Som cíclics. Diré amb una brotxa grossa, però no amb la broqueta que esmentava Mikel Otero en la secció Opinió d'aquesta revista, perquè no tinc ganes de reviure el remolí que va sorgir en els pròxims dies. A veure, aquí va el predico: la intel·ligència basca és als llimbs. Una mica en una passada, com diu Joseba Zulaika. Però crec que estem bastant prop d'aquesta manera que va escriure fa dotze anys BEÑAT Sarasola.

Fem memòria. Els futurs historiadors situaran aquest article de Sarasola com pre-eusnob, un manifest de les pautes d'euscool; i Mursego va ser qui va col·locar la banda sonora de l'era eusquina. Però no per molt de temps. Alguns van comprendre amb bastant rapidesa que el comando dels indie amb ulleres de pasta no estava disposat a assaltar el cel, que la mera organització fora del D2016 no era suficient per a crear per atzar un nou Ez Dok Amairu, i que realment estaven en uns llimbs, tan lluny de l'infern com del cel: En la rotonda de Maltzaga, de tornada, mirant cap a la scalextric muntada sobre el cel, tal com explicava Gorka Bereziartua en l'estiu anterior al COVID-19. Quan cridaven que volien trencar el sostre i colpejar el cel, es va fer l'advertiment que una ullera de pasta amb ulleres de sol no està bé prop del cel.

Algunes coses estaven molt bé.

Després que el de Maltzaga s'esvaís, tot ha seguit un camí de neutralització i despolitización (de forma més ràpida). Però hi ha coses que han canviat, perquè les flors sempre s'estan fecundant, i estem vivint aquesta època. Fases de Lloc. Post-eusnob, post-pandèmia, post-Twitter.

Ara, una vegada que s'ha convertit en una característica pròpia de l'alternismo, fer sold outs, en nom del guayismo i cantar des de les faldilles del brut Last Tour, l'autèntic moderneti fa altres coses. Ja no puntua el fet d'haver estat expert en cinema japonès i prendre unes cerveses en Bukowsk. Bukowski continua sent cool i expensive, però les improvisacions poètiques dels dimecres i la cervesa intermèdia torrada zero són el guay de la temporada.

De la mateixa manera, la gent guay i no tan guay té ara a Filmin, tots hem fet de manera semblant les vagues comparacions de la Kneecap i la Màfia Chill, Adolescence tal vegada no ho comentaríem tant, però les seqüències dels plans en els quals anem, i a poc a poc, anem seguint la floració dels joves literats, la Banda Baixa, la Banda, el Llot Cove, etc.

Present ara. El que fora programa cultural d'ETB Orain: Ha perdut dos punts i és l'aparell de les xarxes socials. Però l'autèntic euscool veu EiTB Kultura. I el veritable ha aparegut alguna vegada traient llibres de la tote bage.

Bé, hi ha coses que estan molt bé. I crearà un punt de trobada interessant de tot això.

La brúixola. Una vegada en Bukowski, puja la costa i giri a l'esquerra. Anar a Gazteszena. Descobreix, a propòsit, la sorpresa. O encén la televisió en ETB1 i gaudeix del treball de post-producció. El pròxim 24 d'abril s'estrenarà el nou programa de televisió en format batega night, Linbo. Pot ser l'esmorzar ideal per a l'homo sapiens conceptual basc que es veu als llimbs.

Al mateix temps ,
mentre l'estimat retorn puntual d'Hiru Truku omplia el Teatre Arriaga de Bilbao, en el mateix capvespre plujós, alguns estàvem “intentant veure senyals” en la Gazteszena de Donostia, “petjades en la neu”, com en la cançó Zaldiak de Ruper Ordorika plorant. Es va obrir boca a boca –bo, ara és el moment de reexpedir missatges a la gent en Whatsapp– que aquest dimecres s'anava a gravar la primera sessió de Linbo.

Linbo és un programa d'estil batega night que s'ha posat de moda i està basat en el voga. Un programa que s'esperava o es volia des de fa temps, en basc, en la televisió pública. Dit amb Zabar i referències no sustentables: Un espectacle basc com La Revolta, que triomfa en la televisió pública espanyola. Viva, fresca i humorística, que serà la plaça dels creadors bascos, però sembla que, més enllà de vendre el seu propi llibret, parlaran sobre mil altres temes en la tertúlia del sofà. No pot ser que sigui la plaça d'euscool, però tots els euscools ho veuran encara que de manera indirecta. També l'excusa dels bascos de la cervesa dels calbs Astegun.

No sembla que entre nosaltres hi hagi novedentísimo. I aquestes explicacions mereixen una seriosa parestèsia.
És la segona estrena d'aquest model de programa. I no hi ha bon segona estrena. L'anterior va acabar mossegant-se la llengua poc després de començar. Per sort. Perquè es fan en el dia d'avui. Diverses dones van denunciar en un escrit anònim que el presentador d'aquest primer programa els havia agredit sexualment, segons va relatar l'Ertzaintza. A penes una hora després d'aquell comunicat de denúncia, EiTB va emetre un comunicat amb els drets del programa per a suspendre cautelarment l'emissió, i la productora del programa, Hiru Damatxo, també va donar legitimitat a la denúncia. Els fets que s'han produït més endavant s'han produït fora de l'esfera pública.

El programa es va cancel·lar ràpidament perquè era necessari. Es preguntava si també el vent s'encarregaria dels projectes. Però comencen un nou programa. Prenent alguns elements de l'anterior, com sembla que es fa amb programes d'estil similar –en els límits de la captació i reproducció d'idees als llimbs–, però afegint un nou soci i col·laborador i, sobretot, un nou presentador. Un altre estil.

Els que hem anat a Linbo a veure els senyals hem començat molt ràpid: aquest pot ser un programa per a joves euskaldunes normals, que potser ens pot atrapar tant com Mihiluze. Perquè les cerveses estúpides sempre venen molt bé abans d'entrar en el circ, però si l'espectacle és dolent, els cels també poden fer venir son. I no ha estat el cas. Ens ha entretingut el que hem vist i tot ha anat viu i interessant. La responsable d'això, que serà la càrrega pública de tota la mòbil, la presentadora Aitziber Graus: ha viscut en to, en estil propi, en la conducció còmoda i natural, cirurgiana i amigable amb el públic.

Aquesta frescor s'ha mantingut també entre els col·laboradors. Hi haurà sorpreses, ja que un músic que es diverteix serà col·laborador ocasional –segur que s'obrirà en la boca, però quan ARGIA li ha donat la portada no ho ha anunciat–; i la resta seran rostres coneguts, humoristes que més o menys juguen en totes les salses, cadascun amb el seu estil. I si els entrevistats també donen el joc, mundial. Almenys han començat fort. Idoia Asurmendi i Aitziber Garmendia mostraran els seus talents més naturals en el programa que s'emetrà el 24 d'abril en ETB-2. Van caminar molt fins.

Del que esperava? Una sorpresa? El que menys s'esperava aquí era que l'avantguarda arribés endollada a l'antena clàssica de la televisió, que ens posés ETB1 i que hauríem d'esperar l'hora. Qui no tingui ni una desfasament ni una oportunitat per a esperar, sempre haurà d'acudir a Nahieran o, per descomptat, a Gazteszena.

Però no diguis molt alt quan són les gravacions, no miris en Instagram i molt menys feix el pla amb els teus amics. No et vagis en massa a Gazteszena. Que no es fiïn els de Linbo. Que continuïn posant l'aperitiu com a ham.