Acaba de llegir el llibre de Jasone Osoro Garaipen (Elkar, 2023). En aquest llibre, Harkaitz Cano diu que va estudiar Dret per orgull absurd...
El meu cas no té res a veure amb el d'Harkaitz Cano. Harkaitz és, entre altres, de la dècada següent. Jo he nascut en 1966. Harkaitz Cano diu en aquest llibre que, si no m'equivoco, el seu pare era advocat i la seva mare professora. En el meu cas el meu pare era un torner i la meva mare una mestressa de casa que sempre treballava.Soc la primera persona de la nostra família que ha anat a la universitat. Els meus pares van veure que era un bon estudiant, que també havia d'estudiar estudis universitaris, i a mi em va ficar al cap que havia de fer Dret, sense saber realment el que era. Volia estudiar i vaig tenir l'impuls de la família.

Què li va portar a estudiar Dret?
No sé! Per exemple, no coneixia a cap advocat. Jo vaig néixer en el barri obrer, en Urki, on no hi havia ni advocat ni universitari. Per què el Dret? No sé. O pel·lícules, o llibres, o no sé què va ser, però sempre vaig tenir al cap estudiar advocat i vaig aprendre i em va agradar. Sense res més.

Et vas col·locar a la teva ciutat natal, a Eibar, i portes més de 30 anys treballant...
Al gener de 1992 em vaig col·legiar, vaig començar a treballar al febrer... 32 anys!

...i en el moment de començar a treballar, entre amics, et vas repartir la targeta d'advocat a la recerca de clients.
Sí. En aquests 30 anys les coses han canviat molt. Llavors no hi havia xarxes socials ni similars per a donar-se a conèixer, però havia de donar-se a conèixer, i ho vaig intentar entre amics i coneguts. Els clients inicials van ser tots de la zona. Va ser molt difícil, o ara ens sembla difícil, perquè no tenim 24 anys. En aquella època em va semblar natural. Ara penso que tinc experiència: “Ai, mamà! & '97; Però què vaig passar jo llavors?”. Però si no ho fas quan ets jove, quan ho faràs?

L'ordinador també té història, com sol comptar.
Llavors ningú tenia ordinador entre els advocats d'Eibar i nosaltres envoltem un petit Macintosh de segona mà. Ens va costar 114.000 pessetes. Diners! I així comencem. Vist des del dia d'avui sembla que vam ser valents, però llavors no anàvem a pensar, no érem valents. Pensàvem que havíem de fer-ho i ho vam fer. Treballava a Sant Sebastià, era funcionari a l'ajuntament d'allí, però el vaig deixar per a ser advocat. Em va semblar natural. “Tinc 26 anys, si em quedo aquí treballant, què serà la meva vida?”. El més segur, tindria una vida molt còmoda, però no em veia en això i vaig deixar el lloc. Així va ocórrer.

Ningú és profeta en la seva terra. Vostè, en canvi, va optar per tornar al seu país d'origen.
Em va semblar més fàcil començar a treballar a Eibar, perquè tenia una xarxa al poble. Vaig obrir l'oficina amb un altre amic, però si hagués tingut algun que m'hagués guiat en el meu camí, algun que m'obrís el camí… igual el faria d'una altra manera. Però no tenia ningú, ni res, només el que veia al meu voltant. És a dir, jo ara veig als nostres fills, i crec que podem donar-los consell, o consultar-los amb algun dels nostres amics o coneguts. Però en el nostre temps no teníem aquesta xarxa.

Hi hauria un altre advocat a
Eibar… Sí, hi havia altres oficines. En el nostre temps, quan comencem en la facultat, a la universitat se'n deia “fàbrica d'aturats”. Hi havia un atur enorme, i cadascun va haver de buscar el treball on vam poder. Alguns comencem a obrir les nostres oficines, a diferència d'ara, perquè ara pocs advocats joves obren el seu bufet, prefereixen treballar en la gran oficina de ningú. A mi, en canvi, em sembla més fàcil posar cadascun la seva oficina, sobretot avui, perquè les xarxes socials també són aquí. Els joves advocats no prenen aquest camí. És cert, no obstant això, que nosaltres prenem aquest camí, perquè no teníem més.

Va estudiar Dret en Donostia… Ja hi havia línies en basca?
Noooo! Kar-kar… Ni pensar! Vam tenir més de vint assignatures al llarg de tota la carrera i vam tenir una sola en basca, Economia, professora Baleren Bakaikoa. I les pràctiques de Dret administratiu –cosa molt petita– també les vam tenir en basca. Iñaki Agirreazkuenaga va ser el nostre professor. Encara avui, abans del Nadal, he impartit unes classes en basca en el màster d'advocacia, i després que jo impartís classe, el torn d'Iñaki Agirreazkuenaga! Kar-kar… “Va ser el meu professor”, li vaig dir. I ell: “Fa 30 anys?”. “Més!”. Kar-kar… Les pràctiques d'Economia i Dret administratiu, simplement vam aprendre basc.

Quin era el vostre ambient a Eibar?A
Eibar tot era en castellà. Almenys en el nostre entorn. En el nostre barri pocs parlaven en basc. Però el seu pare és molt vasquista. Va néixer en Deba i va arribar a treballar a Eibar. No ens va introduir el basc, ell ens va transmetre el basc de manera natural. Mai ens ho ha dit: “Euskaraz!”. No. Ell sempre ens ha fet en basc. Li agrada molt parlar de política, parlar de temes socials, participar en grups dels uns i els altres… i sempre parla basca en tots els grups, i sobre tots els temes, sempre en basc, i això és el que ens ha transmès a nosaltres. I la mare ho ha entès, i a casa sempre hem parlat en basca i en castellà.

A casa en basc i castellà, perquè la mare no sabia basca…
No ho sap!

No ho sap.
Res.

La meva mare no, el meu pare sí que…
Miri, quan comencem a la ikastola, en 1970, ni tan sols donaven els llibres d'escolarització de l'alumne. “Aquests nens començaran a la ikastola!”, va dir el meu pare, el meu germà i jo volia dir. I les nostres mares en castellà: “A la ikastola? Si saben basc!”. El nostre pare és de poques paraules i va dir: “Però no és el mateix”. I a la ikastola! Però li ho he dit, la meva mare no sap res en basca, excepte paraules com “el gos”, “l'amor”... I, no obstant això, està molt orgullós que som bascos.

Encara que aprenguis dret en castellà, ho fas en basc, quan pots…
Però el meu treball és en castellà, la majoria. Quan ve el client sempre li oferim el servei en basc. Soc euskaldun i euskaltzale, i al client sempre li fem la primera paraula en basca. I, si és possible, ho faig en basc. Vaig estudiar dret en castellà. En la ikastola, fins als 14 anys, vam aprendre tot en basc, però tot l'aprenentatge posterior el vaig fer en castellà. Però m'emporto molt bé en les dues llengües, i faig molt fàcil la transferència entre ambdues.

En 2016 va fer el judici en basc, el primer de la història
a Eibar… Va haver-hi una compareixença, si vols, i sí, la provocé jo. Quan veig l'opció intento fer-ho en basca. Hi ha molt poques possibilitats, però crec que hem d'aprofitar-les. Va ser una qüestió d'herència que vam poder fer amb el secretari, sense jutges. El secretari era basc, el client era basc, l'advocat, jo, el basc… I en basc!

Va caldre complir una sèrie de condicions perquè aquell judici es pogués realitzar en basc. Una casuística completa!
Són els jutjats... Anem-nos! [Espanya] I, no obstant això, afortunadament, avui dia cada vegada hi ha més treballadors euskaldunes treballant en els tribunals, tenen també un perfil lingüístic, i com hi ha més treballadors vascohablantes, almenys en alguns casos la comunicació oral es pot fer en basca. Quant als secretaris i jutges, molt pocs saben basc. A veure, en l'Administració de Justícia, en la CAB, la competència del personal és del Govern Basc. Va ser competent fa deu o dotze anys. Des de llavors, és evident que més treballadors saben basc, però són oficials, agents, tramitadores... Si anem més enllà, tenim lletrats de l'administració de justícia, antics secretaris, fiscals i jutges. I aquests tres escalafons continuen depenent del Govern d'Espanya i no tenen obligació de saber basca.

Així no ho farem mai!
En alguns casos el mèrit pot ser el coneixement del basc, però no és obligatori. I pot haver-hi un jutge a Eibar i un altre a Badajoz. Encara ha passat per Eibar un jutge basc, donostiarra. Ha passat diversos anys a Eibar. Jutge jove. Amb això hem pogut realitzar la comunicació oral en basca diverses vegades. No obstant això, aquesta xarxa que ha tingut al seu voltant aquest jutge basc també ha estat lletrada i en castellà. Algunes coses –però això són les petites coses– les fem en basca. Poc. Ara mateix, a Eibar hi ha tres jutges. Aquell donostiarra sabia basc –però ha anat d'aquí–, i els altres dos no. Tenim quatre lletrats i cap sap basc.

Sempre contra la paret.
Sí. I jo, contra la paret sí, però tampoc soc la kamikazea, perquè si no no no podria treballar. Si visqués en el món basc, no tindria per què intentar-lo. Però el nostre món no és basc, i hem d'intentar-lo, necessitem i necessitem, i això m'anima a treballar en basc fins on pugui... L'altre dia entra en una sala de judici i el jutge encara no ha arribat. Però allí estava el fiscal. I jo: “Bon dia”. I ell: “Bon dia!”. “Bon dia!” jo, en canvi, i ell més dur, “Bon dia!”. Això és el que vivim. Què hem de fer a partir d'aquí? En castellà! Si puc, ho faig en basc, però en algunes situacions és impossible.

El basc és un plus en el teu treball?
Jo el viu així, però no sé com ho viu el client. Per exemple, en el cas que jo soc client, quan selecciono un professional, valoro més si sap basc. Miri, una vegada vaig tenir un plet, el cas d'una d'aquestes famílies de tota la vida a Madrid, que va ser el negoci a Eibar. Vaig treballar com a advocat. Va haver-hi un plet, com sempre, i quan acabem tot, em va venir un d'ells i em va felicitar per parlar tan bé en castellà. Arribats a nosaltres, necessitem i ho demanem. Però quantes persones he vist demanar un metge vascoparlante i, després, quan ha necessitat un advocat, acudir a algú que no sap basc? ! Necessitem una mica de coherència, no? Bascos entusiastes, i el seu advocat…

Molt erdaldun.
Clar. I se'ns omple la boca demanant metge basc! Jo també prefereixo el metge basc, els regidors, els treballadors municipals, els ertzaines… Quan no es pot, però també depèn de cadascun. No obstant això, jo diria que el basc ha millorat a Eibar, ha guanyat massa. Quan vaig començar a treballar, la majoria dels meus clients no sabien basc. Avui dia, no obstant això, atén molts clients en basc. A més, són joves, i em dona molta alegria parlar de coses jurídiques i veure que entenen. En un temps, encara que el client fos euskaldun, no era un vestit, i preferia que jo parlés de castellà quan havia de parlar en termes jurídics. Avui això ha canviat i dona alegria.

* * * * *

Bergara
“Soy d'Eibar però vivim en Bergara perquè el meu marit és d'allí. Bergara és molt més euskaldun que Eibar. El creixement dels nens també és més fàcil. Als set anys poden agafar el patinet i sortir tranquils. I no rebrien el basc que reben a Eibar. Els nostres nens han rebut el basc a casa, però també al poble, i parlen amb naturalitat. Hi ha una gran diferència entre els dos pobles”.

Afició a l'òrgan
“De jove vaig estudiar piano. Després vaig estudiar Dret, vaig començar a treballar i vaig deixar el piano. Etc. Després, quan el meu fill petit s'enfonsa, vaig pensar que havia de dedicar novament temps a la música. I, estant en això, vaig saber que en Bergara anaven a fer classes d'òrgan. Un òrgan mai havia vist de prop, però vaig començar, em va agradar, i fins avui!”.

ÚLTIMA PARAULA

Estrès lingüístic “Una
vegada, una emergència a casa, estava telefonant a l'ambulància a les tres del matí. Agafa el telèfon i en el primer microsegon, haig de fer-ho en basc o en castellà? Vivim en aquest país i vivim l'estrès lingüístic”.