A l'abril es va obrir la segona casa d'apostes d'Andoain en la plaça Zumea. L'oposició a aquest tipus de negocis es va manifestar posteriorment per diversos ciutadans, que van col·locar cartells al voltant de la sala i els van difondre en les xarxes socials. El passat 16 d'abril, l'amo de la casa d'apostes va interposar una denúncia davant l'Ertzaintza contra tres andoaindarras per "obstaculitzar el lliure exercici de les seves funcions laborals legítimes". El judici es va celebrar el passat 30 de maig i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Tolosa ha dictat recentment una resolució judicial.

Conflicte social

La sentència considera provat que els denunciats van col·locar cartells en la plaça Zumea i voltants de la localitat els dies 1 i 7 d'abril, sota el lema “Cases d'apostes fora. Ni a Andoain ni en cap lloc”. Segons el Tribunal, en el judici es va posar de manifest el conflicte entre denunciants i denunciats, “la qual cosa no és ni personal ni dirigit al denunciant”. El conflicte de fons és diferent segons la sentència: “L'oposició de la ciutadania d'Andoain a la implantació de cases d'apostes en l'entorn”. La campanya, promoguda pels denunciats, té com a objectiu “conscienciar sobre els problemes socials del joc” i en aquest sentit expressa “el malestar amb les cases d'apostes”.

Sense coaccions

La sentència enumera els fets constitutius dels delictes de coacció i considera que cap d'ells es compleix. D'una banda, la coacció exigeix violència, “física”, “moral” o “contra les coses”. Com a exemple d'aquest últim destaca el canvi de panys, el clos d'accés o el precintat de la sala. Segons el Jutjat de Tolosa, la col·locació de cartells i la difusió del seu contingut a través de les xarxes socials no suposa violència. La coacció també exigeix un "resultat material" i el jutge afirma que el propietari de la casa d'apostes no ha demostrat que els denunciats hagin entorpit l'activitat del negoci o que els beneficis hagin disminuït amb la campanya. Finalment, i tenint en compte els criteris del Tribunal Suprem, la sentència subratlla que l'objectiu principal de la coacció ha de ser “limitar la llibertat de ningú ”. Per contra, de la lectura dels missatges es desprendria “simplificadament el desacord amb la presència d'aquest tipus de negocis al país”.

El denunciant té la possibilitat de presentar un recurs en el termini de cinc dies davant el mateix jutjat.

Preocupació i lluita que s'està suscitant

Les iniciatives i les protestes contra les cases d'apostes i les sales de joc s'han multiplicat en els últims temps a Euskal Herria. El debat social s'ha ampliat. En moltes localitats s'han dut a terme campanyes contra les sales locals, com en Azpeitia, Andoain o el barri de Judimendi de Vitòria-Gasteiz. El fet que l'Eibar i l'Athletic hagin signat acords amb les cases d'apostes va ser motiu de controvèrsia l'any passat i els socis de la Reial Societat van decidir en la consulta no contractar els clubs amb les cases d'apostes. El 23 de juny està convocada una manifestació contra les cases d'apostes en la capital alabesa.