“El cinema basc tindrà ara més importància dins del Festival, com qualsevol altra cinematografia”, va dir Mikel Olaziregi, director del festival, en la roda de premsa de presentació de la secció Zinemira en 2009. Era un pas endavant. Un altre més. En la passada edició, en 2008, les pel·lícules rodades a Euskal Herria van trepitjar en un sol dia la catifa vermella i aquesta va ser la primera vegada que la producció basca va tenir cabuda en el programa oficial del Zinemaldia, després de deu anys de Dia Paral·lel del Cinema Basc. Com no veure amb bons ulls, per tant, tenir una secció pròpia.
Han passat tres edicions i quatre anys des d'aquell anunci, i el Zinemira de 2012 ha tingut en el seu entorn més ambient mediàtic que en edicions anteriors, fins i tot abans del seu inici. No perquè les pel·lícules basques hagin cridat l'atenció mediàtica en si mateixes, sinó perquè el documental Finestres per a mirar a l'interior sobre cinc presos bascos s'ha quedat fora de la secció.
La qüestió ve de darrere: a la fi de juny el Ministeri de l'Interior espanyol va amenaçar amb il·legalitzar a Bildu, ja que la pel·lícula va ser cofinançada per l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià que governa aquest partit. Carlos Urquijo artiller, la delegació del Govern espanyol en la CAB, ha participat en dues passis privats en el Teatre Victoria Eugenia i en l'intent d'impedir-los. La productora Zinez ha informat que en el moment en el qual estem redactant aquestes línies l'Audiència Nacional ha demanat una còpia de la pel·lícula.
Així les coses, les explicacions de José Luis Rebordinos sobre la falta de finestres per a mirar a l'interior en presentar al Cinema enguany –“El Festival veu 1.800 pel·lícules, són moltes les que no se seleccionen i vull deixar clar que el festival no ha sofert cap pressió”– no tenen molta credibilitat, màximament tenint en compte que cap periodista li va preguntar pel motiu d'aquesta absència. Les pressions no tenen per què ser correctes, l'ambient mediàtic que s'ha creat contra la pel·lícula és suficient. I a més, excusatio non petita…
Passaria aquest polèmic capítol –esperem que no hi hagi més absurds–, però hauria de servir per a posar en valor la trajectòria de Zinemira fins ara, i també per a pensar en el seu paper al cinema en basc. A més de faltar una o diverses pel·lícules concretes –no s'ha inclòs ni un sol tros de Formatge de Jon Maia–, enguany la secció dedicada al cinema basc serà més castellanitzada que mai. L'única obra en basca que es projectarà en la secció d'estrenes de la secció Leku Hutsak, hitz betelu de Joxeanjel Arbelaitz.
Cap festival de cinema fa una selecció amb criteris exclusivament lingüístics, el principal criteri hauria de ser el valor artístic. Però en aquest cas no ha estat així:Coses molt pitjors que les finestres per a mirar cap a dins –és una paraula triada intencionadament– les hem vist en aquest i altres departaments. I, a més, a ningú li semblarà lògic oferir una secció al cinema basc per a després descartar les produccions en basca.
Potser, el Zinemira ha tingut el problema des del seu naixement. Tornem a la roda de premsa d'inici de l'article, on es va asseure al costat de Mikel Olaziregi per a recordar les declaracions de Blanca Urgell. La Consellera de Cultura del Govern Basc va dir que la paraula “basca” ha d'entendre's “en el sentit més ampli”. És a dir, que prioritzarien el criteri geogràfic i no l'idioma. No es va fixar una quota mínima per a les obres en basca, la qual cosa pot provocar desequilibris com el d'enguany.
El dèficit no es veu només en Zinemira; el fet que hi hagi més pel·lícules en basca no arreglarà tot; el cinema internacional també vol ser en la seva pròpia llengua, però la majoria dels subtítols de pel·lícules estrangeres que passen per altres seccions han estat trobats durant anys únicament en castellà i anglès. En aquest sentit, el Festival de Cinema de Sant Sebastià està fent passos, encara que de manera lenta. Enguany es projectaran 24 pel·lícules amb textos en basc al peu de la pantalla.
Es tracta d'una iniciativa important, ja que aquests subtítols no són només per a ser vists en el Zinemaldia. A través de la web Filmazpit www.filmazpit.eu, que el Govern Basc va posar en marxa l'any passat , es poden descarregar subtítols dels tres festivals de cinema de Donostia-Sant Sebastià (Zinemaldia, Festival de Cinema de Drets Humans i Setmana de Cinema de Terror), així com d'Animabasauri, Zinebi i Mendi Zinema. Les pel·lícules i sèries han estat ofertes en format SRT, fàcil d'usar i compartir, de la mà de qualsevol que hagi descarregat a través del P2P.
Gràcies a Internet cada vegada són més els espectadors que poden veure pel·lícules en versió original amb subtítols. No obstant això, en moltes ocasions no hi ha subtítols en basc i solo la comunitat de parlants s'ha preocupat de crear-los i distribuir-los –en l'actualitat, la majoria dels subtítols en basc són creats per Luistxo Fernández per iniciativa pròpia Azpitituluak.com.
A mesura que aquesta tendència del públic es vagi consolidant –si ja no es troba una mica estabilitzada–, a més de l'esforç individual, les institucions públiques tindran alguna cosa a dir, però sobretot alguna cosa a fer.