Crisi i inestabilitat a l'Argentina, després de la petició de Macri d'ajuda al Fons Monetari Internacional (FMI)
- El president argentí, Maurici Macri, s'ha vist obligat a trucar a la porta del Fons Monetari Internacional (FMI) pel fet que la devaluació del pes cada vegada es fa més insuportable. Macri ha fet pública una entrevista amb la presidenta del FMI, Christine Lagarde, en la qual la presidenta argentina demana ajuda a Lagarde per a afrontar una realitat internacional “cada dia més complexa” a conseqüència dels tipus d'interès.
El dimarts, el pes argentí es va devaluar un 5% sobre el dòlar, mentre que el pes argentí va ser devaluat un 5%. “Som un dels països més necessitats de finançament internacional, a conseqüència de l'enorme despesa pública heretat”, ha assenyalat Macri.
El president argentí demanarà al FMI una quantitat exacta que no és certa, però que, segons algunes fonts, rondarà els 30.000 milions de dòlars, segons l'Argentina. Les conseqüències que això pot implicar al país són, entre altres coses, l'augment de les retallades, l'empitjorament de les condicions laborals i la privatització provisional de les pensions. D'altra banda, l'FMI té el dret de ser un observador de la direcció econòmica del país que li concedeixi el préstec.
País asfixiat reiteradament pel deute extern
Argentina va rebre per primera vegada els diners del FMI en 1957, quan els militars van retirar a Juan Perón de la presidència i van reclamar 75 milions de dòlars. El següent préstec es va sol·licitar en 2003, per un import de 10.000 milions de dòlars.
El president, Néstor Kirchner, va suspendre provisionalment la seva relació amb Wall Street en 2006, quan va cancel·lar el seu deute, fins que l'Argentina va rebre al gener de l'any passat un finançament de 9.000 dòlars. En opinió d'alguns, l'FMI va influir directament en la crisi del “corralito” argentí de 2001, que va tallar el finançament al govern del llavors president Fernando de la Rúa.
Argentinako Abokatuen Gremioa erakundean egiten du lan Laura Taffetanik (Buenos Aires, Argentina, 1963). Gobernuaren errepresioa pairatu duten maputxe ugarirekin lan egin du azken urteetan, eta Askapena antolakundeak antolatutako topaketa antiinperialisten barnean izan da Euskal... [+]
Adolfo Bioy Casares (1914-1999) idazle argentinarrak 1940an idatzitako La invención de Morel (Morelen asmakizuna) eleberria mugarritzat jotzen da gaztelaniaz idatzitako literatura fantastikoaren esparruan. Nobela motza bezain sakona da, aparta bere bakantasunean, batez... [+]
Martxoaren 8a Getxo bere bizitokian igaro du: kumbia dekolonial eta antiarrazista topaketa antolatu du Algortako Herriko Tabernan, Abianen, Hija del Nopal DJrekin batera.
Argentinatik Getxora migratu zen Celeste Agüero, kantutegi herrikoi batekin eta poesia xuxurlatzeko... [+]
El 28 de juny d'enguany es va estrenar Casa en Flames (Etxea Sutan), una comèdia dramàtica dirigida per Dani de l'Ordre. Li vaig dir que pensava veure-ho un mes abans del festival, quan estava parlant amb un amic, i ell me'l va recomanar. Encara que no sempre coincidim, l'amic és... [+]
El 25 de maig es va celebrar el Dia de la Pàtria. l'Argentina. Allí tenen ara un president que estima a la seva pàtria i viatja pel món donant-li a conèixer. També va passar per Espanya per a anar al vas trobar satànic “Europa Visqui 2024”. Aquells que es... [+]
L'estrella del neoliberal argentí, Javier Milei, s'ha convertit en el reflex de la incongruència trumpiana amb l'impacte mediàtic de les seves intervencions públiques. De la mateixa manera, l'ús corrosiu de xarxes socials com a X permet desfer qualsevol estratègia d'oposició... [+]
Azken hiru hilabeteetan %8 igo da tasa: 3,5 milioi pertsona gehiago daude pobreziaren mugaren azpitik. Mileiren neurriak txalotu ditu Nazioarteko Diru Funtsak, langileen pobretzea handitzen den bitartean.
No gana, està boig, el que està dient no és possible. Qualsevol veu que un estat no està preparat per a governar. És un teòric, no té consciència de la realitat. Els passos donats pel feminisme són irreversibles, la ciutadania no acceptarà qüestionar uns certs drets... [+]
Davant la miopia política del Fons Monetari Internacional, al no aplicar un kit al deute argentí rebut de l'era neoliberal de Macri, el president Fernández va començar a acostar-se a Rússia i la Xina per a atreure inversions imprescindibles per a estimular les transaccions... [+]