El govern d'aquesta guerrilla i el de Juan Manuel Santos van començar en 2014 a mantenir els seus primers contactes, i aquesta fase secreta es va prolongar durant dos anys. Al març de 2016 es va anunciar que havien aconseguit consensuar una agenda per a abordar les negociacions de pau amb els següents punts: la participació de la societat en la construcció de la pau, la democràcia per a la pau, les transformacions per a la pau, les víctimes, la fi del conflicte armat i la materialització de l'acord.
L'ELN dona molta importància a la participació de la societat, si bé encara no s'ha concretat com es materialitzarà això en concret, ja que és el primer punt de l'agenda. Aquesta guerrilla considera la seva lluita com una part de la lluita popular de tota la societat i, en conseqüència, no considera que la taula negociadora pugui dur a terme el seu projecte polític. Ofereix l'oportunitat a tota la societat perquè ella digui quines transformacions són necessàries a la Colòmbia actual, per a això estan els tres primers punts de l'agenda.
En concret, les negociacions entre les FARC-EP i el Govern de l'Havana durant els últims quatre anys han acusat la societat d'una participació limitada i guiada. Al Govern tampoc li agrada aquesta participació; el principal obstacle per a aconseguir l'agenda que es posarà en marxa avui és el rebuig del Govern a la participació.
Després de l'anunci de març, a l'octubre es va informar que, al costat d'un acord humanitari, les converses públiques començarien el 27 d'aquest mes. No va anar així perquè el Govern no va voler. El Govern va exigir de manera unilateral l'alliberament del parapolítico Odín Sánchez, retingut per l'ELN i condemnat pels tribunals per la creació de grups paramilitars, encara que això no figurava en l'acord humanitari. Per contra, l'ELN estava complint aquest acord i el Govern, per contra, no ho estava. No va alliberar els dos indultats que s'havien acordat, però la guerrilla, de moment, havia d'alliberar els retinguts.
Amb aquest moviment, el Govern va aconseguir que l'opinió pública es posicionés en contra de l'ELN. A més, el plebiscit fallit a l'octubre va prolongar el procés que tenia amb les FARC-EP, i el Govern no volia en cap cas negociar amb les dues guerrilles alhora. Així, es van mantenir els contactes entre el Govern i els representants de l'ELN fins que el 18 de gener es va aconseguir un nou acord humanitari amb l'Executiu. L'ELN va alliberar dijous passat a Odín Sánchez i el Govern va treure de la presó a dues dels gestors de pau membres de l'ELN i a dos dels indultats.
En compliment d'aquest acord, la taula negociadora s'establirà aquesta tarda, en la nit d'avui, a Bilbao. La societat, més enllà de la participació, haurà d'actuar com a garantia en aquesta taula. El successor de Santos es presentarà a les eleccions presidencials de 2018, i no és clar si mantindrà la taula d'investidura. Per a això, desenes de membres del moviment social colombià es troben a Quito, ja que la societat també establirà avui la seva taula de negociació.
Kolonbia eta Venezuela banatzen dituen mugan, Kolonbiako Arauca estatuan, gerra bortitza piztu da azken hilabeteetan ELNren eta FARCeko disidenteen artean. Baina zer ari da gertatzen? Ideologiaz harago, muga-eremu baten logikatik ulertu behar da gatazka, mugalde estrategikoa... [+]
2019an Ivan Duqueren Kolonbiako Gobernuak bake elkarrizketak apurtu arren, ELN erakundeko gerrilari talde batek bakegintzan lanean dihardu Kuban. Habanatik erantzun dizkigu galderak Askapen Nazionalerako Armadaren Komando Zentraleko kide eta negoziazio taldeko buru Pablo... [+]
SAT sindikatuak gonbidatuta bi hilabete igaro ditu Luis Plaza Velez sindikalista eta irakasle kolonbiarrak Espainiako Estatuko sindikalismoa aztertzen. Euskal Herrira egindako bisita baliatu dugu Kolonbiaren gaurkotasunaz galdetzeko.
Gobernuak mahaiaren ezartzea atzerarazi du herri mugimenduei azpijokoa iruditu zaien arrazoi batekin eta ELNrentzat berebizikoa dena mugatzea lortu du momentuz: gizartearen parte-hartzea.