La indústria de la música està creixent i acumulant beneficis en els últims anys, i les fonts d'ingressos que més estan explotant són les actuacions en directe i els grans festivals. Com s'ha denunciat amb freqüència –entre altres coses, amb el debat suscitat pels macrofestibales–, darrere dels grans beneficis està el saqueig: sobretot dels treballadors, dels músics i dels espais –per la seva directa relació amb la gentrificació i la turistificación–.
Es tracta d'un mercat violent: a la major empresa que organitza actuacions en directe a nivell mundial se l'acusa de monopoli il·legal, i a Euskal Herria també es tendeix a concentrar capital. En general, el capitalisme contemporani i, en concret, les tendències de l'entreteniment i la indústria de la música han provocat canvis culturals en les maneres de viure l'oci i la música en directe. Es diu que hi ha fomo, el fenomen sold out, la música i els concerts són productes de comerç, de consum i oblit ràpid, preus alts de les entrades, dinàmiques d'influencer, seguidors i fans, modes… En general, es comercialitza tota l'experiència i la relació, fins al punt de convertir els concerts en una cosa aliena i desagradable per a alguns. La indústria controla cada vegada més la producció i distribució de la música, però també el consum o la manera d'escoltar i viure. Les conclusions d'aquesta última publicació semblen cada vegada més evidents, tal com explicaran els membres del jurat del reportatge.
En aquest context, molts músics i aficionats opten per l'autogestió per a organitzar concerts i esdeveniments en directe: actuar amb recursos propis, fora dels canals comercials i sense la intervenció d'empreses i institucions en nom de la llibertat artística i ideològica. L'autogestió és un principi i una eina, si no és per a fer front a la comercialització salvatge, almenys una manera de sobreviure, per a fer d'una altra manera, en funció d'altres valors.
Hem parlat amb els membres d'alguns col·lectius que organitzen la música en directe a Àlaba sota aquests principis, per a conèixer algunes pinzellades sobre el panorama. No s'ha recollit tota la realitat underground de Vitòria-Gasteiz, afortunadament per la seva varietat i amplitud, ni la programació de tots els bars i sales. Tot això necessitaria moltes més línies.
El primer concert que Muinoko
Hotsak va organitzar al setembre de 2016, promogut per Hala Bedi Irratia i el Gaztetxe de Vitòria, va anar en l'última dècada. Allí van estar el DJ Ió Etxebarria Okantza (Arrasate, 1983) i el músic Aitor García de Vicunya (Vitòria, 1992).
Okantza ha explicat que la iniciativa va sorgir de manera espontània i amb un objectiu comú i humil: “Com moltes altres idees de la història, se'ns va ocórrer en un poteo per a portar grups a la nostra ciutat i promocionar el gaztetxe i la ràdio”. Amb un nom i una estètica pròpies, va ser un referent per als col·lectius que més tard sorgirien a la ciutat. Els concerts se celebraven una vegada al mes, amb entrades barates per a tots els públics, tractant d'oferir condicions i bons tractes als músics, i fomentant la presència del basc i de les dones. Cada vegada, almenys, es convidava a un grup de la ciutat a impulsar l'escena local, i a vegades a grups més grans, perquè amb molts concerts perdien diners. “Sobretot, volíem portar als nostres amics”, explica García de Vicunya.
Vuit anys després, al setembre de 2024, el col·lectiu Hil Dona Laboa (HDL) ha nascut amb el mateix motiu. No a Vitòria, sinó en Murgia, Zuia. En el gaztetxe del poble s'estan organitzant concerts una vegada al mes. Gorka Intxausti (Ondarroa, 1995), un dels impulsors del projecte, ha explicat que ells també han estat els impulsors del moviment musical. Al principi temien que la gent s'acostés a un petit poble com Murgia, però estan molt contents amb la resposta que han tingut fins ara. Creuen que el context ha canviat en els últims anys i que el poder dels empresaris i institucions i el model de macrofestibales que ells han impedit s'està imposant. Enfront d'això, volen “difondre un missatge contra la mercantilització de l'art i les produccions comercials” i promoure una escena local autogestionada.
El projecte Betepaeta d'Ondarroa ha estat la referència directa del col·lectiu HDL; Intxausti el coneix de prop per ser natural d'Ondarroa. Betepaeta va néixer en el gaztetxe d'Ondarroa en 2022 amb la intenció de tenir un cicle de concerts, però a mesura que la gent es va unir a l'organització, el grup s'ha convertit en col·lectiu i s'han presentat recentment com a segell.
Igual que el col·lectiu Hil dona Laboa, cal destacar que després de la pandèmia, entre 2022 i 2024, s'han creat nombrosos grups per tot el País Basc. Sons Salvatges, Nova Llei, Dies Lents o No Obstaculos col·lectius, per citar alguns, tots ells inspirats en l'ètica Fes-ho Tu mateix. Són estils molt variats, que uneixen a músics i amants de la música. Hi ha molts més col·lectius en tota Euskal Herria, vells i nous.
També hi ha col·lectius
que es vinculen a un determinat estil musical. Per exemple, el Gasteiz Soul Club, que va començar l'any passat amb altres amics, organitza pintxadas. Classic! Publiquen fanzine des d'abans i escriuen sobre soul, tradició contracultural i política, però el club i la música en directe creuen que pot valer més per a unir a la comunitat.
Jorge González: “Els espais ocupats, bars i sales s'han mantingut a Vitòria-Gasteiz, segurament perquè les institucions i les grans empreses no han apostat tant en oci i turisme com en Donostia-Sant Sebastià i Bilbao”
El recorregut de Gasteiz Hardocore Crew (GHC) és totalment diferent. Quan es va fundar el GHC, fa vuit anys, ja existia una comunitat de músics i aficionats bastant gran per a la volta d'aquest estil, i en altres països d'Hego Euskal Herria ja existien grups d'aquest tipus. GHC volia fomentar l'hardcore, difondre els valors de solidaritat i participació, i polititzar l'escena. El músic Jorge González (Vitòria-Gasteiz, 1996), que va actuar des dels seus inicis, és actualment un dels conductors del programa La Bola Boja, que pren el relleu del crew.
“Vam fer taules rodones i tallers, jocs entre concerts, per a conèixer-nos i crear un bon ambient, perquè la gent se senti partícip”, recorda González. Ha subratllat que molts dels quals van crear el grup es van conèixer fent la cançó de la Gazte Karpa de les txosnas de Vitòria-Gasteiz, per iniciativa del col·lectiu MusikGerrilla.
MusikGerrilla es va definir com a “música col·lectiva revolucionària” i va reunir desenes de joves músics alabesos. Es va fundar en 2012, seguint el model de MusikHerria, que aviat donaria per finalitzat el recorregut. Després de les intenses repressions i batudes d'anys anteriors, canviant de context, el moviment juvenil alabès va dur a terme diverses iniciatives, entre les quals es troben les esmentades Carpa Jove i MusikGerrilla.
El col·lectiu va néixer per a unir i fer costat a molts grups de joves que es trobaven en aquest moment a Àlaba, però també per a sacsejar el panorama cultural. “No era el segell en concret, però fèiem una promoció de grups petits i alternatius, s'impulsava l'autoedició, organitzàvem una marató musical i fins i tot es treia una col·lecció de cançons de grups, tocàvem en festes de barris…”, recorda García de Vicunya. No va anar precisament el grup que es va crear per als concerts, encara que va influir directament en aquest àmbit.
Mirant enrere, considera que en MusikGerrilla van aprendre l'hàbit de reunió i organització, la importància de la reflexió i el debat, de l'elaboració de qüestions polítiques i de la creació de comunitat. González també va conèixer a García de Vicunya en MusikGerrilla. Va ser una “escola” per a tots dos i per a uns altres que més tard han estat agents de l'escena alternativa d'Àlaba.
Els Homes han estat
la majoria en aquests col·lectius. En el col·loqui s'ha posat de manifest la importància de ser conscients de l'autocrítica i de les contradiccions. “Construir espais segurs és una prioritat per a nosaltres i per a això la presència de les dones en l'organització influeix”, segons Intxausti.
Aitor Garcia de Vicunya: “Ara no és tan habitual un dimarts, per exemple, estar fins a altes hores de la tarda perquè has anat a un concert al carrer. Estem més sols a casa, veient sèries”
Quant a Vitòria-Gasteiz, González creu que l'escena underground està sana, no sols en la música, sinó també en moltes altres disciplines artístiques, com el teatre o els aficionats al cinema. “Els espais ocupats, els bars i les sales petites i mitjanes s'han mantingut a Vitòria-Gasteiz, segurament perquè les institucions i les grans empreses no han fet tant en oci i turisme com en Donostia-Sant Sebastià o Bilbao”.
Okantza ha recordat que fa uns anys, a Vitòria-Gasteiz, existia la possibilitat de fer actuacions tots els dies: “[Bars] els dimarts Parral, els dimecres Ibu, els dijous Gora, i els caps de setmana infinitat d'opcions. Ara també hi ha bars que, malgrat ser espais privats, organitzen concerts sense fins comercials, moltes vegades amb pèrdues”.
Segons el parer de García de Vicunya, també cal tenir en compte que s'està produint un canvi cultural en l'oci i en els costums de la gent. “Ara no és tan normal que un dimarts, per exemple, estiguis fins a les poques hores al carrer perquè has anat a un concert. Estem més sols a casa veient sèries, i també hi ha menys espai per a l'espontaneïtat: no pots anar a una conferència, un concert o un teatre sense planificar entre setmana, sents que se't fa tard, que et canvien els plans”.
L'oci és cada vegada més individualitzat, el ritme de vida massa ràpid, la sensació de no arribar a res, el cansament i el malestar són generalitzats i no és d'estranyar que es vulgui consumir productes culturals, senzills i agradables, orientats a l'entreteniment. Okantza creu, no obstant això, que existeix la possibilitat d'influir en els costums de la gent, sobretot a nivell local. Si s'ofereix música i bon ambient, la gent s'acostuma a anar, i la música també es produeix amb estils particulars: l'afició s'estén si es fomenta l'escena i hi ha recursos. En contra de l'autopromoció i la cultura de la competència, García de Vicunya ha afegit que “si s'impulsa el coneixement i l'ajuda mútua, dona fruit”.
La manera d'escoltar la música també ha canviat i el directe influeix en la manera de viure, diu Intxausti. De fet, pots escoltar música abans de veure-la en directe a través de les plataformes de streaming i decidir si t'agrada o no. Per descomptat, té avantatges, però també riscos. Només pot haver-hi una tendència instantània a escoltar música que t'agradi, que t'enganxi fàcilment o que et doni l'algorisme. Acudint als concerts que hi ha al poble es pot promoure una cultura musical més àmplia, intentar acostumar a la gent, valorar coses noves, escoltar coses que tenen missatges més complexos. A més, Intxausti ha subratllat que els programes en directe són, per sobre de tot, una experiència col·lectiva i que volen que es basin en relacions sense lògica mercantil en la HDL. A ell, precisament, li va interessar aquesta “comunitat” en la música.
Al cap i a la fi, hi ha alguna cosa que dura: tots busquem en el fonamental crear comunitat i relacions, i connectem més amb expressions artístiques “reals i sinceres”, segons García de Vicunya. Les que no estan condicionades per objectius econòmics i que són socialment rellevants. Malgrat la modernització i sofisticació de la indústria cultural, els comensals consideren que l'actualitat de l'autogestió i de la filosofia de Zeuk Egin és total, perquè la música no comercial i els missatges anticomerísticos tinguin cabuda, i perquè els concerts i els missatges siguin un espai per a establir relacions amb altres lògiques. Han demanat la implicació tant dels músics com dels aficionats per a continuar actuant en l'escena.
Éssers Transparents Quan:
20 d'abril.
On: Plaza del Castell de Pamplona.
-----------------------------------------------
Falta mitja hora perquè comenci el concert en la Plaça del Castell de Pamplona, però encara està mig buit, ja que està plovent. Encara que sigui de... [+]
Obducción de la Amenaza / Zirt Zart (Split-ep)
2024
---------------------------------------------------
Musika panorama erraldoia da, helduezina. Horien artean badira foku guztiak bereganatzen dituzten talde handi gutxi batzuk; horren nahian diharduten beste asko,... [+]
Aposapo + Mäte + Mal Dolor Quan:
5 d'abril.
On: Gaztetxe Akerbeltz de Markina-Xemein.
---------------------------------------------------------
He fet el carret de la compra ple de verdures i hem estat tallant durant la nit, mentre uns altres preparaven l'equip de so i rebien... [+]
Poliorkêtês
Kerobia
autoproduïda, 2025
--------------------------------------------------------
Últimament, en aquestes línies estic reflexionant molt sobre la “missió històrica” que hauria de tenir la música... I, d'alguna manera, què hauria de fer l'art per... [+]
El passat 7 de març es van complir 150 anys del naixement de Maurice Ravel, el millor compositor basc de tots els temps. I en ARGIA se li va rendir un homenatge a aquest compositor, recordant la influència que ha tingut en l'imaginari col·lectiu el famós Bolero.
Per... [+]
Olatz Salvador
Noiz: martxoaren 15ean.
Non: Deustuko jaietan.
------------------------------------------------
Martxoak beti du deustuarrontzat kolore berezia; urtero ospatzen ditugu jaiak, San Jose egunaren bueltan. Bi asteburu bete festa, eta urtetik urtera Deustuko... [+]
Antifa hardcore
Lee-Kore + Hoben
Autoekoizpena
---------------------------------------------------------
Tamalez ez da ohikoa Arrasaten hardcore kontzertuak egitea, bestelako musika eszenak nagusitzen direlako. Hala bada, joan den larunbatean herriko gazte batzuen... [+]
Hunkituta eta ilusioz egin dut Iruñetik Oronozerako bidea. Maite dut Olaia entzutea, baita hizketan ere. Herriko farmaziaren ondoan autoa utzi eta balkoitik agurtu naute hark eta bere zakur Arak. Grabagailua martxan jarri aurretik, bueltaxka egin dugu frontoira eta Arak... [+]