No som aire
Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.
Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat del projecte, i així serà, però hi ha una cosa més profunda en el fenomen. A través de la pròpia resposta de Pello Reparaz, la resposta rebuda ha anat més enllà de l'esperat. Un espectacle no l'aconsegueix si no es connecta amb les sensacions de la gent.
Però, a què es vincula aquesta teluricidad en nosaltres? A quina flama?
Quan vaig ser del poble a viure a Pamplona, el trasllat em va causar esquerdes. Moltes coses van canviar, l'escola, les olors i els amics, entre altres, i vaig sofrir una gran pèrdua: contacte amb l'entorn natural, inclinació a la terra. Vaig perdre les olors dels arbres, l'herba i la terra (també els excrements de bestiar, tot cal dir-ho…) i vaig haver de registrar uns altres d'ambient urbà (mescla d'olor de gasolina, asfalt i cuines variades…). Els sorolls dels cotxes i dels tallers substituïen els traqueteos dels chiribit-parlotejant.
La naturalesa de la terra ens tira, la teluricidad, el desig de realitats tangibles i emocionants, una pedra al costat de l'ordinador
La mudança també en l'ambient lingüístic: El castellà de Zilbeti conservava els vells ressons del basc, i a Pamplona no van trigar a percebre'ls en la meva veu. Van posar l'etiqueta al meu castellà en el col·legi: rar (i jo em vaig quedar molt tímid).
Encara puc sentir la gran alegria que llavors m'embargava el cor en trepitjar la humida terra de Zilbeti o en abraçar un arbre (no és nou aquest gest saludable que fa de temporada). Aquella eufòria funcionava com una càrrega de piles, era un mànec per a avançar, ja era normal, però encara sentia una cosa artificial en la vida de la ciutat.
Igual que en l'època de la pandèmia, on la majoria de nosaltres ens va acollir amb passió per la naturalesa, semblava absolutament irreal per a fer front a la situació.
Vivim dividits?
La tecnologia i els avanços digitals ens empenyen a volar, a convertir-nos nosaltres també en aire; i amb ells solem avançar en un món globalitzat que ens converteix en una mica ser màgic.
Però també ens tira la naturalesa de la terra, la teluricidad, el desig de realitats tangibles i emocionants, una pedra al costat de l'ordinador, les velles llengües com a llengües universals, els dolls i el fang competint amb els bits i els perfums artificials. No som aire. Per sort.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]