Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. 
La força dels abertzales s'afebleix a Madrid
- El bipartidisme és una de les paraules que més es repeteix en les eleccions a Corts Generals i aquesta tendència ha deixat un gran rastre a Euskadi, sobretot en benefici del PSE-EE. L'atemptat d'última hora d'ETA també tindria conseqüències. Com a contrapartida, la majoria dels quals no són PP i PSOE –o UPN, PSE i PSN– ha sofert un retrocés, especialment dur per part del PNB i EA. NaBai ha estat l'únic capaç de mantenir els resultats i l'esquerra abertzale ha sol·licitat una abstenció activa. Ara bé, la clau està a veure com afectarà a Euskal Herria la nova imatge del Congrés dels Diputats en els pròxims quatre anys.
PSE-EE izan da garaile garbia EAEnLuis Jauregialtzo /Argazki Press
El lema de la campanya del PSE deia “no és el mateix”, en un intent de distanciar-se de la imatge agressiva del PP, i el missatge sembla arribar a la gent, ja que els socialistes han rebut nombrosos vots per a evitar la victòria dels populars en una trobada que semblava un xoc cara a cara entre Zapatero i Raxoi. Aquesta diferència, no obstant això, és difícil de detectar a vegades, a la vista de la caça de bruixes que viu l'esquerra abertzale en els últims temps. En les eleccions de 2004 també van guanyar les delegacions del PSOE en Hego Euskal Herria –llavors amb dos escons menys–, i només en el nombre d'escons obtinguts pels diferents partits, els resultats van ser similars –el PNB ha obtingut un menys i EA ha perdut el seu–. Però la situació és diferent. Va ser llavors quan la victòria de Zapatero el va sorprendre i el relleu de la dura legislatura del pp va portar l'esperança d'una mica d'aire: el lehendakari es va atrevir amb la proposta del Nou Estatut i el PSOE i ETA van iniciar, entre altres, un procés de pau. Avui dia és difícil parlar del tarannà de Zapatero, moltes de les promeses del president espanyol han quedat en l'aire, el procés de pau ha acabat i les il·legalitzacions d'EAE-ANV i EHAK o processos com el cas 18/98 han portat temps foscos. A més, després de l'últim atemptat d'ETA, sembla encara més llunyà el diàleg entre la banda armada i el Govern d'Espanya en el Congrés. No obstant això, una part important de la societat basca ha donat el seu suport al PSOE –540.215 vots, el PP uns 202.000 més que la segona força i gairebé 238.000 més que el PNB– i és de suposar que aquest suport s'ha dirigit a Zapatero pel diàleg i no per la via de les il·legalitzacions.El
propi PNB diu que no és el mateix el Govern del pp que el del PSOE a Madrid, i convençut de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero, va posar les cartes damunt de la taula en campanya. En definitiva, en aquests quatre anys el Govern ha tingut el suport del PNB per a aprovar els pressupostos d'Espanya –i després el del PSOE el Govern per a aprovar els de la CAB–, i els jeltzales, malgrat els mals resultats –que han perdut gairebé 120.000 vots–, saben que poden tornar a ser claus. En concret, a més del PSOE i el pp, els únics que han aconseguit conformar grup parlamentari són el PNB i CIU, mentre que el PSOE probablement buscarà acords en totes dues formacions per a afavorir la governabilitat. El PNB ha deixat clar que està disposat a pactar els pactes i que si pot ser la clau, intentarà treure beneficis d'aquests. Primer, segurament, els de gestió (pressupostos, competències...) i després els de macropolítica, ja que els afiliats han reclamat reiteradament que es negociï i es reuneixi amb el lehendakari per a poder celebrar la consulta popular del 25 d'octubre.L'altre grup
abertzale amb representació en el Congrés dels Diputats serà Nafarroa Bai, amb representació en la Cambra Baixa. Ha aconseguit mantenir l'escó, amb un lleuger augment de vots i percentatges, encara que no hi ha hagut a penes canvis en la Comunitat Foral. Per contra, EA no tindrà representació en el Congrés per primera vegada en els seus 22 anys d'història, després de perdre 30.942 vots respecte a les dades de fa quatre anys. Igual que el PNB i EB, EA culpa al bipartidisme d'una banda i a l'atemptat d'ETA per un altre, però la seva tendència a la baixa no és nova: en les eleccions municipals i forals de l'any passat també es va presentar sense el PNB i va obtenir menys vots que en 2004 (uns 11.250 menys). En aquesta
ocasió, EA ha reivindicat la seva independència en veu alta respecte al PNB i ha criticat l'actitud d'aquest últim a Espanya, encara que alguns militants comencen a adonar-se que a molts electors els costa separar al seu partit del PNB i ara els resulta difícil recuperar la seva pròpia identitat. El cap de llista d'EA al Congrés per Bizkaia, Martín Aranburu, ha afirmat que la coalició amb el PNB ha estat "una nosa" per al seu partit. Caldrà veure quin camí prenen en el futuro.la
UE, igual que IU en l'Estat espanyol, ha estat clarament víctima del bipartidisme i Aralar ha obtingut gairebé 8.900 vots menys que fa quatre anys, quan comptava amb la coalició Zutik. Precisament, Aralar advoca per una coalició entre tots ells, Euskal Herria Bai, sobre la base dels mals resultats obtinguts pels nacionalistes: El pp, UPN, PSE i PSN han aconseguit més de 875.000 vots i les estimacions de PNB, NaBai, EA, Aralar i l'esquerra abertzale sumen entorn dels 620.000 vots. La diferència és gran i, encara que la gent vota diferent per a les eleccions a Espanya i Euskal Herria, ha deixat en evidència la necessitat d'una unió entre abertzales.
l'abstenció tradicional de l'activa, les dades ens han deixat algunes pistes. En Hego Euskal Herria l'abstenció ha estat del 33,27% -24,63% en l'Estat espanyol-, gairebé 9 punts per sobre de la de fa quatre anys, i ha destacat especialment a Guipúscoa (41,66%). L'any 2000, quan Batasuna va fer una crida a l'abstenció, en Hego Euskal Herria es va situar en el 35,2%. Abandonar la força que l'esquerra abertzale ha demostrat una vegada més seria una ximpleria i encara que no tingui un àmbit d'influència en les institucions polítiques espanyoles, caldrà veure si es reprendran les reunions entre els partits, és a dir, si el Govern espanyol estarà disposat a reprendre les converses amb l'esquerra abertzale durant els pròxims quatre anys. A pesar que s'està convertint en una cosa habitual, no ha deixat de ser molt greu continuar il·legalitzant a un partit triat per milers de persones i, desgraciadament, en aquestes eleccions també s'ha repetit aquesta falta de normalització.
en la història, el PSE ha guanyat en els tres territoris de la CAB. Ha estat especialment sorprenent en Bizkaia, en el bastió tradicional del PNB, on també s'ha imposat el PSE en vots (més de 35.000 de diferència) i en diputats (1 més). El Bizkaia elegia un diputat menys que fa quatre anys, però els jeltzales han perdut el lloc i per tant han deixat de ser per primera vegada la primera força. L'altre territori que ha donat la sorpresa ha estat Guipúscoa: El PSE manté la tendència alcista de 2004 i de l'any passat, sent l'únic partit que ha guanyat vots, i desbarata l'opció que tenia EA d'aconseguir escó, que ha perdut més d'un 40% de vots respecte als de fa quatre anys. A Àlaba, complint els pronòstics, els escons s'han mantingut igual, i aquí l'únic partit que ha guanyat els vots ha estat el socialista. Finalment, a Navarra, UPN ha tornat a guanyar, encara que no ha aconseguit el seu tercer escó, ja que el PSN ha aconseguit mantenir els seus resultats de fa quatre anys i s'ha quedat fora de Navarra. Així, no ha influït la crisi que es va originar en el PSN després de la decisió de no sumar-se a NaBai en les passades eleccions forals de l'any passat.
propi PNB diu que no és el mateix el Govern del pp que el del PSOE a Madrid, i convençut de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero, va posar les cartes damunt de la taula en campanya. En definitiva, en aquests quatre anys el Govern ha tingut el suport del PNB per a aprovar els pressupostos d'Espanya –i després el del PSOE el Govern per a aprovar els de la CAB–, i els jeltzales, malgrat els mals resultats –que han perdut gairebé 120.000 vots–, saben que poden tornar a ser claus. En concret, a més del PSOE i el pp, els únics que han aconseguit conformar grup parlamentari són el PNB i CIU, mentre que el PSOE probablement buscarà acords en totes dues formacions per a afavorir la governabilitat. El PNB ha deixat clar que està disposat a pactar els pactes i que si pot ser la clau, intentarà treure beneficis d'aquests. Primer, segurament, els de gestió (pressupostos, competències...) i després els de macropolítica, ja que els afiliats han reclamat reiteradament que es negociï i es reuneixi amb el lehendakari per a poder celebrar la consulta popular del 25 d'octubre.L'altre grup
abertzale amb representació en el Congrés dels Diputats serà Nafarroa Bai, amb representació en la Cambra Baixa. Ha aconseguit mantenir l'escó, amb un lleuger augment de vots i percentatges, encara que no hi ha hagut a penes canvis en la Comunitat Foral. Per contra, EA no tindrà representació en el Congrés per primera vegada en els seus 22 anys d'història, després de perdre 30.942 vots respecte a les dades de fa quatre anys. Igual que el PNB i EB, EA culpa al bipartidisme d'una banda i a l'atemptat d'ETA per un altre, però la seva tendència a la baixa no és nova: en les eleccions municipals i forals de l'any passat també es va presentar sense el PNB i va obtenir menys vots que en 2004 (uns 11.250 menys). En aquesta
ocasió, EA ha reivindicat la seva independència en veu alta respecte al PNB i ha criticat l'actitud d'aquest últim a Espanya, encara que alguns militants comencen a adonar-se que a molts electors els costa separar al seu partit del PNB i ara els resulta difícil recuperar la seva pròpia identitat. El cap de llista d'EA al Congrés per Bizkaia, Martín Aranburu, ha afirmat que la coalició amb el PNB ha estat "una nosa" per al seu partit. Caldrà veure quin camí prenen en el futuro.la
UE, igual que IU en l'Estat espanyol, ha estat clarament víctima del bipartidisme i Aralar ha obtingut gairebé 8.900 vots menys que fa quatre anys, quan comptava amb la coalició Zutik. Precisament, Aralar advoca per una coalició entre tots ells, Euskal Herria Bai, sobre la base dels mals resultats obtinguts pels nacionalistes: El pp, UPN, PSE i PSN han aconseguit més de 875.000 vots i les estimacions de PNB, NaBai, EA, Aralar i l'esquerra abertzale sumen entorn dels 620.000 vots. La diferència és gran i, encara que la gent vota diferent per a les eleccions a Espanya i Euskal Herria, ha deixat en evidència la necessitat d'una unió entre abertzales.
Gran abstenció
Encara que és difícil desvincularl'abstenció tradicional de l'activa, les dades ens han deixat algunes pistes. En Hego Euskal Herria l'abstenció ha estat del 33,27% -24,63% en l'Estat espanyol-, gairebé 9 punts per sobre de la de fa quatre anys, i ha destacat especialment a Guipúscoa (41,66%). L'any 2000, quan Batasuna va fer una crida a l'abstenció, en Hego Euskal Herria es va situar en el 35,2%. Abandonar la força que l'esquerra abertzale ha demostrat una vegada més seria una ximpleria i encara que no tingui un àmbit d'influència en les institucions polítiques espanyoles, caldrà veure si es reprendran les reunions entre els partits, és a dir, si el Govern espanyol estarà disposat a reprendre les converses amb l'esquerra abertzale durant els pròxims quatre anys. A pesar que s'està convertint en una cosa habitual, no ha deixat de ser molt greu continuar il·legalitzant a un partit triat per milers de persones i, desgraciadament, en aquestes eleccions també s'ha repetit aquesta falta de normalització.
Sorpreses per territoris
Per primera vegadaen la història, el PSE ha guanyat en els tres territoris de la CAB. Ha estat especialment sorprenent en Bizkaia, en el bastió tradicional del PNB, on també s'ha imposat el PSE en vots (més de 35.000 de diferència) i en diputats (1 més). El Bizkaia elegia un diputat menys que fa quatre anys, però els jeltzales han perdut el lloc i per tant han deixat de ser per primera vegada la primera força. L'altre territori que ha donat la sorpresa ha estat Guipúscoa: El PSE manté la tendència alcista de 2004 i de l'any passat, sent l'únic partit que ha guanyat vots, i desbarata l'opció que tenia EA d'aconseguir escó, que ha perdut més d'un 40% de vots respecte als de fa quatre anys. A Àlaba, complint els pronòstics, els escons s'han mantingut igual, i aquí l'únic partit que ha guanyat els vots ha estat el socialista. Finalment, a Navarra, UPN ha tornat a guanyar, encara que no ha aconseguit el seu tercer escó, ja que el PSN ha aconseguit mantenir els seus resultats de fa quatre anys i s'ha quedat fora de Navarra. Així, no ha influït la crisi que es va originar en el PSN després de la decisió de no sumar-se a NaBai en les passades eleccions forals de l'any passat.
Aurkariaren etengabeko ernegazioaren laguntzaz lortutako garaipena (Garbiñe Ubeda Goikoetxea)
José Luis Rodríguez Zapaterok bikain gainditu ditu hauteskundeotan ipini dizkioten oztopoak. Eskuin politiko nahiz mediatikoak agintera istripuz –alegia, martxoaren 11ko atentatuen ondorioz– heldu izana behin eta berriz leporatu izan badio ere, ezin uka PSOEk Moncloan jarrai dezan harilkatu duen estrategia aproposa izan ez denik.
Lehenik eta behin, PP alderdia zentro epeletik eskuin muturrera irristatzeraino bultzatu izana aitortu behar zaio ongi asmatutako kolpeen artean, Mariano Raxoi jaunak lideratzen duen alderdiaren joera nagusia Espainiako apezpikurik atzerakoienekin, eskubide sozialen murrizketekin, frankismoaren oinordekoekin garbi identifikatzea. Eta horrekin batera, bipolarizazioaren tentsioa, batez ere ERCren estropozua, IUren amiltzea eta Gaspar Llamazaresen dimisioa ekarri dituena, haren alde jartzea. Bigarren lorpen esanguratsua, gai ekonomiko eta sozialetan indarrean jarritako programek beste lau urtetako luzapena merezi dutela sinestaraztea.
José Luis Rodríguez Zapaterok gidatuko duen gobernu berriak, gehiengo erosoagorik lortu ez duen neurrian, aurreko legealdiko moldeetatik hurbil jarraituko duela dirudi. Nazionalistek lortutako emaitza kaskarren ondorioz kongresuko aulkien koloreak nabarmen aldatuko baldin badira ere, haien sostengua beharko baitu aurrera begiratzeko. Eta, bestalde, ekonomiaren makaltzea, langabezia eta inflazioa mahai gainean izango ditu berdin, hausteskundeetako zurrunbiloa bere onera etortzen denean. Lau urteotan egindako akatsak agudo zuzenduko zituela agindu zien espainiarrei garaipenaren berotasunean.
Haize berritzaileak nondik joko duen aipatzen hasita, Madrilgo politika ukituko duen aldaketa esanguratsuenetako bat PPren ildotik agertzea espero dute adituek. Etengabeko krispazioak, salbuespenik gabeko ernegazioak eta leporatzeak, nahita nahiezko erasoak alderdiari orain dela lau urte baino boto gehiago eman dizkion arren, aurkaria bazterrean uzteko estrategia gisa huts egin baitiote Mariano Raxoiri. Eta dagoeneko bigarren porrota du. Ikuskizun da, PPren lidergoari ezinegonik eragingo ote dion, eta eragiten badio, maniobratzeko zer nolako aukerak zabalduko zaizkion Zapateroren Gobernuari.
Lehenik eta behin, PP alderdia zentro epeletik eskuin muturrera irristatzeraino bultzatu izana aitortu behar zaio ongi asmatutako kolpeen artean, Mariano Raxoi jaunak lideratzen duen alderdiaren joera nagusia Espainiako apezpikurik atzerakoienekin, eskubide sozialen murrizketekin, frankismoaren oinordekoekin garbi identifikatzea. Eta horrekin batera, bipolarizazioaren tentsioa, batez ere ERCren estropozua, IUren amiltzea eta Gaspar Llamazaresen dimisioa ekarri dituena, haren alde jartzea. Bigarren lorpen esanguratsua, gai ekonomiko eta sozialetan indarrean jarritako programek beste lau urtetako luzapena merezi dutela sinestaraztea.
José Luis Rodríguez Zapaterok gidatuko duen gobernu berriak, gehiengo erosoagorik lortu ez duen neurrian, aurreko legealdiko moldeetatik hurbil jarraituko duela dirudi. Nazionalistek lortutako emaitza kaskarren ondorioz kongresuko aulkien koloreak nabarmen aldatuko baldin badira ere, haien sostengua beharko baitu aurrera begiratzeko. Eta, bestalde, ekonomiaren makaltzea, langabezia eta inflazioa mahai gainean izango ditu berdin, hausteskundeetako zurrunbiloa bere onera etortzen denean. Lau urteotan egindako akatsak agudo zuzenduko zituela agindu zien espainiarrei garaipenaren berotasunean.
Haize berritzaileak nondik joko duen aipatzen hasita, Madrilgo politika ukituko duen aldaketa esanguratsuenetako bat PPren ildotik agertzea espero dute adituek. Etengabeko krispazioak, salbuespenik gabeko ernegazioak eta leporatzeak, nahita nahiezko erasoak alderdiari orain dela lau urte baino boto gehiago eman dizkion arren, aurkaria bazterrean uzteko estrategia gisa huts egin baitiote Mariano Raxoiri. Eta dagoeneko bigarren porrota du. Ikuskizun da, PPren lidergoari ezinegonik eragingo ote dion, eta eragiten badio, maniobratzeko zer nolako aukerak zabalduko zaizkion Zapateroren Gobernuari.
Porrotaren zergatiak (Baleren Bakaikoa)
Azpimarratu behar da hauteskunde orokor hauek ez direla batere normalak izan. Hori begibistakoa izan da edozein aldetik begiratuta. Alderdien Lege antidemokratikoa zorrotz aplikatu da eta Batasuna, EHAK eta EAE-ANV jokoz kanpo utzi dituzte, eta ahotsik gabe geratu da Hego Euskal Herriko hiritarren zati handi bat. Gero, abstentzioaren deia luzatu zuen ezker abertzaleak. Abstentzio horren deia ETAk gogortu zuen eta jakina, ETAk honelako deia egiten duenean, kirioak dantzan jartzen dira. Zer esanik ez agintean dagoen alderdiko militante xume bat hiltzen badu. Horrek guztiak, demokraziaren itxura eraldatuta utzi zuen, eta zer esan euskal sozialismorantzako bideaz, sozialismora heltzeko langile xumeak hil behar badira; zaila benetan ulertzea.
Emaitzei buruz esan behar da herritarren zati esanguratsu bati eskatzen bazaio bozik ez emateko, normala dela parte hartzea urritzea, nahiz eta Nafarroan hainbeste ez nabarmendu. Hala ere, zenbaki horiek kontabilizatzea ez da batere erraza izango, abstentziorako deialdia egin dutenak horretan saiatuko diren arren.
Kanpaina estatu osoko bi alderdien arteko lehia bezala planteatu dute eta gehienok amua irentsi dugu. EAJ bera ere jokoz kanpo bezala ibili da, nahiz orain arte, EAEn bederen, alderdi nagusia izan. Bazirudien PSE-EEri protagonismoa utzi nahian zebilela, beldurtuta balego bezala, planteatu dituen erronkak direla-eta. Ondorioz, bai EAJ, baita CIU, ERC eta BNG irentsita bezala geratu dira. Saltsa horretan NaBai-k bereari eutsi dio, erraz gainera, eta hori positiboki baloratzekoa da. Eredu izan beharko luke abertzaleontzat datozen garaietarako alderdikeria gainditu nahi badugu eta herritarren interesei eta nahiei erantzun egokia eman.
Berriro, hautesle euskaldunok aukera ederra galdu dugu Madrilen ordezkari boteretsu bat lortzeko. Izan ere, herriaren interesen ikuspegitik EAJ, EA, EB-Berdeak eta Aralarri elkarrekin joateko eskatu zitzaien, horrela euskal talde indartsu bat posible izango zelako datozen erronkei aurre egiteko. EAJk muzin egin zion eta horren ordaina hemendik aurrera jasoko dugu, ezin izango baitugu edo oso zaila izango baitzaigu erabakitzeko eskubidea gauzatzea. Horretaz gain, EA desagertu egin da Madrileko foroan; suarekin jokatu dute behin eta berriro eta azkenean erre egin dira.
Espainiako bi alderdiek fronte nazionala osatu dute periferiako nazioen aurka, nahiz bestelako itxura eman. Aldiz, euskaldunok, Ipar Euskal Herrian ez bezala, ez gara gai izan “aitaren etxea defendatzeko”, berriro alderdikeria gailendu baitzaigu; emaitzak, Iparraldean eta Nafarroan, onak; EAEn, kaskarrak, EAJrenak barne. Badaukagu zer ikasi bi herrialde horietan eta are gehiago Quebeceko abertzaleengandik.
Emaitzei buruz esan behar da herritarren zati esanguratsu bati eskatzen bazaio bozik ez emateko, normala dela parte hartzea urritzea, nahiz eta Nafarroan hainbeste ez nabarmendu. Hala ere, zenbaki horiek kontabilizatzea ez da batere erraza izango, abstentziorako deialdia egin dutenak horretan saiatuko diren arren.
Kanpaina estatu osoko bi alderdien arteko lehia bezala planteatu dute eta gehienok amua irentsi dugu. EAJ bera ere jokoz kanpo bezala ibili da, nahiz orain arte, EAEn bederen, alderdi nagusia izan. Bazirudien PSE-EEri protagonismoa utzi nahian zebilela, beldurtuta balego bezala, planteatu dituen erronkak direla-eta. Ondorioz, bai EAJ, baita CIU, ERC eta BNG irentsita bezala geratu dira. Saltsa horretan NaBai-k bereari eutsi dio, erraz gainera, eta hori positiboki baloratzekoa da. Eredu izan beharko luke abertzaleontzat datozen garaietarako alderdikeria gainditu nahi badugu eta herritarren interesei eta nahiei erantzun egokia eman.
Berriro, hautesle euskaldunok aukera ederra galdu dugu Madrilen ordezkari boteretsu bat lortzeko. Izan ere, herriaren interesen ikuspegitik EAJ, EA, EB-Berdeak eta Aralarri elkarrekin joateko eskatu zitzaien, horrela euskal talde indartsu bat posible izango zelako datozen erronkei aurre egiteko. EAJk muzin egin zion eta horren ordaina hemendik aurrera jasoko dugu, ezin izango baitugu edo oso zaila izango baitzaigu erabakitzeko eskubidea gauzatzea. Horretaz gain, EA desagertu egin da Madrileko foroan; suarekin jokatu dute behin eta berriro eta azkenean erre egin dira.
Espainiako bi alderdiek fronte nazionala osatu dute periferiako nazioen aurka, nahiz bestelako itxura eman. Aldiz, euskaldunok, Ipar Euskal Herrian ez bezala, ez gara gai izan “aitaren etxea defendatzeko”, berriro alderdikeria gailendu baitzaigu; emaitzak, Iparraldean eta Nafarroan, onak; EAEn, kaskarrak, EAJrenak barne. Badaukagu zer ikasi bi herrialde horietan eta are gehiago Quebeceko abertzaleengandik.
Anjel Lertxundi: "Ibarretxeren asmoak kolpe handia hartu du"
Hauteskundeen emaitzak eskuan, zein da zure balorazioa?
Lehendabizi azpimarratuko nukeena da Euskal Autonomia Erkidegoan indar abertzaleen arazoak jada nabarmentzen ari zirela aurreko hauteskundeetatik, behintzat garai batean zuten hegemonia mantentzeko. Nafarroan berriz, indar abertzaleek eusten diote azkeneko boladako tendentziari. Hori da nire ustez azpimarragarriena: EAk bere parlamentaria galtzea, batetik eta EAJk beste bat galtzea, eta batez ere Bizkaiko nagusigoak hegemonia galtzeak esan nahi du Ibarretxek zeukan asmoak nolabait kolpe handia hartu duela.
Ikusiko dugu datozen hilabeteetan zer gertatzen den horrekin, eta baita ere PSOErekin nolako akordio edo desakordioak dituen. EAJk nondik joko duen momentu honetan ikustekoa izango da, eta alde horretatik nik uste dut interes politiko handia duela kontu horrekin.
Xabier Aierdi: "Abertzaletasunak ezin ditu hain amets handiak eduki"
Zerk deitu dizu arreta?
PSOEk irabazi egin du, baina oso garrantzitsua da oraindik PPk duen oinarria. Nahiz eta diferentzia mantendu diputatuetan, ikusten da eskuma oso mobilizatua dagoela eta ezkerrak baduela orokorrean zer pentsatu, boto asko galdu baititu. Gurera etorrita, EAJren gainbehera nabarmena izan da, eta nik uste dut udal hauteskundeetan ikusi zena berriro ikusi dela: pentsatzeko une bat zabaldu behar du eta bere proiektua zein den ikusi. Nahiz eta oso zaila izan duen oraingo hauteskundeetan: ez zeukan oso argi zertara jokatu behar zuen. Subiranotasunean ezin du ezker abertzale ezberdinek baino erradikalagoa izan; moderazioan ere ezin zezakeen jokatu. Neurri batean Lehendakariaren plana lur jota geratu da, oinarririk gabe. Gainerakoan, ANVk bere oinarri hautesleari eutsi egin dio. Eta orokorrean esango nuke abertzaletasunak atzera egin duela: gero eta presentzia eskasagoa du, 7 diputatu ditu 23tik eta abertzaletasunak pentsatu beharko du bere estrategiak nola eraman aurrera, ezin baititu hain amets handiak eduki benetan duen indar errealerako.
Demokraziaren garaipena (Ainhoa Aznarez)
Nahiz eta ETAk bere azken atentatuarekin hauteskunde orokorrak baldintzatu nahi izan, demokrata garen guztiok gure bozekin bakean uzteko ozenki esan diogu. Sandra Carrascok bidalitako mezua geureganatu eta erantzukizunez jokatu dugu. Ezin zen bestelakorik egin.
Aurre-kanpainan eta kanpainan ere ikusi izan dugu alderdi sozialistak sostengu handiagoa jaso duela, baita telebistetan eginiko aurrez aurrekoetan ere. Ondorioz, hautesleen artean sostengu zabalagoa jaso du Rodríguez Zapaterok atzo ospatutako hauteskundeetan. Baina alderdi sozialistak ez ditu hauteskundeak azken hamabost egun hauetan irabazi. Azken lau urteotan eginiko lanek emaitza positiboa eman diote PSOEri. Ez dugu ahaztu behar, Rodríguez Zapateroren lehen ekintza Iraketik tropak ekartzea izan zela, gerra ilegal hartatik urruntzeko.
Bestalde, emakumeon legealdia izan da: emakumearen kontrako indarkeriaren legea, berdintasunaren legea, jaioberrientzat dirulaguntzak, eta abar.
Baina Rodríguez Zapaterok gazteentzat ere politikak egin ditu baita gure nagusientzat ere. Hori guztia, aurrean alderdi popularrak egindako oposizio zikinarekin. Martxoaren 9ko gauetik jakingo du Rajoyk horrelako jokaerek ez dituztela Moncloako ateak irekitzen, biztanleria bizikidetzaren alde dagoelako krispazioaren alde egon beharrean. Gauza bera ERC, EAJ eta gainontzeko alderdi abertzaleei: azken emaitzek gogoetaren bat egitera eraman beharko ditu. Sektarismoak eta estatuari botatzen zaizkien erronkek ez dakarte irtenbiderik, Kongresuan dituzten eserlekuak galtzera eraman baititu.
Aurre-kanpainan eta kanpainan ere ikusi izan dugu alderdi sozialistak sostengu handiagoa jaso duela, baita telebistetan eginiko aurrez aurrekoetan ere. Ondorioz, hautesleen artean sostengu zabalagoa jaso du Rodríguez Zapaterok atzo ospatutako hauteskundeetan. Baina alderdi sozialistak ez ditu hauteskundeak azken hamabost egun hauetan irabazi. Azken lau urteotan eginiko lanek emaitza positiboa eman diote PSOEri. Ez dugu ahaztu behar, Rodríguez Zapateroren lehen ekintza Iraketik tropak ekartzea izan zela, gerra ilegal hartatik urruntzeko.
Bestalde, emakumeon legealdia izan da: emakumearen kontrako indarkeriaren legea, berdintasunaren legea, jaioberrientzat dirulaguntzak, eta abar.
Baina Rodríguez Zapaterok gazteentzat ere politikak egin ditu baita gure nagusientzat ere. Hori guztia, aurrean alderdi popularrak egindako oposizio zikinarekin. Martxoaren 9ko gauetik jakingo du Rajoyk horrelako jokaerek ez dituztela Moncloako ateak irekitzen, biztanleria bizikidetzaren alde dagoelako krispazioaren alde egon beharrean. Gauza bera ERC, EAJ eta gainontzeko alderdi abertzaleei: azken emaitzek gogoetaren bat egitera eraman beharko ditu. Sektarismoak eta estatuari botatzen zaizkien erronkek ez dakarte irtenbiderik, Kongresuan dituzten eserlekuak galtzera eraman baititu.
Iñaki Antiguedad: "Gogoeta egin beharra dago, ez hainbeste helburuez, helbideez baizik"
Zer iruditu zaizkizu hauteskundeen emaitzak?
Batetik interesatu egiten zait abstentzioa zertan gauzatu den, nik gertuen daukadan sentsibilitate politikoa kanpoan geratu delako. Igandekoa ez da, batzuek esan duten moduan, "demokraziaren jaia" izan. Abstentzio maila ikusita badirudi eutsi egin zaiola azken hauteskunde autonomikoetan eta foraletan egon zen kopuruari: 165.000 eta 170.000 ingurukoa izan da abstentzioa. Dena dela kezkatu egiten nau neurri batean ezker abertzaleak izan duen babesa beste batzuetan askoz ere handiagoa izan delako. Gogoeta egin beharra dago, ez hainbeste helburu politikoez helbide politikoez baizik: ez ote dugun politika egiten sektore bati begira bakarrik, konbentzituta eusten dion sektoreari begira, alegia.
Bigarren ondorioa da Espainia presenteago egon dela azken hauteskundeetan. Tsunami bipartidistaz hitz egingo da, bipolarizazioaz, baina hemengo indar politiko abertzaleek ere badute errua horretan, joko horretan sartu direnek behinik behin: kanpainan eman duten mezua izan da inportantea dela Madrilen egotea. Nik uste garrantzi handiegia eman zaiola Madrilen egoteari eta hori kontuan hartuta ulertzekoa da hainbat jendek esatea: "Madril hain inportantea bada ez noa nire botoa kopiari ematera, jatorrizko bertsioari baizik". Nik uste talde soberanistek horren inguruko gogoeta egin beharko luketela.
Aingeru Epaltza: "Atentatuak NaBairen aukerak hautsi ditu"
Egin ezazu hauteskundeen balorazioa.
Ematen zuen foru hauteskundeetan gertatutakoak halako ondorioren bat izango zuela botoetan, baina Nafarroako mapa politikoan boto bakar batzuk besterik ez dira mugitu 2004tik hona. Diferentzia bakarra da abstentzioa pixka bat igo dela, baina %3ra ez da ailegatzen, bakarrik mendialdeko herri batzuetan nabarmendu da, segur aski ezker abertzaleak duen kontrolak funtzionatu duelako.
Garbi dagoena da NaBaik PSOEren bizkar igotzeko zituen aukerak ostiraleko atentatuaren efektuak hautsi dituela, eta baita kanpainan bi hautagai besterik ikusi ez izanak. Dena dela, azpimarratzekoa da NaBai dela Hego Euskal Herriko indar abertzaleen artean eutsi dion bakarra. Horrek pentsarazi beharko lieke gainerako alderdi abertzaleei eramaten ari diren politika egokia ote den, eta pertsona batek egun batean EAJri eta bestean PSOEri botoa ematen dionean ez ari ote den zerbait gertatzen; Arabakoa ikaragarria da alde horretatik.
Estatuan bipartidismoak erloju batek bezala funtzionatu du, IUk igual berdeago bilakatu beharko luke gorriago baino. Niretzat PSOE igotzea ez da ustekabea izan, baina aldi berean PP igotzea bai. Zer legegintzaldi izango dugun? Auskalo. Baina Zapaterori laguntza nazionalismo katalan eta euskaldunetik baino ez zaio etorriko eta ikusteko dago nola baldintzatuko duen horrek bere agintaldia.
Hauteskundeak, zertarako? (Eider Rodriguez)
Hauteskundeak pasata, zenbakien fribolizazio garaia dator. Telebista saio bereziak, egunkari gizenak, monografikoak, zenbakien interpretazioa, azalpena, zuriketa, aldarria, ezkutaketa… Betikoa.
Hauteskundeek eta futbol ligak antza handia dute: norgehiagoka amaitutakoan, guztiak jarraitzen du bezperan legez. Baita Reala bigarren mailara jaitsita ere, oroitzen zarete? Zertan da iragartzen zen hekatonbea? Guztiak jarraitzen du berdin: zaleak zale izaten segitzen du, eta arerioak arerio. Finean, golak eta bozak gorabehera, sistemak, urradurarik txikiena ere ez du nabarituko. Euskal Herriaren –eta Europaren– ezaugarri politikorik gaiztoena, izan ere, gauzak errotik aldatzeko ezintasuna da: ez du askorik axola botoa nori eman, beti berberek agintzen baitute, alegia: beraiek! Norbaitek esan zuen bezala: berdin dio zer gertatzen den, beti irabazten du Real Madrilek.
Ezker abertzaleak historikoki izan du harreman zaila hauteskundeekin, seguruenik, lehendik aipatutako ezintasunak, parte-hartzea antzu bilakatzen duelako. Beldurgarriagoa dena: egoera betikotu egiten du, parte-hartze hutsak zilegitasuna ematen baitie hauteskundeei. Guzti-guztiok geure hautetsiak zakur lasterketa honetan abian jartzerik badugu, zertaz kexu egin? Ze aurpegi klase jarri behar dugu gero, hauteskunde hauek "ez direla geureak" esaterako orduan? Hobe, honenbestez, lasterketa hasi aurretik lasterketaren legeak salatu, eta Ezker Abertzaleak parte hartzeari uko egingo balio. Alta, independentziaren aldeko mugimendu politikoak zakur lasterketa horretan korritzea hobetsi du azken urteotan… lasterketatik kanporatua izan den arte. "Eta ez gero zaunkarik egin! Badakizue lasterketa zein araudia geureak direla!".
Eta orain zer?
Hainbeste urteren ondoren, zer? EAJri boza ematen zioten askok, PSOEri eman diote. Azken finean, guztiak berdin jarraituko badu, jatorrizkoa eta kopiaren artean hautatu behar bada, hobe lehenengoarekin gelditu. Erakargarriagoa da-eta irabazleari botoa eman eta "hauteskunde festa"n zer ospatua izatea. Turutak eta serpentinak Cibelesi begira jarri behar badira ere.
Hauteskundeek eta futbol ligak antza handia dute: norgehiagoka amaitutakoan, guztiak jarraitzen du bezperan legez. Baita Reala bigarren mailara jaitsita ere, oroitzen zarete? Zertan da iragartzen zen hekatonbea? Guztiak jarraitzen du berdin: zaleak zale izaten segitzen du, eta arerioak arerio. Finean, golak eta bozak gorabehera, sistemak, urradurarik txikiena ere ez du nabarituko. Euskal Herriaren –eta Europaren– ezaugarri politikorik gaiztoena, izan ere, gauzak errotik aldatzeko ezintasuna da: ez du askorik axola botoa nori eman, beti berberek agintzen baitute, alegia: beraiek! Norbaitek esan zuen bezala: berdin dio zer gertatzen den, beti irabazten du Real Madrilek.
Ezker abertzaleak historikoki izan du harreman zaila hauteskundeekin, seguruenik, lehendik aipatutako ezintasunak, parte-hartzea antzu bilakatzen duelako. Beldurgarriagoa dena: egoera betikotu egiten du, parte-hartze hutsak zilegitasuna ematen baitie hauteskundeei. Guzti-guztiok geure hautetsiak zakur lasterketa honetan abian jartzerik badugu, zertaz kexu egin? Ze aurpegi klase jarri behar dugu gero, hauteskunde hauek "ez direla geureak" esaterako orduan? Hobe, honenbestez, lasterketa hasi aurretik lasterketaren legeak salatu, eta Ezker Abertzaleak parte hartzeari uko egingo balio. Alta, independentziaren aldeko mugimendu politikoak zakur lasterketa horretan korritzea hobetsi du azken urteotan… lasterketatik kanporatua izan den arte. "Eta ez gero zaunkarik egin! Badakizue lasterketa zein araudia geureak direla!".
Eta orain zer?
Hainbeste urteren ondoren, zer? EAJri boza ematen zioten askok, PSOEri eman diote. Azken finean, guztiak berdin jarraituko badu, jatorrizkoa eta kopiaren artean hautatu behar bada, hobe lehenengoarekin gelditu. Erakargarriagoa da-eta irabazleari botoa eman eta "hauteskunde festa"n zer ospatua izatea. Turutak eta serpentinak Cibelesi begira jarri behar badira ere.
Més llegits
Utilitzant Matomo
#1
Mikel Garcia Idiakez
#2
#3
#4
Unai Lomana Uribezubia
#5
Gorka Peñagarikano Goikoetxea
T'interessa pel canal: Politika
2025-05-07
Egurra Ta Kandela baserritar ekintza
GFAren Lurralde Oreka Berdeko Departamenduaren konpromiso eza
Izenak, berez, ez du izana gordetzen. Papera ez da nahikoa, nahiz eta paperak denari eusten dion. Busti arte. Halaxe gertatu da Gipuzkoako Foru Aldundiko Lurralde Oreka Berdeko Departamenduarekin. Izan ere, izenak gorde beharko lukeen izanari uko egin dio; besteak beste, 2023ko... [+]
2025-05-07
Carmen Puig Antich Antorcha del testimoni
"Tràfics de fer això i allò, però aquí està sempre la ferida de la mort de Salvador"
Salvador Puig Antich va ser un militant antifranquista. Membre del Moviment Ibèric d'Alliberament, va ser detingut el 25 de setembre de 1973. Se li va celebrar un consell de guerra que va ser executat en garrot sis mesos després, el 2 de març de 1974. El Govern espanyol ha... [+]
2025-05-07
Ane Ablanedo Larrion
Com hem arribat fins aquí?
En el Kafe Antzokia de Bilbao, en la presentació del llibre de pedagogia Zapalduon, recopilatori de les meves col·laboracions aquí publicat, una dona d'entre el públic em va llançar la pregunta. En la meva intervenció, en la qual he anat desgranant els temes que tinc... [+]
2025-05-07
Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Euskadi industrial
El Govern Basc ha anunciat que la marca Euskadi, en l'estratègia de l'economia del sector de la construcció, ha pres la “industrialització” com a paraula de mantra. Reclamarà que els processos i elements industrialitzats en la construcció de l'habitatge públic representin... [+]
2025-05-07
Unai Lomana Uribezubia
El racisme Sos així ho va presentar quan es va fer pública la iniciativa Txago: “La violència policial és un instrument de registre que s'utilitzarà per a publicar un cotxet cada any. En aquests informes es recolliran les formes, tècniques i estratègies de la violència... [+]
2025-05-06
Antxeta Irratia
El Gaztetxe Lakaxita d'Irun denúncia de nou pintades feixistes
El mes de desembre passat el gaztetxe també va denunciar pintades nazi-feixistes, i en aquesta ocasió els missatges que han aparegut aquest cap de setmana en les parets de Lakaxita han estat amenaces com a “Stop LGTBI”, “Fos degenerats” o “No us deixem dormir”,... [+]
2025-05-06
Eneko Imaz Galparsoro
El primer ministre romanès presenta la seva dimissió davant l'auge de l'extrema dreta
Les conseqüències de la victòria del candidat de l'extrema dreta Simion en les eleccions presidencials de Romania han arribat molt aviat. El socialdemòcrata Marcel Ciolacu ha presentat la seva dimissió en considerar que la coalició de govern que pretenia frenar el... [+]
2025-05-06
ARGIA
Una altra sentència contra les exigències del basc del personal de l'administració pública
Un jutjat de Donostia-Sant Sebastià va declarar l'any passat "desproporcionades" les peticions de basca (nivells B1 i B2) dels treballadors de les residències d'ancians de Guipúscoa per a l'administració pública. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) ha... [+]
2025-05-05
Unai Lomana Uribezubia
El Govern Basc homenatja 253 bascos deportats a camps de concentració nazis
Es tracta del primer reconeixement institucional que fa el Govern Basc per a commemorar a persones que han estat víctimes del nazisme a Euskadi. 253 persones d'Hego Euskal Herria van ser deportades entre 1940 i 1945. Van morir 113 en el mateix lloc i molts més van sobreviure a... [+]
2025-05-05
Eneko Imaz Galparsoro
L'extrema dreta gana amb facilitat la primera volta dels vots a la presidència romanesa
Amb almenys el 40% dels vots escrutats, el líder d'AUR, George Simion, ha duplicat el nombre d'avals de la segona força. Simón ha insistit que la Unió Europea és "una dictadura" i s'ha mostrat a favor que se suspengui l'ajuda a Ucraïna que li ha prestat Romania. Tant... [+]
2025-04-30
Euskalgintzaren Kontseilua
El Consell d'Euskalgintza denúncia en Nacions Unides la involució de les polítiques lingüístiques en l'Estat espanyol
2025-04-30
Eneko Imaz Galparsoro
L'endemà de l'apagada, les tensions entre el Govern d'Espanya i Xarxa Elèctrica d'Espanya dominen la jornada
Pedro Sánchez ha acusat els proveïdors privats i a Xarxa Elèctrica d'Espanya d'oferir poca informació sobre l'apagada, però aquest últim ha informat que "més o menys" han trobat la raó per la qual el subministrament elèctric afectava a tota la península ibèrica. Aitor... [+]
2025-04-30
Eneko Imaz Galparsoro
El president de l'Assemblea de la Comunitat de les Bardenas Reals ha afirmat que el polígon de tir "ha beneficiat" la biodiversitat
José María Agramonte ha comparegut aquest dimarts en el Parlament de Navarra, a petició d'UPN i Arturo-Amb tu. El president de l'Assemblea de la Comunitat de les Bardenas Reals ha destacat l'"esforç" mediambiental que està realitzant el Ministeri de Defensa. Representants del... [+]
2025-04-29
Eneko Imaz Galparsoro
El que ha deixat al descobert l'apagada
En els mitjans de comunicació s'ha parlat bastant de les conseqüències socials que ha tingut l'apagada del dilluns, però s'ha parlat bastant del que demostra aquest fet? Entre altres, dues qüestions principals: la nostra dependència de l'energia per a sobreviure i el descens... [+]
2025-04-28
Eneko Imaz Galparsoro
Jutjaran al maig a 27 joves que van protestar per la prohibició de l'Ajuntament d'Estella a les txosnas
Els imputats hauran de prestar declaració entre el 22 i el 23 de maig d'enguany. Els joves han denunciat que les institucions estan limitant "cada vegada més" el dret polític a la protesta i la mobilització, i han creat una plataforma amb el nom de 'Els 27 de Bajadika'. El 16 de... [+]
Eguneraketa berriak daude