La incòmoda veritat de la política industrial
L'economia mundial va sofrir un important repunt després del COVID-19. Ara bé, els indicis que aquest augment ha arribat a una fase d'esgotament estan clarament condicionats per la crisi climàtica: la taxa de creixement de l'economia de les principals potències mundials, la productivitat està estancada i els ambiciosos programes d'inversió renovable s'estan esvaint per falta de rendibilitat.
En aquest context, hi ha hagut un canvi de discurs: el mercat lliure ja no és la solució a tots els problemes, el dogma laissez faire es limita a personatges com Milei. Sembla que s'està produint un nou consens, en el qual s'aposta per la intervenció pública en l'economia. A dreta i esquerra, s'està retornant la política industrial. En general, per als qui sempre som crítics amb el mercat lliure i exigim una gestió pública i comunitària de l'economia, seria sens dubte una bona notícia, però més enllà dels titulars cal fixar-se en el contingut, perquè no totes les polítiques industrials són iguals.
L'any passat les empreses d'Hego Euskal Herria van produir material per valor de 500 milions d'euros per a l'Exèrcit espanyol
El primer exemple, el dels fons Next Generation: s'ha dirigit als grans capitals, però no hi ha proves clares de si ha influït en el nivell productiu. No obstant això, el que semblava un nou keynesianisme ecologista, s'està substituint per un keyneasianismo de guerra clàssic. Mostra d'això és la nova estratègia de la Comissió Europea per a la indústria de la defensa, que estableix entre els seus objectius el foment del comerç orientat a la defensa a nivell intern, de manera que el 50% dels materials produïts es comercialitzin dins de la Unió Europea abans de 2030.
En aquest tauler d'escacs, on ens situem? El País Basc destaca per ser exportador. Un terç del que exportem va a Alemanya i França, precisament, als principals promotors de l'economia bèl·lica i als sectors que, directament o indirectament, són proveïdors de la indústria defensiva. L'aeronàutica, la siderúrgia i els vehicles són la meitat del que embenem a Alemanya i la tercera part del que embenem a França. A més, un 10% són armes i munició. Per si no fos prou, segons el Centre de Recerca per a la Pau Delàs, l'any passat les empreses d'Hego Euskal Herria van produir material per valor de 500 milions d'euros per a l'Exèrcit espanyol. Per tant, el disseny de la política industrial del País Basc requereix fer front a aquesta incòmoda veritat i, en conseqüència, decidir com ens situem en aquesta escalada bel·licista.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Un fons de suport a l'Estat israelià ha comprat la majoria dels macrofestivals de l'Estat espanyol, entre ells Apple. Per a. Un festival amb sínia en les proximitats de la platja i amb hardcoretas tatuades, amb un intercanvi de 1.400 milions d'euros per a la construcció... [+]
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
El teu no és ecologia, el teu és ideologia!”. Ho han dit el líder de l'oposició espanyola, aquesta vegada amb l'excusa de l'apagada. Què és desdibuixar la paraula ideologia; la transició energètica o la política energètica, com diu la paraula, perquè és pura... [+]
Herriko liburutegian, teknologiaren inguruko espazio ireki batean hartzen dut parte. Aurrekoan, haurrentzako robotika proiektu bat sortzeko Arduino plaka erabiltzen ikasi nahi zuten bi emakume gerturatu ziren, bata programatzailea, bestea ni bezalako kuxkuxeroa. Hirurak jarri... [+]
Un grup d'ertzaines agredeix a dos joves en una perruqueria. Els manifestants han accedit a l'interior del local per a evitar que les càmeres de seguretat del carrer San Francisco filmin els abusos policials, encara que probablement no s'esperava que aquest negoci tingués també... [+]
Després de l'inici de les obres de rehabilitació del Centre d'Acolliment Internacional per a la Protecció en el barri d'Arana de Vitòria-Gasteiz, hem vist la necessitat de tornar a posicionar-nos públicament com a ciutadans ocupats i preocupats, perquè Euskal Herria sigui un... [+]
El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ja va informar fa unes setmanes de la necessitat d'una despesa militar de vuit-cents mil milions d'euros. Aquesta despesa està destinada a fer front a una amenaça militar que sofreix Europa, i han coincidit en la necessitat... [+]