Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Terra de les bruixes

PAULA ESTÉVEZ

27 de novembre de 2024

Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt útil oferir comoditat a l'opressor. Per a això, per exemple, pot ser una opció que confirmi les sospites i prejudicis que l'opressor té sobre la seva perversitat. La consciència de l'opressor es complaurà en veure que les seves sospites de vostè són certes.

Convé confirmar que tota la gent de dret que es troba en el bàndol de l'opressor va pel bon camí, és a dir, que els oprimits estan millor sota el control i les ordres dels opressors que fora dels controls i mandats dels opressors. Imagineu d'una altra manera el dur que seria per a ells si haguessin de creure que la gent d'aquell poble o d'aquella societat era tan feble com ells, fortes, complicats, alegres, ràpids, insensats, bons o dolents. Que aquests oprimits són gent tan capaç com ells, com ells… pensant això no és fàcil viure.

Estan més tranquils quan algú que viu allí, o algú d'aquest grup, confirma les sospites d'error. Tenim exemples d'això en molts llocs, fins i tot molt a prop. Hi ha bascos, catalans, etc. que afirmen als espanyols que els seus pobles són pitjors, més endarrerits, més tancats, més conservadors i, en definitiva, més ben controlats per Espanya. Fa poc, quan estava llegint revistes velles, vaig trobar un exemple paradigmàtic d'això. El 7 de desembre de 1911, en la revista madrilenya Nou Món, l'escriptor vitorià Luis Olariaga va escriure un article titulat Terra de Bruges (Sorginen lurra).

Hi ha bascos, catalans, etc. que afirmen als espanyols que els seus pobles són pitjors i que estan més ben controlats per Espanya

Vostès no han vist la meva terra bàrbara (...). Allí, a la tarda, quan la llum s'apaga, adquireixen un aspecte ombrívol i envolupant. I la neu els protegeix amb tulis de misteri. A aquesta hora, segons el consell de les velles, les bruixes miraculoses saltaven d'aquelles antigues roques. I per què no continuaran saltant? No han de continuar espantant a la meva terra aquests mites d'horror? Està ben dit que la ciència ha posat fre a la fantasia. Però no en la meva terra. Aneu zigzaguejant pels seus congostos. Ja veureu.

Ja veureu aquella vida més trista, més pobra i més ombrívola. Viuen els que tenen pocs pans i no tenen escola, en cabanyes solitàries penjades sobre les faldilles de les muntanyes. I com a esperança un cementiri fet niu entre aiguats (...). La vida és un enigma fantàstic i terrible per a ells. Veuen muntanyes, mars, inundacions, cels, tempestes, mort... i no saben el que volen dir i s'espanten. (...) Així neixen als caps de les bruixes, així neixen, així neixen. (...) Esperit inculte, esperit mitològic, esperit petit.

Encara hi ha molta gent com aquest el nostre vitorià Luis. És normal, qui vol ser part dels oprimits? Sobretot, quan és tan fàcil canviar de bàndol... n'hi ha prou amb escriure un article, confirmar les sospites en el sopar que tens a Madrid, n'hi ha prou amb canviar d'idioma i construir història i marcs sobre la terra de bruixes que mai ha existit.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


Teknologia
Bizitza sistemak

Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]


2025-01-22 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Erosoa

Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]


2025-01-22 | Inma Errea Cleix
No som aire

Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.

Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]


2025-01-22 | Itxaro Borda
Hutsa egin

Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]


2025-01-22 | Sukar Horia
Semàfor vs. ciutadans

En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.

No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]


Benito, alquimista de les nostres emocions

Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]


2025-01-22 | Karmelo Landa
Korapilo-morapilo mordoilo

Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.

Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]


50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


2025-01-17 | Oihane Artetxe
Infància vulnerada: violència institucional en el nostre context

Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]


No a la prohibició de la militància política!

El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]


Eguneraketa berriak daude