Enfront dels desnonaments, organitzar per a guanyar
Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de Raval, a través d'un parany jurídic organitzat per l'Ajuntament de Barcelona. Gràcies a aquest parany es va eludir l'obligació legal d'informar les entitats que integren aquest “espai de control popular”. El regidor de l'Ajuntament, Albert Batlle, l'ala més dura de l'equip de l'alcalde, Jaume Collboni, porta més de 40 anys en el càrrec públic i va preveure que d'aquesta forma no es posaria de manifest el conflicte. Va assegurar que només es faria “tancar l'expedient”. No obstant això, centenars de manifestants es van encarregar de trencar la il·lusió de Battle al matí, enfrontant-se amb cos i sense por a les línies de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra –un dels 80 anys va sofrir lesions per cops d'esborra–, i milers a la tarda, trencant durant unes hores la pau turística de les Rambles. L'endemà, el regidor va col·locar sobre l'acolorida façana de l'edifici una pintura grisa que volia negar la realitat. Un portaveu de l'Organització Juvenil Socialista, una de les entitats de l'espai, va advertir que la seva lluita és una carrera de llarga durada, que han perdut un edifici, però que l'objectiu és una revolució contra el capitalisme especulatiu. Els joves de Massana La Vella tenen molta energia i molt temps per davant; el senyor Batlle comença a fer olor la naftalina.
La determinació veïnal, el suport del Sindicat d'Inquilins i la confrontació de centenars de persones i agents han canviat l'evolució de la història
Als dos dies, el calendari estava marcat amb lletres gruixudes: Intent de desnonament de Josep Torrent, veí de l'edifici Casa Orsola, en el districte d'Eixample de Barcelona. El Sindicat d'Inquilins el va assumir com a repte: el futur de l'accés a l'habitatge de la ciutat es resoldria en l'edifici del carrer Calàbria. I així va ser. A més d'amb la societat immobiliària Lioness Inversions, també van mantenir una discussió amb la patronal catalana, que també ha estat detinguda. Foment del Treball, la principal patronal catalana, en representació dels arrendataris i especuladors, des de la gran seu del carrer Via Laietana, va advertir en un comunicat que si els emprenedors guanyaven la batalla, el dret a la propietat privada estaria en perill a Barcelona.
Torrent i altres veïns de l'immoble han sofert un intent d'expulsió, que s'ha produït des de fa tres anys. Els contractes de lloguer de 700 o 800 euros que actualment tenen passarien a ser d'entre 2.500 i 3.000 euros, en format de lloguer de temporada, per a turistes i executius de grans empreses. Negoci lucratiu, de gom a gom. La determinació veïnal, el suport del Sindicat d'Inquilins i la unió de centenars de persones i agents en la lluita han canviat l'evolució de la història. El desnonament anava a ser executat el 31 de gener per una comitiva judicial que no va arribar a sortir del jutjat, segons ha informat la Fiscalia. Més de 2.000 persones esperaven en les voreres i desenes es preparaven per a posar-les molt difícils en la teulada. Mentrestant, les sis càmeres de televisió de La Llogatera TV es van resistir en directe a través de les xarxes socials en la televisió. A primera hora del matí, més de 30.000 persones seguien a través de les pantalles de TDT. El desnonament va ser suspès per ser inviable i tres dies després va ser retardat a les cinc de la matinada, però la bola de neu ja estava en marxa. Era evident que a la nova cita anirien milers de persones. El PSC va moure totes les fitxes possibles per a evitar un altre #EfecteCanVies o una baralla en Urquinaona. L'amo de Casa Orsola ha insinuat que vendrà l'edifici, i ja es nota l'olor a la victòria entre l'activisme. Lliçons d'uns dies en què la voluntat d'organitzar-se s'ha posat en el centre.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]
Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.
Era berean,... [+]
Euskal Herriko Mugimendu Feministak aurtengo Martxoak 8ko mobilizazioak "faxismoaren, erreakzionarismoaren eta zapalkuntzaren aurkako aliantzak" ehuntzean ardaztu ditu.
Kepa Kortak Naiz-en idatzitako “Musikariaren jakituria” artikuluan faxismoa definitzeko... [+]
Harea-erloju baten bidez irudikatu ohi da denboraren joana. Ospatu berri dugu Saharako Errepublika Arabiar Demokratikoak 49 urte bete dituela iragan den otsailaren 27an. Urte hauetan guztietan, harearen pisuak ez du oraino estali Saharako populuaren askatasun-nahia eta... [+]
Datorren udaberrian, Stop AHT Zundaketak ekimenak bi urte beteko ditu. 2023ko maiatzean, ADIFek Itza, Sakana eta Goierriko udalei jakinarazi zien zundaketa geoteknikoak eta beste jarduketa batzuk egingo zituela AHTaren Nafarroako korridorea Euskal Y-arekin lotzeko alternatibak... [+]
UEMAk Telegram bidez banatzen duen “Euskararen Hemeroteka” kanalean honoko titularrak irakurri ditut bata bestearen atzetik: “Gipuzkoak euskararen aldeko bide-urratzaile izateko ardura hartu du”, eta jarraian “Udaltzainen hizkuntza eskakizunen... [+]
Azken asteetan zenbait unibertsitatetako ate irekien jardunaldietara joateko aukera izan dut. Semea aztertzen ari da zer ikasiko duen datozen urteotan eta, erabakia hartu aurretik, komeni da aukera guztiak begiratzea. Unibertsitate bakoitzak badu bere misioa, bere izaera, bere... [+]
Ez dira gutxi azken boladan euskara bere onenean ez dagoela eta bere transmisioa bermatuta ez dagoela ohartarazten ari diren ahotsak. Bestetik, inork ez du ukatzen hezkuntzak ezinbesteko betebeharra duenik euskara eta euskal kulturaren biziraupenerako. Erronka estrategikoa... [+]
Ongi etorria eman digu Unai Mendizabalek A eredutik D eredura aldaketa egitea erabaki dugulako Judimendi auzo eskolan. Bidea malkartsua izango dela ere ohartarazi digu Armentia Ikastolako guraso eta Arabako Ikastoletako lehendakariak. Gure esker ona adierazi nahi diogu eman... [+]
Iazko udan ere Alacant aldera hurbildu ginen eguraldi hobea aurkitu nahian eta, urtero bezala, egun batez, Benidorm erraldoian sartu ginen hango giroan murgildu, zerbait hartu eta seme-alabekin izozki edo gofre bat dastatzeko asmoz.
Hiri bitxia da, denetarik aurki dezakezu... [+]
Bost urte igaro dira pandemiaren hasieratik. Pandemia horrek ekarri zuen denok zaintza eredua ezagutzea, inondik inora ere behar bezala ez zebilena. Egoitzetako kutsatzeen eta hildakoen datuak, batez ere pribatuetan, zifra hutsak baino askoz gehiago izan ziren.
2020ko... [+]
Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]
Tasa edo zerga turistikoaren eztabaida urtetan luzatzen ari da, erakunde publikoetan ordezkaritza duten indar politikoen artean zabala den arren ezarri beharraren gaineko adostasuna. Eztabaidetako bat da zerga hori zein erakundek kobratuko duen: zenbait udalek (tartean... [+]
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]