argia.eus
INPRIMATU
Acords de Lizarra-Garazi 25 anys: una fita en el canvi de cicle
  • Avui es compleixen 25 anys des que partits polítics, sindicats i moviments populars van signar un pacte polític per a posar fi al conflicte basc. Posteriorment va ser ratificat el 2 d'octubre en Donibane Garazi.
Gorka Peñagarikano Goikoetxea 2023ko irailaren 12a

L'acord de Lizarra-Garazi constava de dues parts: la primera, que explicava els factors que van permetre el procés de pau a Irlanda, per a marcar la base; i la segona, que abordava la possible aplicació del procés de pau irlandès a Euskal Herria. Aquest acord va servir de mostra de l'espai deixat pels imprevistos polítics de la dècada passada a un nou escenari dialogant, que evidenciava, com no abans, la possibilitat d'arribar a acords entre nacionalistes. Va ser una fita que va provocar la il·lusió i la treva d'ETA, que va durar a penes un any.

El conveni s'identificava de forma molt significativa en el document de Lizarra-Garazi com: "El que coneixem com a conflicte basc és un conflicte històric d'origen i caràcter polític en el qual estan implicats l'Estat espanyol i el francès. Per tant, la reparació també ha de ser necessàriament política. Sent diferents les concepcions sobre la gènesi i el manteniment del conflicte, tal com es manifesta en la territorialitat, el subjecte de decisió i la sobirania política, se'ns presenten com a problemes bàsics a resoldre".

Quant al mètode de resolució d'aquests problemes, proposava "un diàleg i un procés obert de negociació", sense excloure als agents implicats, "sense establir prerequisits que puguin resultar insalvables per als agents implicats" i amb la intervenció del conjunt de la societat basca.

Culminant el procés de diàleg, vindria la fase de decisió. Les claus de la solució que incloïa la paraula i la decisió: "Suposa que la negociació per a decidir la solució no tindrà imposició expressa, que ha de respectar la pluralitat de la societat basca, que se situa en les mateixes condicions per a la consecució de tots els projectes, que cal aprofundir en la democràcia a Euskal Herria, és a dir, que la ciutadania basca ha d'expressar amb la seva paraula com serà el futur d'Euskal Herria, i que els Estats implicats han de respectar aquesta decisió. Euskal Herria ha de tenir paraula i decisió".

Després de la signatura del conveni, l'actitud ofensiva de les forces no nacionalistes va ser immediata, perquè rebutjaven que estaven "esbiaixades". També es diu que es va promoure un clima de col·laboració entre les forces abertzales, fins a arribar a convocatòries conjuntes per a l'Aberri Eguna.

L'ambient es va deteriorar després, quan ETA va deixar la treva, a la fi de 1999, i especialment quan va cometre el primer atemptat al gener de 2000. L'IU va abandonar ràpidament l'acord i la relació entre EH i PNB-EA es va deteriorar fins que EH va decidir deixar d'assistir al Parlament Basc.

Octubre 2000 Revista Larrun: conversant amb els agents

Juan Mari Juaristi, German Kortabarria, Txutxi Ariznabarreta, Pernando Barrena i Martin Aranburu van ser convidats en la taula rodona d'ARGIA.