Del 19 al 21 d'octubre s'han celebrat en Hernani unes jornades de sobirania per a conèixer, compartir i reflexionar sobre les “experiències transformadores”. Les xerrades i activitats s'han dut a terme a través de la iniciativa ciutadana Hernani Burujab, però també han estat impulsades per l'Ajuntament d'Hernani i Udalbiltza. De fet, l'objectiu ha estat abordar l'activitat urbana i municipal des d'un punt de vista transformador, i el regidor Itsaso Lekuona ha recordat que el projecte Hernani Burujaba té tres vèrtexs: ciutadà, públic i econòmic. Però com conciliar la ciutadania a l'ajuntament i l'ajuntament al poble?

Lekuona ha reconegut que moltes vegades l'ajuntament adquireix un “sobrepès” i que cal impulsar l'equilibri entre els vèrtexs per a “posar-los tots al mateix ritme”. Però és difícil. Lekuona assenyala dos punts importants per a aconseguir l'equilibri. D'una banda, subratlla la necessitat que la ciutadania també disposi d'espais de decisió, és a dir, que l'Ajuntament l'ofereixi a la ciutadania i els faciliti que formin part del que succeeix en el seu municipi. D'altra banda, demana a la ciutadania que es responsabilitzi d'estar en els centres de decisió, és a dir, que la ciutadania també sigui activa i participi en els seus municipis. La participació és un dret, però si es vol una transformació del poble, de la manera de vida, del País Basc o del sistema, també té obligació.

L'any 2021, diversos hernaniarras van assumir aquesta responsabilitat ciutadana, i van posar en marxa la iniciativa Hernani Buruamendi,reivindicant “recuperem el control dels nostres recursos”. Van argumentar que el municipi té un context adequat per a això: agricultors i ramaders que operen en el medi rural, indústria, comerç fort i també “voluntat política i moviment popular”. Des de llavors, els comerciants, els productors i els agents que operen en l'economia transformadora de la ciutat es dediquen a la iniciativa. Aquesta diversitat de sectors s'ha vist reflectida en les Jornades Independents.

El 19 d'octubre els ponents experts van reflexionar sobre el tema municipal i la sobirania i li van donar un marc teòric. Dos de les claus que es van treballar van ser com conjuminar i influir en les sinergies entre la ciutadania i els ajuntaments. Per exemple, Laia Forné, de la cooperativa L'Hidra, va compartir la seva experiència a l'Ajuntament de Barcelona i va apostar per la governança públic-comunitària.

Les conferències del primer dia es van celebrar en la sala d'actes de l'Ajuntament, i van passar el 20 d'octubre de la teorització en l'espai administratiu a la Plaça Feminista Intercultural, gestionada per l'Ajuntament i que agrupa diversos agents. Per a “derrocar emancipacions”, es van abordar quatre àrees que són l'eix del dia a dia de la ciutadania: alimentació, compte, educació i treball.

El tercer dia van saltar al carrer. En l'espai obert, en la plaça del poble, als carrers... es va fer un cercaviles de la sobirania, de manera que tots poguéssim veure la producció, els projectes i les creacions culturals dels ciutadans en l'espai públic. En els pròxims mesos es veurà si la col·laboració pública, cooperativa i ciutadana és viable i efectiva.