Els presumptes etarres van disparar contra els guàrdies civils en Capbreton (les Landes), on es trobaven custodiats per etarres, segons ha informat la Policia. Segons el Ministeri de l'Interior espanyol, els guàrdies civils desarmats es van trobar amb els seus companys per sorpresa i van ser rebuts pels agents de la Guàrdia Civil que els van disparar. Quan els acords de Schengen permeten dirigir les tasques policials més enllà del seu propi Estat, no és comprensible que els guàrdies civils vagin desarmats, més encara quan es troben amb ells si es dediquen a la custòdia d'etarres. Més encara quan s'han succeït tirs en diversos enfrontaments entre membres d'ETA i policies francesos.

Des del punt de vista humà, independentment de si preval la hipòtesi A, B o C, una persona més ha mort. Però per a l'anàlisi política és important saber exactament què és el que va passar, sobretot perquè ETA no atenta a França i menys encara pels morts. Tot indica que en aquest perillós joc d'atropellaments entre policies i fugitius, en aquesta ocasió han sortit derrotats els dos guàrdies civils, que han estat detinguts.

Des que ETA va trencar formalment l'alto-el-foc, s'ha parlat i escrit molt sobre la seva voluntat de morir. No sembla haver-hi dubtes en alguns atemptats, sobretot en el de Bilbao contra l'escorta Gabriel Ginés, o en el de dues bombes col·locades en els jutjats de Getxo. En qualsevol cas, ha passat el que havia de passar. És inútil la música tradicional que es troba en les últimes ETA. Tot indica que ETA pot durar molt de temps. Com tot indica, ara és inútil fer crides de conversa. Després de l'alto-el-foc, les parts s'han sumit en la seva dinàmica de diàleg i estan de festa fins que passin les eleccions espanyoles. I després, si guanya el PSOE, es veurà, perquè no sembla que totes les portes de la negociació estiguin tancades. Aquest és el punt de vista més positiu, el més negatiu anuncia un conflicte violent per a altres cinc o sis anys.

No obstant això, aquest CICLE VIOLENT ha aconseguit ja als més de quaranta acusats de 18/98. La majoria d'ells ja estan a la presó, tal com es preveia amb dures penes de presó (de 9 a 18 anys). Una condemna d'un dia de presó seria també contrària a la justícia, però sostenible. La necessitat de passar 10 anys a la presó per escriure, per pertànyer a un moviment social, per activitat empresarial o política ens situa en l'esquizofrènia jurídic-política. La situació no és nova, però s'està portant a l'extrem i, com sempre es mostra, es

podria portar més enllà. Tot això a la Unió Europea, en el supòsit Estat de dret, en el segle XXI.El més
greu és que el clima de fatiga i desesperació té bloquejada la possibilitat de respostes i solucions conjuntes. La calor de la ràbia pot plantejar “la lluita és l'únic camí”, però la lluita fins ara no ho sap el més estúpid. La iniciativa d'enquesta d'Ibarretxe és l'única novetat que es presenta fins ara en aquesta foto congelada, que també s'està trobant en un pendent cada vegada més pronunciada.la actitud d'IÑIGO

URKULLU serà molt significativa en el recorregut de les intencions de Juan José Ibarretxe en aquest abrupte pendent. La força i el consens de Bizkaia han portat a Urkullu a la presidència de l'EBB, però, a la recerca de l'equilibri, tot indica que qui el representi haurà de contraposar la política d'Ibarretxe. Ha sabut esperar el seu moment i ha arribat en un moment crucial a la presidència de l'EBB. És un dels quals avança amb pas lent però ferm.
No obstant això, les Ponències mantenen el consens més fàcilment que l'acció política. La primera patata calenta ja és a les seves mans en les eleccions generals de març: acudir a una coalició àmplia, amb EA o solo? No és fàcil d'imaginar en l'àmplia coalició del PNB liderada per Urkullu, la qual cosa seria una manifestació de la força d'Ibarretxe. Següent de juny: on posarà el PNB la barrera de l'acord amb el Govern espanyol? I després la super-costa: com fer front a la consulta?