A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a entendre el treball dels agents que treballaven amb dones víctimes de violència masclista. Una de les responsabilitats dels agents era el control que els agressors exercien sobre les vides de les víctimes, estenent-se al món digital i als dispositius. Per això, un dels objectius era l'apoderament tecnològic de les dones. Però són tantes les necessitats d'aquestes dones, vivint en una situació d'amenaça permanent, que les educadores les convertien en secretàries d'aquestes, en qüestions de salut, dels seus fills, en qüestions legals...

La violència masclista se sofreix en els diferents nivells de les nostres societats i té moltes casuístiques. Encara que és la més visible de les dones en risc d'exclusió, també són moltes les que sofreix la investigadora en el laboratori, els polítics en les xarxes socials, els estudiants en la universitat... Potser a aquests últims els pot donar un respir en l'àmbit digital per a trobar informació sobre l'autodefensa digital, per a entendre que no estan sols, per a reflexionar sobre el que els ha passat amb uns altres, per a adoptar mesures adaptades a la seva condició i situació emocional. Però moltes dones no arribaran a aquests continguts, no tindran recursos per a construir per si mateixes solucions. És tan gran l'opressió que reben, que el que els ofereix el seu entorn digital és molt petit. El treball que es fa en l'àmbit digital entorn de l'autodefensa i la lluita digital no arribarà a ells. Hem d'acostar el coneixement als seus mons. Haurem d'estimular encara més la imaginació per a influir en un món digital violent que calciga a tantes dones.