No són els nostres herois
- Encara que ha tingut poc eco, avui us porto una notícia que ens ha arribat l'any passat de Nova York. Una estàtua del ginecòleg Sims ha estat retirada de Central Park, en atenció a la reivindicació dels activistes.
El doctor Sims és conegut com el fundador i pare de la ginecologia moderna, entre altres coses perquè en 1855 va fundar a Nova York el primer hospital per a dones i va ser el creador de molts instruments i mètodes utilitzats actualment pels ginecòlegs.
No obstant això, els assoliments d'aquest pare de la ginecologia són el resultat dels seus experiments quirúrgics amb dones negres esclaves. Sense l'autorització i aprovació d'aquestes dones, sense anestèsia. I no és l'únic cas.
La història de la ginecologia ha estat escrita sobre els cossos dels esclaus anònims i de les dones pobres. I, a més, portem en els nostres cossos, en les nostres al·lusions, el reconeixement dels noms d'aquests homes que no ens atrevim a cridar-los sadíes que han fet viviseccions, herois de la ginecologia. Skenne, Fallopio, Bartolino.
“No és el nostre heroi” (#NotOurHero) diuen des de Nova York , i fent seves les reivindicacions d'aquestes dones activistes, avui porto una reivindicació feminista que es llevin tots els espais de reconeixement en l'espai públic d'aquesta mena de personatges. No són els nostres herois. No volem una història escrita amb violència sobre els cossos de les dones pobres. Necessitem a tots aquests homes fora dels nostres cossos i les nostres ànimes.
Però és més, hem d'omplir els cossos amb les nostres pròpies paraules i significats. La violència també consisteix a dir “úter” a l'òrgan de reproducció dels cossos uterins (i només a ell). L'experiència corporal i l'autogestió i autonomia dels processos, que també és denominar-los en les nostres pròpies paraules. Encarnar, sentir i dir des de nosaltres mateixos. Per a ells i per a ells, pels noms propis que, sense home ni llei, es permeten. Comencem!
Aquesta notícia l'ha publicat Klitto. Ho hem portat a Euskadi gràcies a la llicència CC-BY-SA.
Indo ibaiaren harana, duela 5.000 urte inguru. Mohenjo-Daro hiriak 35.000 biztanle inguru zituen eta, berriki PNAS aldizkarian argitaratutakoaren arabera, Giniren koefiziente oso baxua zuen, 0,22koa –koefiziente horrek gizarteen desberdintasun ekonomikoa neurtzen du,... [+]
La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]
En aquest moment, i fins al cabell, es pot veure una gran exposició sobre Intel·ligència Artificial en la Galerie nationale du Jeu de Paume de París, amb el títol: El món segons la Intel·ligència Artificial. En aquesta exposició es mostren diverses obres d'art... [+]
Urteak ziren elkar ikusten ez zutela. Kalean elkarrekin topo egiten ez zutela. Egoera kanpotik ikusita, bi ezagun besterik ez ziruditen. Atzean daude, oso atzean, gaztaro hasierako urte bizi haiek, non kuadrilla bereko lagunak ziren. Non eguna eta batez ere gaua konplizitatez... [+]
El fantasma de la falta de talent és una de les idees principals que en els últims temps ens volen imposar des d'una perspectiva capitalista hegemònica de l'economia i que tots hem de donar per bona. És un problema artificial, i des d'un punt de vista molt elitista, volen... [+]
