Les abelles comencen a omplir-se de mel i a mesura que s'omplen els ruscos es queden sense espai per a viure, per la qual cosa tenen temps per a prendre decisions.

Tindran dues opcions. No recollir mel i matar gana a l'hivern o manar algunes abelles del rusc. L'envio des del rusc té a més l'avantatge que l'abella es multiplica, assegurant que les abelles romanguin en el futur.

Aquesta emancipació de les abelles es coneix com a apicultor.

En aquest procés creen una nova reina en l'abella i envien a l'antiga reina des del rusc a la recerca d'un nou lloc. Gràcies a això, la nova reina continuarà en el rusc per a la posada d'ous.

La vella reina comença a buscar lloc. On quedar-se mirant què ocupar. És habitual introduir apicultor en les teulades antigues, en alguna dels antics ruscos abandonats o en les persianes de les cases…

Els apicultors ho considerem normal, sobretot quan les floracions són molt abundants. De part d'aquests apicultors no és molt agradable que l'abella es vagi, ja que pot engendrar en la producció de mel, però hauríem d'intentar quedar-nos en un procés natural? Evitar això?

Som nosaltres els qui cuiden a les abelles i reivindiquen la importància de l'abella i també els qui volen canviar el procés natural de l'abella?