argia.eus
INPRIMATU
Els ciutadans denuncien que la sentència del Constitucional qüestiona l'oficialitat del basc
  • En Arrasate, Mutriku i Zarautz, a convocatòria dels agents locals, desenes de persones han sortit a protesta després de l'oposició del Tribunal Constitucional espanyol al dret dels ajuntaments a actuar només en basc. Càrrecs electes i agents culturals del basc han convocat una concentració per al dijous a Bilbao, a les portes dels tribunals.
Gorka Peñagarikano Goikoetxea 2023ko uztailaren 11
Zarauzko Zirika elkarteak deitutako protesta. Argazkia: Aritz Mutiozabal / Zarauzko Hitza

Convocats per agents locals i associacions de basca, Arrasate, Mutriku i Zarautz han realitzat concentracions el dilluns a la tarda contra la resolució final del Tribunal Constitucional espanyol per a fer passos en la defensa dels drets lingüístics.

La decisió ha estat qualificada com "molt greu" perquè els agents de basc no sols qüestionen el dret a l'ús del basc, sinó també l'oficialitat. Al·leguen que la situació del basc és "molt vulnerable", entre altres coses perquè s'estan normalitzant sentències en contra dels drets lingüístics i, per tant, reivindiquen la necessitat de protegir el basc. "Sembla que l'única llengua que està protegida és el castellà", assenyalen els membres de la recentment creada associació cultural Zirika de Zarautz en la signatura de la protesta, tal com ha recollit el periòdic Berria.

Dijous a Bilbao

Els càrrecs electes municipals i representants del sector basc compareixeran dijous que ve dia 13 a Bilbao davant la seu del Tribunal Superior de Justícia del País Basc a les 11.00 hores. El Consell d'Euskalgintza considera que ha de denunciar-se la sentència final, ja que posa "obstacles" a la normalització i a la revitalització del basc.

Els membres de la Mancomunitat de Municipis Bascos van comparèixer divendres passat en Usurbil per la "gran inquietud" que ha generat la sentència del Constitucional. Van destacar l'existència d'un "alt risc de reculada" en l'euskaldunización i la necessitat d'una " resposta jurídica sòlida" a aquesta agressió, "renovant" el marc legal. Per això van dir que el basc necessita un "nou estatus jurídic".

"Funcionar només en basc vulnera drets lingüístics"

Això és el que diu la resolució del dijous del Tribunal Constitucional Espanyol (aquí la sentència, en castellà). Amb la Llei Municipal de la CAPV es possibilitava que en els municipis on el basc era la llengua majoritària, és a dir, en aquells en els quals la gran majoria de la població coneix el basc, l'administració generés en basca una sèrie de documentació sense traducció al castellà. Això sí, sempre donant dret al fet que algú ho demani expressament, ho faci en castellà.

En 2016, el Parlament Basc va aprovar per majoria àmplia la Llei Municipal i a curt termini l'Advocacia de l'Estat espanyol va posar en qüestió diversos articles. Més endavant, el Govern i el Govern espanyol van arribar a un acord per a interpretar correctament la llei. Semblava que aquí es va tancar el plet, però l'extrema dreta Vox, sense representant municipal, va demandar al Tribunal Basc. Després va arribar al Constitucional espanyol perquè els jutges bascos tenien dubtes. La resolució que ve de Madrid diu que es produeixen "desequilibris" entre les dues llengües oficials, i que el mer funcionament en basc vulnera els drets lingüístics.