Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Vuit llargmetratges de recomanació, entre els visionats en el Festival de Sant Sebastià

Bound in Heaven.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Bound in Heaven

Adreça: Xin Huo

País: Xinesa

Durada: 109 minuts

Estrena: No implantat

Fugir de la mort, cap endavant. L'home que sofreix una malaltia terminal el farà així, al costat del seu amant, amic i company de viatge. Una pel·lícula dura però positiva, amb bona imatge i so.

*******************************

On Falling

Adreça: Laura Carreira

País: el Regne Unit - Portugal

Durada: 104 minuts

Estrena: No implantat

Un retrat de la classe obrera. Un jove portuguès viu a Escòcia, treballant en un gran magatzem, tot sol, en silenci, en contra del temps. La pel·lícula de Ken Loach I, a l'estil de Daniel Blake.

*******************************

Els centellejos

Adreça: Pilar Palomero

País: Països Catalans

Durada: 101 minuts

Estrena: 4 d'octubre, als cinemes

Basada en la primera narració d'un cor massa gran. L'ex marit d'Isabel està malalt, agonitzant, i a petició de la seva filla, Madalen, l'ajudarà. Els silencis i les mirades diuen molt. El paper dels actors, a destacar.

*******************************

Conclau

Adreça: Edward Berger

País: el Regne Unit - EUA

Durada: 118 minuts

Estrena: Al desembre, en cinemes

Inesperadament, el Papa ha mort, i el cardenal protagonista haurà d'organitzar el conclau, que es convertirà en un símbol. Es reuniran al Vaticà. Quatre candidats, cadascun d'ells d'una punta, i sota la sotana un munt de bruts secrets. Entretingui's i riu.

*******************************

En fanfare

Adreça: Emmanuel Courcol

País: França

Durada: 103 minuts

Estrena: 27 de novembre, als cinemes

La relació entre els dos germans: el sentiment de culpa d'un, el ressentiment de l'altre. Una malaltia els unirà, així com la música. Una pel·lícula dura, ben treballada i comptada. No en va ha guanyat el premi del públic.

*******************************

Emilia Pérez

Dirección: Jacques Audiard

País: França

Durada: 130 minuts

Estrena: 5 de desembre, als cinemes

El cap d'un cartell de droga es posa en contacte amb un prestigiós advocat per a un encàrrec. És un drama musical que parla molt de la identitat; com a musical és bo, i com a pel·lícula ho és encara més.

*******************************

Parthenope

Adreça: Paolo Sorrentino

País: Itàlia - França

Durada: 136 minuts

Estrena: Al novembre

Una pel·lícula que parla de la bellesa, ambientada en 1950. La protagonista que es presenta com la dona més bella de la història, Parthenope, dissertada amb temes com la religió, la riquesa, la pobresa, la conducta humana...

*******************************

Casa en flames

Adreça: Dani de l'Ordre

País: España - Itàlia

Durada: 108 minuts

Estrena: Estrena en sales a l'estiu

Comèdia dramàtica. Una mare de família decideix vendre la seva casa d'estiu i els seus familiars es reuneixen per a recollir les últimes restes de la casa. També apareixerà el pare de la família, amb la seva nova parella, que s'oposa a la venda de l'habitatge.


T'interessa pel canal: Zinemaldia 2024
Secció Oficial. Pel·lícula de clausura
I va arribar un diumenge plujós, romàntic i plorós

I això ahir era dissabte i no diumenge. Li va costar treball aclarir el dia, perquè hi havia molta menys gent al carrer i no hi havia pressa. Alguns es van acostar aviat al Kursaal i al Teatre Victoria Eugenia, on van projectar la pel·lícula de clausura de la nit, We Live in... [+]


2024-09-29 | Eneko Atxa Landa
Festival de Sant Sebastià. Últim dia.
Silencis que compten poc

El novè i últim dia, en un Festival especial que em recordarà amb molt d'afecte. Deixant dues pel·lícules arriscades per a l'últim dia, estic escrivint aquesta primera crònica amb la música d'un bar, perquè no m'ha agradat res la pel·lícula que vaig veure abans.

He vist... [+]


Premi a la millor actriu, per a Patricia López Arnaiz

La gasteiztarra Patricia López d'Arnaiz s'ha fet amb el Goya al millor actor principal en el 72 Festival de Sant Sebastià. En el Zinemaldia, pel seu treball en la pel·lícula 'Els centellejos', dirigida per Pilar Palomero.

La pel·lícula està basada en la primera narració del... [+]


El documental que defensa la tortura del toro guanya la Petxina d'Or del Zinemaldia
Tardes de solitud dona diverses pinzellades del dia a dia del torero Andrés Roca Rey, entre altres, entrevistes a l'hotel i en el trajecte de l'hotel a la plaça de toros o moments de vestimenta, i mostra com sofreix i assassina al toro en la plaça. El documental, dirigit pel... [+]

2024-09-28 | Eneko Atxa Landa
Festival de Sant Sebastià. 8.eguna
Mai ploro amb pel·lícules

Mai ploro amb pel·lícules. He vist pel·lícules dures, històries tristes, plenes de mort, que mostren el pitjor de l'ésser humà, sense demanar perdó. He vist pel·lícules boniques, elegants, monumentals, que parlen de miracles, profundes. I, no obstant això, no ploro amb... [+]


Secció Oficial. 8.eguna
Creu-me

Encara que fora del concurs de la Petxina d'Or i altres premis, en la Secció Oficial s'estrenen altres treballs –normalment– bons. En concret, són setze els que competeixen i 22 cintes –vint pel·lícules i dues teleseries- estan en projecció.

Una de les sèries que hem... [+]


2024-09-27 | Eneko Atxa Landa
Festival de Sant Sebastià 7.eguna
Excel·lència inexplicable, en canvi

Quan vaig fer el calendari del Festival, la primera pel·lícula que vaig triar va ser Parthenope. Sense saber de què es tractava, abans de llegir la sinopsi, sabia que havia de veure-la, perquè era del director Paolo Sorrentino. El meu company i amic de pis sempre em diu que... [+]


Secció Oficial. 7.eguna
Què és el relleu generacional?

El dimecres va estar en Donostia-Sant Sebastià el grec Costa-Gavras, amb els seus 91 anys, presentant la seva nova obra i donant-li el nivell amb Le dernier souffle; i el dijous el britànic Mike Leigh, amb un elegant bastó negre i un equipatge de 81 anys.

Nous vells? No. I... [+]


2024-09-26 | Eneko Atxa Landa
6è dia del Festival de Sant Sebastià
Senar passa el silenci

Les dinàmiques familiars que han anat empitjorant durant massa temps tendeixen a cronificarse i no poden curar-se fàcilment. En el llargmetratge escrit i dirigit per Sandra Romero, Per on passa el silenci (El lloc que passa el silenci), Antonio (Antonio Araque) torna a Écija... [+]


Secció Oficial. 6.eguna
Fuig de la mort cap endavant

Hi ha, a vegades, la sensació que tot està lligat. Es podrà veure de tot, fins i tot en la Secció Oficial, sempre sota un marc. Hem vist alguns tocs d'humor, drames llorantes, suspensos, documentals, fins i tot una pel·lícula de terror –que analitzarem al final d'aquesta... [+]


FOTOS | Gal·la del Cinema Basc, en el Zinemaldia de Donostia
La gala del Cinema Basc es va celebrar el dimarts a la nit en el teatre Victoria Eugenia de la capital guipuscoana.

2024-09-25 | Eneko Atxa Landa
5è dia del Festival de Cinema de Sant Sebastià
Cinema o teatre?

El 28 de juny d'enguany es va estrenar Casa en Flames (Etxea Sutan), una comèdia dramàtica dirigida per Dani de l'Ordre. Li vaig dir que pensava veure-ho un mes abans del festival, quan estava parlant amb un amic, i ell me'l va recomanar. Encara que no sempre coincidim, l'amic és... [+]


Secció Oficial. 5.eguna
Un retrat de la classe obrera

Sempre dins d'un marc, però estem veient de tot en la Secció Oficial del Festival. I això, francament, s'agraeix. Hi ha una gran diferència entre les desenes de “olé els teus ous” de la pel·lícula d'aquest torero i els infinits silencis d'On Falling.

Tal com hem llegit... [+]


2024-09-24 | Eneko Atxa Landa
4t dia Festival de Cinema de Sant Sebastià
El pròxim sempre és commovedor

El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]


Secció Oficial. 4.eguna
Un búnquer per a ser un altre

El pot suggerir el titular, però no, no hem vist El Clot 2. Sinó The End (Final). La pel·lícula de Joshua Oppenheimer es desenvolupa entorn d'un búnquer de luxe. El director de la pel·lícula debuta en el llargmetratge, després d'una fructífera trajectòria amb els dos... [+]


Eguneraketa berriak daude