... [+]


En comprar un patinet elèctric caldria regalar un detector de foc

Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]


Els límits del turisme en Donostia: estem en risc

Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]


Proposta de model del Matrimoni Basc de Lekeitio perquè el PNB investigui el camí de la reflexió

En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]


Celebració de la Hispanitat

Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.

Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]


Necessitat de planificació de les energies renovables al País Basc

Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]


Meaka-Irimo continua viu!
Fa temps un cop de vent ens va anunciar que una empresa anava a construir una central eòlica en el mont Irimo. La majoria no ho creia. Menys encara els que coneixen l'orografia i el caràcter rocós del mont Irimo. -Però sap vostè quina destrossa farien en baixar la muntanya... [+]

2024-07-11 | Patxi Juaristi
El XIX Congrés d'Estudis Bascos El Congrés, a porta tancada

El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]


Eguneraketa berriak daude