La metròpoli capitalista de Sant Sebastià ha canviat molt des que en 2016 vam posar en marxa la Xarxa per l'Habitatge de Gros. Afortunadament, els treballadors del barri que sostenen també han canviat molt.

L'any 2016 va ser un any dur, alguns el van nomenar Sant Sebastià Capital de la Cultura Europea i els altres el nomenem Cultura del Capital. L'enderrocament del suro va marcar al nostre país el punt d'inflexió. Podríem dir que per a nosaltres Barcelona 92, Sant Sebastià 2016 va ser el moment de netejar Sant Sebastià per la burgesia urbana.

L'any 2020 també va ser un moment de canvi, ja que més enllà de la pandèmia va colpejar a tothom, en el barri, ens va atacar un altre virus, el voltor Azora. Pandèmia i la presència d'Azora van aixecar pólvores i d'un dia per a un altre passem de ser un grup simple que socialitzava un problema a ser Sindicat d'Habitatge. Labors d'assessorament, negociacions dures, organització dels inquilins d'Azora... alguns fins i tot van expropiar a Azora un parell de pisos. Quin any!

No mentirem a ningú, des del principi el nostre objectiu va ser crear un sindicat.

Si no abordéssim la qüestió de l'habitatge amb rapidesa, a conseqüència de l'activitat turística, tindríem frustrades totes les possibilitats, condemnades a tots els veïns a viure fora del barri.

El problema de l'habitatge no sols el considerem genial, sinó estratègic. Perquè l'habitatge és, com ahir, el principal exponent del conflicte de classe en el nostre barri. Per això, posar en marxa l'habitatge sindical és aportar en la recomposició de classe. I és que als treballadors ens roben dos (i més) vegades el valor del nostre treball: en el treball i quan paguem la casa.

Hem de tenir clar que el que proposem aquí no és una crítica aïllada del preu del lloguer. Perquè el problema no és el preu de l'habitatge (per descomptat també), sinó el preu de l'habitatge. Nosaltres volem impulsar la desmercantilización de l'habitatge, i per a això cal impulsar un major control sobre aquesta qüestió. Sobre la base de la seva organització.

Mirem la realitat actual, quines dades tenim?

En els anys 2021 i 2022 el nivell de renda del barri era de 27.741 euros, en catorze pagues. 1.981,5 euros mensuals, amb retenció aproximada, 1.754 euros mensuals a la butxaca del treballador.

Ara, el lògic seria donar el preu mitjà del lloguer. Però la realitat és tan dura que amb col·locar-nos el més baix tenim suficient per a explicar la situació que vivim. Els tres primers lloguers més barats que podem trobar en Idealistán (la dada és desembre) són 1.000 euros una habitació, 1.100 euros una habitació i 1.100 euros dues habitacions (35 metres quadrats).

Per tant, el treballador haurà d'oferir al lloguer almenys el 62% del salari. Si l'habitatge és compartit, el 31%. Això també té la seva pròpia lectura.

Continuant amb les dades, el nombre de pisos oferts en els últims anys era de 53 habitatges. Per contra, la d'Habitatges Turístics l'any 2022, 295. El seu preu mitjà per nit és de 295 euros, és a dir, un mes sencer 6.090 euros.

Per a finalitzar les dades, en l'actualitat hi ha 5.522 habitatges buits en Donostia, més de 300 d'elles en Gros. Hem de ser conscients, no obstant això, que entre ells no s'inclouen els destinats a l'Habitatge Turístic. Si tots els fiquéssim en el mateix sac, i per a nosaltres, evidentment, així és, tindríem unes 600 cases buides. El 50% d'ells destinats al negoci d'Habitatge Turístic.

Per tant, el problema no és que no hi hagi casa, sinó un negoci que es fa amb ella. Per això, davant les mesures que plantegen tant el neoliberalisme com la socialdemocràcia, com la construcció de nous habitatges, als treballadors només ens queda tancar les portes a l'especulació i aprofundir en la desmercantilización total de l'habitatge.

Respecte a la mercantilització de l'habitatge, planteja la relació social que suposa el capital: d'una banda, la burgesia i els arrendadors, i per un altre, els que viuen en lloguer, hipoteca o ocupació. Els primers, petits fons voltors i baixos, formen un bloc polític que representa el mateix interès, el més especulatiu. Els segons, només el seu treball, o la representació dels qui no el tenen, un bloc a favor de la desmercantilización de l'habitatge.

Encara que la qüestió de l'habitatge té una centralitat absoluta, tenim clar que això no és el Ravala de Barcelona, però això no significa en absolut que no tingui una centralitat absoluta, sinó que el que té centralitat s'executa d'una altra manera. L'essència i l'aparença.

Conèixer la realitat del barri és imprescindible. Mentre que en Gros s'estan produint acomiadaments secrets i processos feroços de turistificación, l'acomiadament habitual és més difícil. Això ens va portar a pensar altres eines per a la problemàtica de l'habitatge i ens ha de portar en el futur.

En resum, l'habitatge s'utilitza com a mercaderia i els veïns es relacionen a través d'ella. Sigui amb patrons o bancs, o que fomentin la privatització de l'espai públic i la intensificació dels serveis als turistes. Per això, la campanya contra els Habitatges Turístics cobra una gran importància.

Per a entendre el desenvolupament de la campanya és imprescindible atendre els objectius dels primers sindicats.

1. Enfortiment del sindicat: fusió de nous membres, funcional del sindicat, referent i legitimitat. Referent per als veïns i legítim per al contrari.

2. Organitzar als veïns: generar conflictes i estendre el plantejament sindical a tots els racons del barri. Formar part del sindicat en tots els portals del barri.

3. Crear el Moviment d'Habitatge de Donostia i establir agendes comunes per a organitzar els sindicats d'habitatge en tots els barris.

4t. Enfortiment d'Hondarpe: articulació de la comunitat política, integritat (potser parcial). Juntament amb altres agents del barri.

Per a alimentar aquests objectius, la campanya contra l'Habitatge Turístic té dos subobjetivos:

1. Lluita d'espais al capital limitant l'especulació. Per a això, presentem la "Guia contra els Habitatges Turístics", amb reunions de veïns per a prohibir l'activitat econòmica en els portals.

2. Organització veïnal: d'una banda completant una xarxa que tracti aquest tema, i per un altre, garantint a les persones que tindran la referència sindical en tots els racons del barri.

No entrarem aquí a donar compte dels detalls de la guia, que estan exposats en les nostres xarxes socials, però sí a comentar un parell de qüestions. Cal dir que la campanya no se'ns va equivocar. La presència d'un veí en l'assessoria col·lectiva del dilluns ens va empènyer a realitzar aquesta labor. Les coses de la coinvestigación militant, senti.

Al principi actuem amb molta incertesa. Perquè no estàvem completament convençuts de si això donava garanties jurídiques. Però per a nosaltres l'important era fer el mateix exercici, perquè els veïns es reunissin i debatessin, prenent com a referència el Sindicat d'Habitatge.

Després, si un jutge s'oposés, doncs... pot ser que la decisió quedés jurídicament sense garanties, però si féssim les coses bé podríem provocar un conflicte. I aquí és on nosaltres situem el punt més important. En la necessitat de generar conflictes. Perquè el conflicte permet el desenvolupament de la consciència, entenent la consciència, per descomptat, com l'elecció de l'organització.

Cal destacar, a més, que una gent que s'ha unit a través de la campanya contra l'Habitatge Turístic ha estat present en altres iniciatives que no tenien res a veure. El tema avança en la configuració de la comunitat política.

Per a finalitzar, hem sabut que, a més d'això, hem publicat recentment una guia per a combatre el robatori de fiances. Un altre instrument eficaç per a la defensa de la classe treballadora.

Sindicat d'Habitatge de Gros