El patrimoni del menyspreu deprimit
Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie Rospide que l'estimava va haver d'abandonar al seu fill en l'estómac per a casar-se amb Engrazi Pelento, que tenia bondat. Però també per a aquesta dona, diu Jean Haritxelhar en la seva tesi, el matrimoni va ser forçat perquè ell es va enamorar d'un altre home. Etxahun ens conta que el seu oncle va decidir “desprimir”, que estava “primagen xangriti” durant “dinou anys”, que no volia “primürazi” ni “tres o quatre ànecs[juro]” ni “la mare”. Així va demostrar Etxahun la centralitat de la conseqüència material en la convivència intergeneracional, en la societat basca de l'època.
I heus aquí que el tema principal del número del 15 de gener del setmanari Li 1 hebdo és, precisament, la conseqüència, avui dia. No obstant això, escriu el director de redacció, Julien Bisson, els sociòlegs diuen que cada vegada li resulta més difícil a l'individu enriquir-se del seu treball i que cada vegada hi ha més gent esperant el llegat que li han deixat els seus pares, sense poder treure del seu treball una prosperitat. La tràgica experiència d'Etxahun i la Comèdia Humana del segle XIX dibuixada per Balzac semblen reviure…
La vida d'Etxahun Barkoxe va ser tràgica, perquè va tenir una conseqüència material que li va perdre, però la cultura immaterial que va aconseguir el va ajudar a sobreviure.
No obstant això, el patrimoni no és només material: és també patrimoni cultural. En aquest sentit, tenim molta simpatia, perquè els bascos no hem interromput en part la transmissió lingüística i cultural en les famílies. Lionel Arnaud, sociòleg i politòleg, ha demostrat en diversos articles i en el col·loqui de l'Etnópolo que patrocina l'Institut Cultural Basc l'any passat, a partir del segle XVIII, que França ha anat prenent la mà a poc a poc en l'àmbit cultural, en tot l'àmbit de l'Estat, per a demostrar a través de les accions públiques que en l'àmbit cultural existeix una jerarquia. Avui dia, diu Lionel Arnaud, les activitats culturals oficials pretenen superar aquesta distinció i promoure les capacitats creatives de la ciutadania. Però, mentrestant, la malaltia ha provocat: En la majoria de les altres cultures oprimides de França, la cultura popular ha desaparegut, o està a punt de morir.
Això el podem deduir clarament de l'últim número de la revista literària occitana que es pot llegir en línia plumas.occitanica.eu. Es tracta d'un teatre occità, bretó i cors. Com es veu, ja no hi ha més places espectaculars en aquests territoris: grups professionals o amatur, malgrat les dificultats, duen a terme projectes d'acord amb els criteris administratius dels recompensadors públics, en molts casos. En Hego Euskal Herria, el món del teatre s'ha estructurat i institucionalitzat per a sobreviure. En Iparralde, en canvi, la ciutadania té part a fer-la viure, encara que, com deia Peio Berterriz en el número 2.899 d'ARGIA, cada vegada li donen menys sentit social i polític estimulant.
La vida d'Etxahun Barkoxe va ser tràgica, ja que va tenir una conseqüència material que ho va perdre, però la cultura immaterial que va aconseguir el va ajudar a sobreviure i, avui, les seves trovas s'han incorporat al nostre patrimoni col·lectiu. A nosaltres ens correspon ara la tutela d'aquest bé col·lectiu. A veure si els actes populars dels carnestoltes que venen seran testimonis de la transmissió cultural, traslladant en zones “parents deliciosos” una mica d'esperança d'escalfar el cor.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]
Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.
Era berean,... [+]
Euskal Herriko Mugimendu Feministak aurtengo Martxoak 8ko mobilizazioak "faxismoaren, erreakzionarismoaren eta zapalkuntzaren aurkako aliantzak" ehuntzean ardaztu ditu.
Kepa Kortak Naiz-en idatzitako “Musikariaren jakituria” artikuluan faxismoa definitzeko... [+]
Harea-erloju baten bidez irudikatu ohi da denboraren joana. Ospatu berri dugu Saharako Errepublika Arabiar Demokratikoak 49 urte bete dituela iragan den otsailaren 27an. Urte hauetan guztietan, harearen pisuak ez du oraino estali Saharako populuaren askatasun-nahia eta... [+]
Datorren udaberrian, Stop AHT Zundaketak ekimenak bi urte beteko ditu. 2023ko maiatzean, ADIFek Itza, Sakana eta Goierriko udalei jakinarazi zien zundaketa geoteknikoak eta beste jarduketa batzuk egingo zituela AHTaren Nafarroako korridorea Euskal Y-arekin lotzeko alternatibak... [+]
UEMAk Telegram bidez banatzen duen “Euskararen Hemeroteka” kanalean honoko titularrak irakurri ditut bata bestearen atzetik: “Gipuzkoak euskararen aldeko bide-urratzaile izateko ardura hartu du”, eta jarraian “Udaltzainen hizkuntza eskakizunen... [+]
Azken asteetan zenbait unibertsitatetako ate irekien jardunaldietara joateko aukera izan dut. Semea aztertzen ari da zer ikasiko duen datozen urteotan eta, erabakia hartu aurretik, komeni da aukera guztiak begiratzea. Unibertsitate bakoitzak badu bere misioa, bere izaera, bere... [+]
Ez dira gutxi azken boladan euskara bere onenean ez dagoela eta bere transmisioa bermatuta ez dagoela ohartarazten ari diren ahotsak. Bestetik, inork ez du ukatzen hezkuntzak ezinbesteko betebeharra duenik euskara eta euskal kulturaren biziraupenerako. Erronka estrategikoa... [+]
Ongi etorria eman digu Unai Mendizabalek A eredutik D eredura aldaketa egitea erabaki dugulako Judimendi auzo eskolan. Bidea malkartsua izango dela ere ohartarazi digu Armentia Ikastolako guraso eta Arabako Ikastoletako lehendakariak. Gure esker ona adierazi nahi diogu eman... [+]
Iazko udan ere Alacant aldera hurbildu ginen eguraldi hobea aurkitu nahian eta, urtero bezala, egun batez, Benidorm erraldoian sartu ginen hango giroan murgildu, zerbait hartu eta seme-alabekin izozki edo gofre bat dastatzeko asmoz.
Hiri bitxia da, denetarik aurki dezakezu... [+]
Bost urte igaro dira pandemiaren hasieratik. Pandemia horrek ekarri zuen denok zaintza eredua ezagutzea, inondik inora ere behar bezala ez zebilena. Egoitzetako kutsatzeen eta hildakoen datuak, batez ere pribatuetan, zifra hutsak baino askoz gehiago izan ziren.
2020ko... [+]
Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]
Tasa edo zerga turistikoaren eztabaida urtetan luzatzen ari da, erakunde publikoetan ordezkaritza duten indar politikoen artean zabala den arren ezarri beharraren gaineko adostasuna. Eztabaidetako bat da zerga hori zein erakundek kobratuko duen: zenbait udalek (tartean... [+]
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]