L'Institut de Governança Democràtica de Globernance ha elaborat un informe a petició de la Secretaria General de Drets Humans, Convivència i Cooperació del Govern Basc: Comerç i exportació d'armes a Euskadi. El paper de les institucions basques en la millora de la transparència, el control de les exportacions i el compliment del marc jurídic aplicable. El treball va ser presentat públicament el passat 18 de novembre. A més dels autors del document van ser presents la directora de Víctimes i Drets Humans del Govern Basc, Monika Hernando, i el director de l'Agència Basca de Cooperació per al Desenvolupament, Paul Ortega.

Suport als “comerciants bascos de la mort”

L'informe és substanciós, consta de 94 pàgines. Els principals mitjans de comunicació van donar molta atenció a la presentació. La majoria d'ells ho van presentar com una iniciativa del Govern Basc per a promoure la transparència i el control sobre el comerç d'armes.

El grup antimilitarista de Gasteiz ha realitzat una anàlisi del contingut i ha tret una conclusió molt diferent: “Com made in Euskadi és cada vegada major la crítica social als fabricants i traficants d'armament, sembla que l'objectiu final del document és facilitar una gran operació de blanqueig ètic i social, augmentant diners o bonificacions. El Govern Basc sortint al servei i ajuda dels comerciants bascos de la mort”.

Les ombres de la normativa europea i espanyola

Les lleis i els controls que regulen l'exportació d'armes són flexibles tant a Europa com en l'Estat espanyol, segons l'informe. El negoci i els interessos econòmics queden per sobre dels drets humans. A més de simplificar, les exportacions s'oculten, fomentant les “vendes ocultes”:

“Cal concloure que les dades d'exportació de les empreses productores d'armes no queden reflectits en els registres duaners perquè l'administració accepta que sempre apareguin buits les partides de tarifes duaneres com les armes de guerra o els vehicles militars terrestres (…) Bàsicament es tracta de vendes ocultes o correspon aquesta qualificació. És a dir, s'estan realitzant transferències o vendes de productes relacionats amb la indústria armamentística, amb l'autorització de l'Administració perquè es cobreixin o es modifiqui el codi corresponent de les tarifes duaneres, per raons de seguretat, de manera que no sigui possible detectar-los ni rastrejar-los”.

La suposada impossibilitat i l'acció real del Govern Basc

Globernance conclou que la CAPV no té competència per a controlar l'exportació d'armes, de l'anàlisi de la legislació: “Quant a la competència en matèria de comerç exterior, armes i indústria armamentística, d'acord amb les raons que s'han exposat en aquest informe, cal destacar des del primer moment que es nega aquesta competència a les Comunitats Autònomes”. El grup Gasteiztarra considera que l'informe serveix d'excusa a la falta de competències per part del Govern Basc. Dins de les seves competències, no proposa mesures que puguin posar límit a la foscor i a la falta de control. És més, les mesures concretes que es proposen busquen millorar la imatge de la indústria armera basca i obtenir avantatges econòmics. Al mateix temps, l'informe reconeix el que durant anys han denunciat diferents moviments populars: El Govern Basc subvenciona la indústria armera basca en contra de la legislació basca.

Certificat ètic incontrolat

L'informe recomana al Govern Basc que impulsi un “codi ètic de conducta” per a la indústria armera basca: “En aquest codi [l'empresa] exposarà els seus valors, manifestarà el seu respecte a tots els drets humans i a tota la legislació sectorial, nacional i internacional (…) Hauria de fer referència a la protecció dels drets humans, els drets fonamentals, els drets humanitaris, laborals i mediambientals i a les pràctiques contra la corrupció i el suborn”.

Cada empresa decidiria lliurement la seva adhesió o no al codi. Si ho desitja, el Govern li lliuraria el certificat, però no existeix cap garantia que es compleixi el signat: “Aquest codi ètic o de conducta no seria un sistema de certificació (…) Així, no es recull en el codi cap sistema d'avaluació, ni el desenvolupament de processos, ni la implementació, ni cap altre procediment que permeti comprovar la seva execució i resultats en l'estructura interna de l'organització”, assenyala l'informe.

El document Comerç i exportació d'armes a Euskadi també realitza altres recomanacions a la indústria armera perquè millori la seva imatge: “A la indústria armamentística de la Comunitat Autònoma del País Basc li interessa molt promoure la responsabilitat social i establir un full de ruta amb actuacions concretes, entre les quals podrien cabre (amb algunes opcions) la inserció laboral de col·lectius en risc d'exclusió social en el lloc on es troba l'empresa, el respecte als estàndards mediambientals, el respecte als drets humans universals, la transparència (amb sentit i d'acord amb les directrius que estableixi l'Administració de la CAPV) i, sobretot, i sobretot, l'adequada traçabilitat dels seus productes. També poden donar suport a alguna iniciativa sociocultural-humanitària”.

L'informe subratlla en diverses ocasions els avantatges d'afegir algun tipus d'activitat “humanitària” a la producció d'armes. Tant en la imatge com en la butxaca, pot beneficiar-se de totes dues opcions: “Algunes activitats dins de la RSC d'empreses [Responsabilitat Social Corporativa] poden ser activitats humanitàries. Aquestes conductes podrien donar lloc a un tractament fiscal favorable, a més d'aportar un important benefici de reputació”.

Legalització i increment de les ajudes il·legals

L'informe fa clara la seva aposta per la concessió de beneficis fiscals a les empreses basques de l'àmbit de la indústria armera: “També existeix la possibilitat tècnic-fiscal de reduir l'Impost de societats: a les empreses se'ls pot reduir en la mesura en què inverteixin en bones pràctiques dins de la seva política/estratègia de responsabilitat social”. Però reconeix l'existència d'un problema per a això, citant l'article 3.3 de la Llei 14/2007 del Parlament Basc: “En la política de suport i promoció empresarial, el Govern Basc en cap cas col·laborarà amb persones físiques o jurídiques dedicades a la producció, comercialització i finançament d'armes.”

A continuació, i sense crítiques, els autors reconeixen que aquesta llei s'ha vulnerat: “Algunes empreses de la Comunitat Autònoma del País Basc, no obstant això, són líders tecnològics en enginyeria, desenvolupament i construcció de sistemes de míssils, entre les quals es troben les especialitzades en aplicacions específiques per al treball d'intel·ligència, vigilància i indagació (ISR). Alguns han rebut subvencions públiques per al desenvolupament de les seves activitats”. El grup gasteiztarra assegura que és la primera vegada que s'accepta la violació en un informe afavorit pel Govern Basc, encara que el grup antimilitarista el qualifica de sistemàtic.

L'informe reconeix que les subvencions concedides i els beneficis fiscals que proposa el propi informe estan “en contradicció” amb la llei 14/2007. Què proposa fer davant això? “Aquesta contradicció haurà de ser corregida mitjançant les oportunes modificacions legislatives”, assenyala l'informe. És a dir, canviar la llei per a fer legal el que avui és il·legal, però que es fa en benefici de la indústria armera. Tal com destaca el grup Gasteiztarrak, no sembla una actitud molt coherent amb el títol de l'informe que es va presentar de manera pomposa: Comerç i exportació d'armes a Euskadi. El paper de les institucions basques en la millora de la transparència, el control de les exportacions i el compliment del marc jurídic aplicable. Recordar no està de més: Entre altres, l'informe presentat per la directora de Víctimes i Drets Humans del Govern Basc, Monika Hernando.