Recordem els temps en els quals els treballadors es contractaven qualsevol preu i condició en les places de pobles i ciutats. En l'anomenada “Transició” de l'Estat espanyol es van conquistar una sèrie de drets bàsics: la llei de relacions laborals, el dret a la vaga, els avanços civils, socials i laborals –entre ells els dies de vacances, com s'explica en el reportatge d'aquest número– i finalment, l'Estatut dels Treballadors en 1980, que ja està obsolet. Posteriorment, amb les reformes laborals al servei del Capital, la situació es va anar deteriorant i aquests avanços s'han vist limitats per complet. Les innovacions tecnològiques, quan s'oposen a la ciutadania, com els riders o trades, no fan més que aprofundir en la deterioració de les relacions laborals.

Pujam Koirala ha mort recentment a Barcelona després de ser atropellat per un vehicle en el qual viatjava amb la seva filla. Glovo feia un treball subaltern amb bicicleta per part de l'empresa de distribució. Aquell obrer no semblava tenir dret a això. No? Qui es farà càrrec ara de la seva mort? De fet, acaba de començar el macro-judici contra les plataformes digitals abusives en l'Estat espanyol, a través de les quals s'alimenten empreses com Glovo, i afecta a 532 distribuïdors.

El capitalisme que ens envolta és tan salvatge, encara que alguns ho diuen liberalisme per a edulcorar-se una mica. Però no. Estem davant la versió més cruel del capitalisme i ens fa tornar al segle XIX. Fa falta una altra reforma laboral per a fer front a aquesta conjuntura. Si no formem un front solidari anticapitalista, cada dia hi haurà més treballadors sense drets, i seguirà la llei de la selva!