argia.eus
INPRIMATU
COVID-19 frena el creixement de les economies mundials, però no el major venedor d'armes
  • Confinaments, corts en les cadenes de subministrament, desesperació dels consumidors... El COVID-19 ha proporcionat galants extremes a totes les economies del món. No obstant això, un sector ha tingut immunitat enmig de la pandèmia: la indústria armamentística. Perquè els governs han continuat invertint fermament en els preparatius de guerra. L'Institut d'Estudis de la Pau d'Estocolm (SIPRI) ha demostrat recentment com les vendes dels 100 armeros més grans del món han augmentat.
Pello Zubiria Kamino @pellozubiria 2022ko otsailaren 07a
Espazioa, gerra, bi sektore negozio bakarrean: Aerojet Rocketdyne konpainiak, Lockheed martinek erosiak, ilargira eta martera doazen espazio-ontzientzako motoreak egiten ditu. Argazkia: Christina House
Espazioa, gerra, bi sektore negozio bakarrean: Aerojet Rocketdyne konpainiak, Lockheed martinek erosiak, ilargira eta martera doazen espazio-ontzientzako motoreak egiten ditu. Argazkia: Christina House

En 2020 l'economia mundial va caure un 4,4% a causa de la pandèmia COVID-19, una recessió sense precedents des de la Gran Depressió de 1930: declivi del consum dels ciutadans, taxes en números vermells, congelació del turisme, augment de l'atur… Els únics que van aconseguir augmentar la seva facturació enmig del caos en el qual es trobaven les companyies farmacèutiques. Són els únics? No: L'any 2020 la indústria armera també va augmentar les xifres de producció i venda. Que la guerra –preparació de la guerra, de moment...– és un dels negocis més segurs.

Així ho demostra el recent dossier publicat per l'Institut d'Estudis de la Pau d'Estocolm (SIPRI en les seves sigles en anglès): Business as usual? Arms surts of SIPRI Top 100 arms companies continue to grow amid pandemic Els 100 principals venedors d'armes de la llista de SIPRI han continuat creixent enmig de la pandèmia”). SIPRI és un think tank independent fundat en 1966, especialitzat en guerra, armament, control d'armes i desarmament, promogut en gran manera per la subvenció del Govern suec.

Quota de mercat dels 100 majors productors d'armes del món per països. Font: SIPRI.

L'estudi ha revelat en quantitat exacta la salut dels armeros sense por de contaminar les pandèmies. Les 100 majors companyies d'armes del món van augmentar les seves vendes d'armes i serveis militars un 1,3% en 2020 respecte a la facturació de l'any anterior, aconseguint els 531.000 milions de dòlars (470.000 euros). El seguiment d'aquests top 100 del rànquing d'armes que SIPRI va iniciar en 2015 ha calculat que el comerç d'armes i serveis militars ha crescut un 17% en els últims cinc anys.

La pandèmia també ha provocat grans avaries, per descomptat. Per exemple, les vendes de l'armero francès Thales van disminuir un 5,8% a causa dels confinaments i a les interrupcions de les cadenes de subministrament. Però, en general, el coronavirus no ha perjudicat les grans companyies, sinó que els ha beneficiat. Segons Alexandra Marksteiner, investigadora del SIPRI, “els governs han protegit amb entusiasme als gegants d'aquesta indústria. Les despeses militars han augmentat en moltes parts del món i els governs han accelerat els pagaments a la indústria armamentística per a pal·liar els efectes del COVID-19”.

En la llista dels 100 majors productors d'armes, els estatunidencs constitueixen el grup més nombrós, 41 d'ells són ianquis, entre ells els sis primers de la llista. Entre les 41 companyies han facturat 285.000 milions de dòlars en armes, la qual cosa suposa un increment del 1,9% respecte a l'any anterior. En un altre ordre de coses, la indústria armamentística estatunidenca ha produït i venut per si sola el 54% de les vendes de les 100 majors companyies mundials. No està malament per a un imperi decadent.

la Xina compta amb cinc companyies entre les 100 majors, acumulant en 2020 unes vendes de 66.800 milions de dòlars, un 1,5% més que l'any anterior. En els últims anys, els armeros xinesos s'han beneficiat dels programes de modernització de l'exèrcit del país i estan tractant d'unir les indústries militars i civils.

Estanda de l'armero xinès Norinco en una fira.

RENDIMENTS DEL TREBALL LOBBY

El següent gran grup el constitueixen les companyies europees. Les vendes de 26 empreses europees van aconseguir els 109.000 milions de dòlars en 2020. Al capdavant dels europeus, set companyies angleses, aconseguint vendre un 6,2% més. L'anglès BAE Systems es troba en els deu majors del món.

Sis venedors d'armes són francesos, però aquest grup és el que va retrocedir en vendes entre els europeus en 2020: 7,7% menys. Pel que sembla, la companyia Dassault és culpable de l'avió Rafale guerra, que perd vendes any rere any. En aquest sentit, les vendes militars de Safran van créixer a causa del sistema de navegació i als components de l'observació electrònica.

Avió de guerra 'Rafale' de l'armero francès Dassault: França és l'únic país europeu que descendeix en les vendes d'armes en 2020 a causa de la caiguda de les seves vendes. Fotografia: Wikipedia

Li segueixen els cinc grans productors alemanys, com Rheinmetall i ThyssenKrupp. Espanya també compta amb un gran armero entre els grans, Navantia, la número 84 de la llista. I en la llista dels 100 majors es troben tres companyies israelianes, cinc japoneses, quatre coreanes i tres índies.

La classificació de SIPRI posa de manifest la pèrdua de força de les companyies d'armes russes, que han venut un 6,5% menys que l'any anterior, en la tendència que es repeteix per tercer any. La chopera de la indústria militar russa està relacionada amb la finalitat del programa de renovació d'armes 2011-2020 establert pel govern de Moscou, però a més, l'Índia i la Xina, antics clients russos durant molt de temps, han avançat molt en aquesta indústria, les companyies xineses s'han avançat sobretot als russos: “És especialment cridaner observar que les companyies armamentístiques del sud del món són cada vegada més forts”.

La bona salut dels productors d'armes deu molt al seu treball de lobby a tot el món. Als EUA, l'organització no governamental Open Secrets ha declarat que “les companyies defensives regalen cada any milions als polítics i a les seves campanyes. En les dues últimes dècades, entre els lobbystas i donants, han donat directament als polítics 285 milions de dòlars per a les campanyes i gastat 2.500 milions més per a influir en les polítiques armamentístiques”. Si això és als EUA, en la vella Europa no ens allunyarem.

Una altra característica dels nous temps de la indústria militar és la difuminació de la separació entre el militar i el civil. “Les tecnologies de la informació ja no es poden distingir de la indústria armamentística”, afirma SIPRI. Així, al costat dels clàssics de la indústria armamentística com Lockheed Martin, en els últims anys també s'han posat en joc els gegants de Silicon Valley com Google, Microsoft o Oracle. Un Microsoft té un contracte de 22.000 milions amb el Ministeri de Defensa dels Estats Units per a desenvolupar al costat dels militars les tecnologies més avanzadas.es possible que en breu alguns d'aquests gegants de les tecnologies passin a formar part del Top 100 de la indústria armera.

I els bascos ‘pintem’ alguna cosa en la indústria armera? Molt: val tornar a llegir-se l'eloqüent reportatge “Etxean ús, kanpo kondor”, publicat per Estitxu Izagirre en 2017.